La Nova Societat Industrial: Transformació i Impacte

La Nova Societat Industrial:

El triomf de la industrialització i la instauració del capitalisme van comport comportar una transformació profunda de la societat de l'Antic Règim. El nombre de pagesos va anar disminuint com a resultat de la concentració de la propietat i la mecanització. És per això que molts pagesos i artesans van passar a engruixir les files del naixent proletariat industrial. En aquest món industrial els empresaris, els banquers i els grans propietaris agrícoles formaven la burgesia, que es va convertir en l'elit social. Gràcies a la seva riquesa i a la seva influencia política i cultural creixent, va organitzar la societat segons les seves idees i els seus valors. Els nous valors burgesos es basaven en l'exaltació de la propietat privada, la feina, l'estalvi i l'individualisme. I eren els nois joves d'aquestes famílies burgeses els que podien accedir a l'ensenyament secundari i a la universitat, de manera que les elits polítiques, científiques i culturals formaven part d'aquesta classe social. La família va continuar sent el nucli essencial de transició i de consolidació del patrimoni, i l'habitatge familiar es va convertir en símbol de prosperitat i d'estatus social. Enmig d'aquesta elit econòmica i els treballadors fabrils va sorgir la classe mitjana, el tret característic de la qual era que no exercia feines manuals. Els assalariats constituïen el gruix de la força de treball, necessària per fer moure les màquines i produir els béns, que venien a canvi d'un salari. Malgrat l'augment espectacular de la producció i de la riquesa, la immensa majoria de la població va viure, com a mínim fins al 1850, molt a prop del límit de la subsistència.

Les Dones a la Societat Industrial

La societat industrial va consolidar una clara diferenciació social per gèneres: l'esfera pública quedava per als homes, mentre que l'esfera domèstica es reservava a les dones. La dona s'orientava cap al matrimoni i la seva situació jurídica i legal reflectia una inferioritat clara: el codi civil disposava que la dona casada tenia l'obligació d'obeir el marit, que era el representant de tots els seus béns, i necessitava el seu permís per fer qualsevol acte legal. La vida de les dones de la classe mitjana i de la classe alta transcorria a la llar. Les tasques primordials que feien eren tenir cura de la casa i dels fills: segons el nivell social, tenien servei domèstic. Aquesta situació era molt diferent per a les dones pageses. Des de fa molt temps les dones del camp compaginaven les tasques domèstiques i les agrícoles, on tenien assignades tradicionalment unes feines determinades, encara que també solien ajudar a cuidar el bestiar, a segar i a altres tasques agrícoles. Amb la industrialització van aparèixer les dones obreres. Es dedicaven preferentment al sector tèxtil, sobretot a filar, però també hi havia un gran nombre de dones joves, d'entre quinze i vint-i-cinc anys, la majoria solteres que treballaven en el servei domèstic.