Noucentisme i Modernisme: Moviments Culturals Catalans

El Noucentisme: Origen i Característiques (1906-1911)

El Noucentisme conviu amb el Modernisme fins a l'any 1911, període conegut també com l'oasi català. Aquest canvi de segle va comportar un canvi de mentalitat, recuperant-se la confiança en el futur.

Context Polític i Social

• 1901: Fundació de la Lliga Regionalista de Catalunya.
• 1907: La Lliga guanya les eleccions amb Enric Prat de la Riba al capdavant.
• 1914: Prat de la Riba presideix la Mancomunitat de Catalunya, gaudint de la confiança del poble, a diferència del seu successor, Joan Puig i Cadafalch.

En aquesta època, s'observa un augment del civisme i una major amabilitat entre la gent. També hi ha una clara tendència cap a la serenitat i l'equilibri, en contraposició a la "rauxa" modernista.

La Normalització Lingüística: L'IEC i Pompeu Fabra

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC), presidit per Pompeu Fabra, va ser fonamental en la regulació de la llengua catalana:

• 1912: Publicació de l'Ortografia.
• 1916: Publicació de la Gramàtica.
• 1932: Publicació del Diccionari.

A més, es van posar en marxa els estudis Filosòfics.

Conceptes Clau del Noucentisme

Idealisme:

L'ordre i la natura domesticada.

Classicisme:

Cànon, ordre, mesura i proporció.

Retaule:

Totes les parts conflueixen en una de sola que les agrupa totes.

Dandisme:

Saber fer, educació, tracte cortès i elegant.

Aquests ideals noucentistes contrastaven amb la postura de l'Estat, que no els defensava i era més modern. Es buscava normativitzar la llengua tenint en compte criteris filològics.

Arbitrarisme:

Els noucentistes no són romàntics ni gens realistes. Fan una selecció dels elements que interessen a la societat per crear l'ideal.

Manifestacions i Figures Destacades

Els trets del Noucentisme es manifesten clarament a El Glossari d'Eugeni d'Ors, la columna de La Veu de Catalunya que publicava diàriament. L'article d'opinió o glossa era de tall intel·lectual i d'actualitat.

Poetes com Josep Carner o Guerau de Liost van definir el model de perfecció cap al qual es tendiria en aquesta època d'eclosió cultural. Tot artista havia de prendre un paper actiu en la societat.

A través de l'ordre, la claror i altres conceptes que cercaven el benestar, es pretenia influir des de l'alta cultura o la política; és un moment de reordenació urbanística. Aquest moviment era contemporani a les avantguardes, que es desenvolupaven i volien trencar amb el passat i experimentar, però el Noucentisme tenia una tendència molt diferent.

El Modernisme: Voluntat de Modernització

El Modernisme va ser un moviment amb una clara voluntat de modernització. Els seus impulsors volien que Catalunya arribés al final de segle amb una cultura pròpia i moderna. Hi havia moltes propostes catalanes, i els modernistes consideraven que ells eren els veritables moderns, no els de l'estranger.

Miraven molt cap al Romanticisme: l'artista és un geni creatiu que barreja gèneres i estils.

Santiago Rusiñol n'és un líder destacat; escrivia teatre i poesia, i també era pintor. Feia notes escrites del que pintava.

Els músics modernistes creaven el seu propi llibret, dirigien l'escena i fins i tot feien l'escenografia. Aquesta és una idea clau del Modernisme: tot pot ser art, l'artista és complet.

Això, sumat a una burgesia rica que podia fer de mecenes i s'interessava perquè l'art formés part de la seva vida, va propiciar el seu desenvolupament.

L'artista modernista retreia a la societat el materialisme i li preocupava l'immobilisme (simbolitzat sovint per l'aigua estancada).

Dues Tendències del Modernisme

• Regeneracionisme: Vol canviar i millorar la societat intel·lectualment i a nivell personal a través de l'art. Actitud d'esperança per transmetre aquest canvi.
• Esteticisme: L'art no ha de ser responsable de res i ha de ser lliure. A l'artista no li importa la societat.

Etapa 1 del Modernisme: Fins al 1900

Aquesta primera etapa és combativa i rebel. Els artistes es relacionen entre ells a través de revistes i a l'entorn d'Els Quatre Gats. S'hi formen centres de cohesió i es crea una estètica que es regeix per l'originalitat, posant en comú les seves idees.

Sitges es va convertir en un centre de festes modernistes, destacant-ne tres:

• La inauguració del Cau Ferrat.
• L'estrena de L'Intrusa de Maeterlinck.
• Una festa amb la processó dels quadres del Greco.

La idea central del Modernisme era mirar cap al futur.

Revistes i Diaris Modernistes

Entre les revistes més importants destaquen: Catalònia, Pèl & Ploma, Els Quatre Gats i L'Avenç.

L'Avenç va dur a terme una campanya lingüística, fent una crida a la ciutadania per obrir debats sobre qüestions de la llengua, ortogràfiques i gramaticals. Els acords es publicaven a la revista, que finalment va acabar donant nom al moviment.

Diaris de l'època inclouen La Vanguardia i el Diario de Barcelona.

Etapa 2 del Modernisme: Del 1900 al 1911

A partir del 1900 i fins al 1911, es forma l'IEC, tot i que els seus membres s'havien de reunir clandestinament. Un membre important va ser Pompeu Fabra, que el dirigia.

Més endavant, Fabra va elaborar el Diccionari Català-Valencià-Balear (publicat el 1911).

Aquesta segona etapa del Modernisme no era tan agressiva com la primera.