Nous Espais i Migracions a Espanya: Anàlisi i Impacte

Nous Espais a les Àrees Metropolitanes

4.1 - Els nous espais:

La ciutat difusa ha fet que les activitats industrials s'hagin allunyat de la ciutat, i el sorgiment de noves activitats econòmiques ha creat nous usos del sòl: instal·lacions de parcs tecnològics i de grans zones comercials.

4.2 - La relocalització de l'activitat industrial:

A meitat del 1980, una gran part de les indústries tradicionals varen començar a desconcentrar-se i es varen anar establint a la perifèria d'aquestes metròpolis o de les seves àrees metropolitanes. La construcció de noves autopistes ha permès la localització de les indústries lluny de la ciutat central i a prop d'unes altres amb bona accessibilitat (autopistes...). Amb aquesta situació s'eviten els problemes que hi havia a les àrees centrals: congestió, augment del preu del sòl, conflictes amb els veïnats a causa de renous...

4.3 - Les funcions de la gran ciutat:

La deslocalització de les indústries de la ciutat ha continuat rebent moltes inversions i ha reforçat la funció d'enllaç entre l'economia mundial i l'economia nacional, perquè les grans ciutats són el lloc elegit per les multinacionals per instal·lar-hi els seus centres de decisió. Aquesta situació comporta canvis en l'ús de la ciutat central, que es va orientant cap a serveis (assessorament jurídic, bancs i empreses d'assegurances) i activitats relacionades amb la cultura i el turisme.

4.4 - Els parcs tecnològics:

La localització de les indústries d'alta tecnologia ha impulsat l'existència de llocs anomenats parcs tecnològics. S'hi concentren empreses dels sectors amb més capacitat per innovar en el camp de la microelectrònica, la informàtica i les telecomunicacions. Els parcs tecnològics acostumen a ser de dimensions reduïdes i es localitzen prop de les grans ciutats.

Migracions a Espanya

3.3 - Migracions il·legals de mà d'obra:

Al costat dels fluxos oficials i regulats de migrants sempre hi ha hagut fluxos no reconeguts legalment. L'any 1990 s'ha enregistrat un creixement molt notable d'aquest fenomen. El pas il·legal de treballadors d'un país a un altre és un negoci que resulta molt rendible per a les xarxes de traficants.

4.1 - Espanya, un país d'emigrants en el passat:

Espanya va ser un país d'emigrants a partir de la segona meitat del segle XIX. La dificultat per tenir un lloc de treball i millorar les condicions de vida varen ser les causes principals d'aquesta emigració. Les destinacions principals varen ser l'Amèrica Llatina i Europa.

Amèrica Llatina:

Va ser massiva i va continuar al segle XX. El 1911 i el 1915 varen emigrar d'Espanya 800.000 persones, 650.000 de les quals varen anar a Argentina, Mèxic, Veneçuela...

Europa:

Des dels anys 60 del segle XX, l'emigració exterior es va dirigir cap als països europeus industrialitzats. Els països de destinació varen ser principalment Alemanya, Suïssa i França.

4.2 - Les migracions interiors:

A Espanya, les migracions del camp a la ciutat varen començar al segle XX. Es va desencadenar un procés d'emigració massiva del camp cap a les capitals de província, cap a les ciutats més industrials i cap als països més desenvolupats d'Europa. Els fluxos migratoris varen sortir de les regions més rurals, on la feina era escassa i els salaris eren baixos, com ara Andalusia, Extremadura, Galícia i una part de Castella, i es varen dirigir preferentment cap a Barcelona, Madrid, València i el País Basc. L'arribada massiva d'immigrants va ocasionar el creixement incontrolat de moltes ciutats i la creació de barris marginals.