La Nova Història Cultural: Orígens, Característiques i Autors Clau

La Nova Història Cultural: Orígens i Influències

La Nova Història Cultural és potser la tendència que més influeix en la historiografia actual. Té les seves arrels en l'obra d'E.P. Thompson i, en general, en l'Escola Marxista Britànica, ja que practicava la History from Below (Història des d'abaix), mostrant un interès profund pels oblidats i els seus models culturals.

Així mateix, va estar influïda per l'Escola de Birmingham que, a finals dels anys seixanta i gràcies a Stuart Hall, va començar a estudiar les manifestacions culturals, especialment la cultura popular (p. ex., la televisió, els còmics, etc.).

Cal destacar que l'Escola de Birmingham i el CCCS (Centre for Contemporary Cultural Studies) estaven massa lligats a l'estructuralisme, ja que es fixaven excessivament en les estructures de formació d'aquesta cultura popular. Per aquesta raó, E.P. Thompson els va criticar.

També hi ha una influència destacable de l'obra d'Umberto Eco i els seus assajos sobre la fenomenologia de la televisió, que van legitimar la cultura popular i la seva relació amb la societat de l'època.

Característiques Clau de la Nova Història Cultural

• És extremadament polièdrica i interdisciplinària.
• Realitza estudis sobre la cultura escrita (llibres, editorials, premsa, etc.) i les celebracions populars. De fet, qualsevol expressió cultural que afecti el passat i el present és digna de ser estudiada.

Autors Destacats de la Nova Història Cultural

• Peter Burke

  Màxim expert en el Renaixement italià i la seva cultura. La seva obra El Renacimiento italiano és fonamental. Gran defensor que els aspectes culturals en la història són essencials per comprendre-la. Va estudiar el fenomen cultural del Renaixement i utilitza una escriptura senzilla i elegant.

• Roger Chartier

  Historiador francès format a l'Escola dels Annales. Va estudiar la història dels llibres, els autors, l'editorial i, especialment, els lectors. Es va centrar sobretot en l'Edat Moderna i el segle XVIII. Molt interessat en com els lectors llegien els llibres i com s'apropiaven dels conceptes. També es va interessar per la producció literària durant la Il·lustració. Mostra preocupació per la forma en què s'escriuen els llibres d'història i subratlla que el rigor i l'estil fàcil i directe han de predominar en la historiografia.

• Robert Darnton

  Historiador nord-americà i periodista. Especialista en la història dels llibres, com Chartier, però amb diferències, ja que ell enfocava l'estudi cap al llibre en si mateix i no pas en el lector. És un historiador modernista i va estudiar la Il·lustració i els llibres francesos, amb especial atenció als llibres prohibits a la França absolutista (p. ex., el Marquès de Sade) i com van alimentar el debat de l'època.

Aquests tres historiadors, per raons cronològiques, no van viure el feixisme. Això va marcar un allunyament respecte als historiadors anteriors, forjant una nova generació allunyada de les tendències prèvies i obrint nous camins en la historiografia.