Noucentisme i Cubisme: Moviments Artístics del Segle XX
Clasificado en Español
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,19 KB
Noucentisme
El terme novecentisme va ser acunyat en català per Eugenio d'Ors com a noucentisme, per analogia a la denominació que els historiadors de l'art italià van fer amb el Quattrocento i Cinquecento i, a més, juga amb la homofonia que existeix en català entre "nou" adjectiu nou i "nou" número ordinal 9, que justament és el centèsim de 1900.
El Noucentisme
El Noucentisme (Novecentismo) és un moviment cultural que es va iniciar a Catalunya cap al 1906 com a reacció contra la superficialitat del modernisme. També se'l coneix com a Generació del 14 o Vanguardies per ser una estètica que destaca, principalment, en el terreny literari, agrupant un conjunt d'autors en la seva majoria assagistes situats entre la Generació del 98 i la Generació del 27. El caràcter nacionalista de la corrent es va traduir en l'art a través d'uns temes vinculats a l'àmbit mediterrani i una estètica determinada, tendent cap al classicisme.
Característiques del Noucentisme
Encara que no posseeixen la consciència de grup, sí que comparteixen alguns trets coincidents, entre els quals destaquen la seva elevada preparació intel·lectual (escriuen llibres doctrinals i assaigs); el seu europeisme, que anteponen al castellanisme noventayochista; l'obsessió constant per una obra «bien hecha», allunyada de qualsevol improvisació, i un gran cura de la forma.
Principals Autors Noucentistes
D'Ors inclou en aquest grup d'autors noucentistes, entre altres, a Joaquín Mir i Trinxet, Joaquín Sunyer, Feliú Elías, Xavier Nogués, Pablo Gargallo, Pablo Picasso, Josep Clarà, Montserrat Casanovas. Els anys més rellevants d'aquest moviment van ser els compresos entre 1914 i 1923, període dels més innovadors del segle XX a Espanya. Tots aquests autors catalans del noucentisme derivaven de la Renaixença i pretenien elevar la cultura catalana a un nivell europeu.
Cubisme
El cubisme és un dels moviments artístics pertanyents a l'art modern (altrament anomenats -ismes), present principalment en la pintura i l'escultura. Va tenir el seu moment més intens entre 1907 i 1914. És l'art i la innovació més important del segle XX, transformant la perspectiva convencional i la manera de percebre les formes, que apareixen fragmentades com un trencaclosques amb les peces mal posades.
Característiques del Cubisme
Es considera l'inici de l'art abstracte. En les obres cubistes els objectes es trenquen, s'analitzen, i es reconstrueixen en una forma abstracta; en lloc de representar els objectes des d'un únic punt de vista, l'artista pinta el motiu des d'una multitud de perspectives per tal de representar-lo en un context més ampli. El cubisme intenta atènyer l'essència de les coses que representa, per la juxtaposició de punts de vista diferents en la realitat, però que apareixen simultanis en l'obra final. La pintura deixa de ser una finestra. L'escultura va deixar de ser un objecte sòlid per esdevenir oberta i transparent. Els cubistes van abolir la idea que cal pintar "matèries nobles", i pensaven que qualsevol objecte podria ser objecte d'atenció estètica. Per a ells, l'art no és observació únicament sinó acumular experiències. Les Demoiselles d'Avignon de Picasso, del 1907, és considerat el primer quadre cubista.
Etapes del Cubisme
Es pot dividir en dues etapes. A la primera, de 1901 a 1911, anomenada cubisme analític, els seus inventors Picasso i Georges Braque van començar a fragmentar la forma, mantenint encara les formes i temes convencionals, com persones, natures mortes o paisatges, i usant pintura monocroma sobre llenç. En el cubisme sintètic, l'etapa de 1912 a 1915, en la qual destaca Juan Gris a més dels dos mencionats anteriorment, a més de la fragmentació es van incorporant a la pintura altres materials, com per exemple trossos de diari i materials trobats en papereres.
- Pablo Picasso (1881-1973), Ampolla, got i Gaita, 1913
- Georges Braque (1882-1963), Ampolla i diari, 1911
- Alexander Archipenko