Noucentisme i Josep Carner: Moviment, Obra i Etapes Literàries

Noucentisme: Origen i Context (1906-1923)

El Noucentisme és un moviment històric i cultural, d'abast polític, que s'inicia a Catalunya el 1906 amb la publicació del glossari d'Eugeni d'Ors i acaba el 1923 amb el cop d'Estat de Primo de Rivera. Era una estratègia política que tenia com a objectiu transformar la societat i posar-la a l'alçada dels corrents europeus. Els noucentistes tenien interès per crear una Catalunya culta i europea, on la ciutat esdevé l'espai ideal per a la implantació de les noves reformes. La seva intenció era modernitzar Catalunya i acostar-la a Europa. Un dels pilars fou la normalització de la llengua, amb Pompeu Fabra creant el primer diccionari ortogràfic i gramatical català.

El 1906, Eugeni d'Ors, creador i principal ideòleg d'aquest moviment, publica un glossari al diari on va aparèixer la ideologia del Noucentisme. Aquell mateix any, Josep Carner publica Fruits saborosos.

Durant aquest període, es va crear el primer congrés internacional de la llengua catalana i altres infraestructures culturals clau:

• Instituts d'Estudis Catalans
• Biblioteca de Catalunya
• L'Escola Industrial
• Diversos museus
• Diferents publicacions periòdiques

El 1917, la mort de Prat de la Riba va desembocar en la creació d'un nou partit polític: Acció Catalana.

El 1923, Primo de Rivera fa un cop d'Estat i Josep Carner s'exilia de Catalunya.

Característiques del Noucentisme segons Eugeni d'Ors

Les principals característiques del Noucentisme, extretes del glossari d'Eugeni d'Ors, inclouen:

• Retorn al classicisme, rebutjant el romanticisme i les seves teories.
• Creació d'una xarxa docent per a l'ensenyament.
• Poesia objectiva i clàssica europea, amb models inspirats en Grècia i Roma.
• Preocupació per la forma i recerca d'un llenguatge clar i precís.
• Interès pels Haikus (orient).
• Valors com l'harmonia, la serenitat, l'objectivitat, la valoració de la tradició, l'academicisme, la disciplina, el rigor, la ironia i la sàtira subtil.
• Civilitat: la ciutat és més important que la naturalesa, ja que hi intervé l'home.
• Interès per recuperar el nacionalisme de la Renaixença i promoure una identitat pròpia.
• Els poetes creen poemes universals, defensant el Mediterrani enfront del món nòrdic (mediterranisme).

Noucentisme vs. Modernisme: Diferències Clau

Els noucentistes conceben la ciutat com el lloc ideal per dur a terme els canvis proposats. Calia crear una metròpoli que fos exemple de modernitat per a tot el país, la qual cosa implicava allunyar-se dels ambients rurals i centrar-se en els centres urbans. L'artista hi participa directament en la construcció d'aquesta nova metròpoli. La unió entre art i societat permet la formulació d'un ideal de bellesa que es reflecteix en la construcció de parcs, edificis, escultures públiques, pintures murals i jardins.

Pel que fa a la narrativa, trenquen amb l'aportació naturalista i escriuen relats breus o les cèlebres gloses originades per Eugeni d'Ors. Predomina el domini de la raó sobre l'emoció. Els poetes i els artistes passen de l'espontaneïtat i l'amateurisme a la professionalització i el formalisme. Els gèneres literaris més utilitzats són la poesia, l'assaig i l'oratòria. La novel·la és considerada un gènere menor durant el Noucentisme.

Josep Carner: Vida i Obra Literària

Etapa Modernista (1896-1905)

En aquesta etapa, l'obra de Carner encara es veu molt influenciada per la poesia romàntica de Verdaguer i la poesia modernista, però s'allunya de la poesia de Maragall. Caracteritzada per sonets i poesia popular treballada que s'allunya de l'espontaneïtat.

Obres destacades:

• Ahir, Llibre dels Poetes (1904): Amb un enfocament en el camp rural i un sentiment de nostàlgia d'un temps passat i tancat (ús de verbs en pretèrit perfet).

Etapa Noucentista (1906-1924)

Aquesta etapa va representar la consolidació de Carner com a poeta noucentista.

