Noucentisme i Josep Carner: Idees, Obra i Poesia Catalana

El Noucentisme: Origen i Context (1906-1923)

El Noucentisme, un moviment que s'encavalca amb el Modernisme, s'inicia el 1906 i finalitza el 1923. La seva consolidació es produeix amb la mort de Joan Maragall el 1911. Eugeni d'Ors popularitza el terme, publicant el seu influent Glosari a La Veu de Catalunya. Aquest any clau, 1906, també veu l'aparició de les Horacianes de Miquel Costa i Llobera i Els Fruits Saborosos de Josep Carner.

El Noucentisme no és només una escola artística i un corrent literari, sinó que també impulsa la creació d'una sèrie d'institucions polítiques i culturals. Sota la presidència d'Enric Prat de la Riba a la Mancomunitat de Catalunya, es van fundar entitats com l'Institut d'Estudis Catalans i es va desenvolupar una xarxa d'escoles públiques i biblioteques, fonamentals per a la modernització del país.

Idees Clau del Noucentisme Català

• Imperialisme: Intervenció política. Els dirigents eren considerats els responsables de dur a terme el projecte noucentista, amb una visió de Catalunya com a motor cultural i polític.
• Arbitrarisme: Contrapès a l'espontaneisme. És el dret i el deure del creador d'intervenir en la seva obra per reflectir la realitat tal com li agradaria que fos, un ideal de perfecció.
• Classicisme: Es converteix en ordre, harmonia, equilibri i elegància, inspirant-se en els models clàssics grecollatins.
• Mediterranisme: Tot allò que té a veure amb el Mediterrani, entès com a bressol de la civilització i la cultura clàssica.
• Civilitat: La ciutat era el marc ideal per demostrar que l'home havia de tendir a la civilitat com a model de vida europeu perfecte, allunyat de la ruralitat i l'espontaneïtat.
• L'obra ben feta: Un principi fonamental que emfatitza la perfecció formal, la cura en l'execució i l'excel·lència en totes les manifestacions artístiques i intel·lectuals.

Obra de Josep Carner: Etapes i Característiques

La trajectòria literària de Josep Carner, figura clau del Noucentisme, es pot dividir en diverses etapes:

• Etapa d'iniciació: La seva poesia es troba dins l'òrbita modernista, mostrant ja una gran sensibilitat i domini del llenguatge.
• Etapa noucentista: Durant aquest període, Carner escriu la seva obra cabdal, Els Fruits Saborosos. Influenciat per l'Escola Mallorquina, visita Mallorca i estableix una relació d'amistat amb Maria Antònia Salvà. Els Fruits Saborosos és un recull de poemes que ressegueixen el cicle de la vida, des de la infantesa a la vellesa i la mort. Carner hi ofereix una visió de la vida innocent, estilitzada, ordenada, perfecta, artificiosa i classicitzant, amb un marcat caràcter arbitrari.
• Etapa postsimbolista: Als anys vint, Carner abandona el Noucentisme i es dedica a la diplomàcia, vivint a l'estranger. En obres com El cor quiet, es concentra en la reflexió sobre la condició humana, sovint amb un cert pessimisme.
• Etapa d'exili: La Guerra Civil provoca l'exili de Carner i l'escriptura d'un poema narratiu, Nabí. Aquesta obra és la història d'un home que vol trobar-se a si mateix. El marc bíblic i el personatge de Jonàs li serveixen de pretext per fer un viatge introspectiu cap a la comprensió i la saviesa.

Característiques de la Poesia Noucentista de Carner

• Perfecció formal: Una recerca constant de l'excel·lència en la mètrica, la rima i l'estructura poètica.
• Domini de la llengua: Ús d'un català ric, precís i elegant, elevant-lo a la categoria de llengua literària culta.
• Arbitrarisme: Presentació d'una Catalunya idealitzada, ordenada i optimista, fruit de la voluntat del poeta de construir una realitat millor.
• La dona com a símbol: La figura femenina és sovint un símbol d'aquesta societat ideal, ja que és considerada transmissora de valors burgesos i civilitzadors a través de l'educació dels fills.
• Humor i ironia: Elements presents en la seva obra que aporten una distància intel·lectual i una mirada crítica, sovint subtil, sobre la realitat.