• Fruits saborosos: Transmet la idea de civilitat, ordre, el pes del classicisme i un to satíric per descriure la societat de Barcelona.
• Auques i ventalls: Caracteritzada per la ironia, la voluntat de construir i la representació de fets puntuals en escenes idealitzades. Utilitza pretextos extrets de la vida quotidiana. Carner defensa la possibilitat de poetitzar sobre qualsevol cosa, ja que no tenen valor poètic per si mateixes.

En aquesta època, Carner idealitza una Catalunya a la mesura de les seves necessitats i desitjos. Crea un estat d'opinió per formar la burgesia, però se'n cansa i marxa del país el 1923.

La bella dama del tramvia (1914)

Aquesta auca, inclosa a Auques i ventalls, descriu un fet quotidià (agafar un tramvia) en una escena barcelonina. Presenta un to irònic, especialment en la part final, quan destaca la dama al tramvia. La rima és assonant i consonant, i predomina l'art major. Hi ha un predomini dels substantius sobre els adjectius. El poema s'adreça al jovent de l'època, que mirava cap enfora.

Símbols (1914)

Una oda que idealitza la ciutat, on els conflictes són només imatges i la tragèdia provoca somriures en lloc de plors. Té relació amb el poema La bella dama del tramvia. És un sonet amb versos dodecasíl·labs. Pel que fa a la rima, és consonant i alterna la rima femenina amb la masculina, d'art major. En el segon quartet, es descriu una dona grassa que espera el tramvia, inquieta perquè li costarà pujar-hi i això la preocupa. Al primer tercet, el tramvia ja ha arribat i la dona està pujant, però no pot sola; només ha pujat una cama i encara li queda l'altra, necessitant l'ajuda d'una minyona i d'uns quants nois. A l'últim tercet, s'explica pas per pas com han ajudat la dona i l'esforç que han fet per pujar-la, donant més detalls de l'escena per fer-la més senzilla d'entendre. El poema té un caràcter humorístic.

Vora la mar és nada (1914)

Un sonet clàssic compost per dos quartets que presenten el tema i dos tercets on es troba la conclusió. Carner busca una nova poesia, ja que es comença a cansar del Noucentisme. És un poema semblant als de Juan Ramón Jiménez. Els versos són d'art major, decasíl·labs, amb rima consonant i alterna. L'estimada és el reflex del mar. S'utilitzen verbs de percepció (olfacte, tacte, oïda).

Etapa Postsimbolista (1925-1939)

Aquesta etapa representa un canvi i una evolució en la trajectòria de Carner, influïda per esdeveniments històrics com la Guerra Civil Espanyola i la crisi de l'estètica. L'obra més representativa és El cor quiet (1925). Es caracteritza per la humanització de la poesia, l'interès per les coses senzilles i la contemplació de l'existència.

Cançoneta incerta (1925)

Una cançó publicada mentre Carner es trobava a Gènova. Presenta versos d'art menor i rima assonant. El contingut és més profund, amb influència de Juan Ramón Jiménez, la poesia anglesa i els Haikus. Tracta un tema universal: la vida i el destí. No hi ha verbs d'acció, sinó de sentiments, i s'utilitzen noms abstractes. Conté una metàfora al penúltim vers (camí = vida) i fa set preguntes retòriques.

Etapa Metafísica (1939-1970)

Després de la Guerra Civil, Carner s'exilia a Mèxic (1939) i s'allunya de Catalunya. Aquesta etapa marca una evolució de la poesia cap a la metafísica, i l'obra més representativa és Nabí (1944). És una etapa més personal i interior, on la poesia metafísica busca una profunda reflexió sobre el paper de l'home en el món. El punt de partida de Nabí és la Bíblia, concretament la història de Jonàs.

Si em vaga (1953)

Aquest poema, inclòs a Absència, va ser escrit durant l'exili de Carner a Bèlgica. L'objectiu és la declaració dels seus principis. Està compost per versos octosíl·labs d'art menor, amb rima consonant i femenina on només rimen els versos parells. El poema es divideix en quatre estrofes, cadascuna de dos versos. En la primera estrofa, explica que viurà, si encara li quedés vida, i que seria un supervivent d'un cant remot. A continuació, en la segona estrofa, ens explica que viurà amb la cella arrugada, contra les ires i contra el fang. Tot seguit, en la tercera estrofa, ens diu que viurà adreçant-se com un jutge, només mirant sense dir paraula (sense expressar el que sent). I, per últim, la quarta estrofa estaria lligada amb la tercera, posant exemples: «com la paret en el seu sòtol o com la pedra en el seu clot». El títol, «Si em vaga», posa èmfasi al poema, que comença dient «Viuré», suggerint una condició per a la vida. El tema d'aquest poema és la vida com un camí dur, cruel i absurd, sense poder expressar el que se sent en una societat tancada. En aquest poema, Carner utilitza la metàfora i la ironia. Hi ha un contrast entre la fidelitat i la solitud. Expressa el sentiment de Carner durant l'exili, on està fora del seu país i només pot observar, callar i amagar-se. Segueix vivint, tot i que està passant per mals moments.

Lleialtat (1957)

En aquesta època, Espanya estava sota la dictadura de Franco, i a Catalunya va suposar la prohibició de fer ús del català. El nom del poema, inclòs a Absència, fa referència al dret de poder expressar-se, sense ser censurats o reprimits, a través de la poesia catalana, ja que tot i no estar a Catalunya, sempre la porta al cor, li és «lleial». Carner vol expressar el seu sentiment d'enyorança cap a Catalunya. En la primera estrofa, ens parla sobre un record llunyà, però que encara el té present en la seva ment; podem entendre que fa referència a la seva terra, que ell va deixar quan es va exiliar. La segona fa referència al debat interior que ell té sobre voler tornar a Catalunya, però no poder-ho fer. En la tercera, és com si ell perdés l'esperança i oblidés Catalunya, però en la quarta reflexiona ràpidament i veu que és impossible, perquè estima la seva terra. Tot el que diu el text és real, tot i que està vist des d'un punt subjectiu i les figures retòriques li donen un aspecte inversemblant. És un sonet format per quatre estrofes: dos quartets i dos tercets. Versos decasíl·labs d'art major. La rima és consonant i combina la rima masculina amb la femenina. Trobem una metàfora: «el seny és esmussat», i també personificacions: «l'ull es desmenja», «ma finestra indiferent».

El fènix (1964)

Aquest poema forma part de Bestiari, un llibre de poemes sobre animals que apareixen ordenats alfabèticament, des de les abelles fins a la zebra. Alguns poemes són jocs de paraules. Carner ja havia fet un llibre enciclopèdic (Fruits saborosos). Utilitza els animals per reflexionar sobre els comportaments dels humans. La segona estrofa fa referència al fet que, quan l'au Fènix moria, ressorgia de les seves cendres.

Les formigues (1964)

Poema de Bestiari que combina tendresa i ironia. En la primera estrofa, ens parla de com viuen les formigues en comunitat, com un poble, relacionant-ho amb els humans. En la segona estrofa, ens parla d'una característica de les formigues: les ales dels mascles i de les femelles (les reines). En la tercera estrofa, es parla dels treballs i els objectius, i de com, després del treball dur, sempre hi ha una recompensa. A la cinquena estrofa, ens parla de les activitats que fan, semblants a les dels humans. El tema principal del poema és la vida de les formigues; és un text narratiu que ens explica la seva particular vida. Pel que fa a la mètrica i la forma en què s'estructura el poema, podem observar que són cinc estrofes de quatre versos heptasíl·labs. Vol transmetre que podem viure sense guerres, de forma civilitzada i treballant sense problemes.

El més vell del poble (1966)

Aquest poema, de El tomb de l'any, és una declaració de principis, una declaració d'amor a la Pàtria i a la bandera; és el resum de la seva fecunda vida, un autoretrat precís i és també, lamentablement, un comiat. És un poema amb quatre estrofes: els dos primers tenen quatre versos i els dos últims en tenen tres. Són decasíl·labs (de 10 síl·labes, d'art major). Té una rima consonant, ja que es repeteixen totes les vocals i consonants a partir de la darrera vocal accentuada; és encadenada. La idea que l'autor vol transmetre és l'amor a la seva Pàtria, i relaciona un tòpic literari, el Tempus fugit, perquè nomena el pas del temps a la tercera estrofa. La frase «Si ma feblesa diu que ja s'atansa, l'adéu-siau del cos i l'esperit» transmet que s'acosta el seu fi.