La Novel·la Catalana Sota el Franquisme: Postguerra i Censura

La Novel·la Catalana de Postguerra (1939-1960s)

La pèrdua de la guerra comporta una sèrie de canvis polítics (1939) que tenien com a objectius l'unificació lingüística i la substitució de totes les llengües de l'estat per castellà. En 30 o 40 anys el català va perdre més terreny que en 3 o 4 segles.

Molts escriptors sofriren depuracions professionals, l'exili o penes de presó, i es trenca així l'activitat que havien iniciat abans de la Guerra Civil. Els primers anys de postguerra es publicaren a València només 9 novel·les que bé responien al model del realisme del segle XIX o bé transmetien inquietuds religioses o socials.

Després de 1939 la novel·la catalana reapareix lentament. La narrativa com a gènere majoritari està condicionada pel context sociopolític de l'època, és a dir, pel desenvolupament a 3 nivells:

• Autors
• Editors
• Lectors

Autors i Tendències Literàries

Les circumstàncies polítiques de la postguerra expliquen que una bona part de la narrativa tendisca a rebutjar el tractament directe de la realitat i a explicar-la mitjançant la simbologia i el mite.

Tendències destacades:

• Simbologia i Mite: Obres com Mites de Jordi Sarsanedas.
• Literatura Imaginativa o Fantàstica: Autors com Joan Perucho i Pere Calders opten també per aquesta via.
• La Novel·la Psicològica: Corrent predominant durant els anys 30. Novel·listes com Mercè Rodoreda o Llorenç Villalonga van enriquir la tècnica de l'anàlisi psicològica incorporant-hi elements de la història recent i del seu món personal, mitjançant tècniques com el monòleg interior o el trencament de la linealitat del transcurs temporal de la narració.
• Realisme Social i Objectivisme: La tragèdia de la 2a Guerra Mundial va desplaçar el focus d'interès cap a la realitat angoixosa de la postguerra. Apareix el realisme social, amb el propòsit de denunciar les desigualtats socials. El realisme social dona lloc a l'objectivisme, un tipus de tècnica on el narrador actua com una simple càmera de cinema (exemple: J. Maria Espinàs).
• Nous Moviments: El Nouveau Roman: Ja entrats els 50, la novel·la va derivar cap a nous moviments com el Nouveau Roman, aparegut a França. Es tracta d'un tipus de narrativa on la història perd protagonisme en favor del discurs.

Editors i Censura Franquista

L'activitat editorial topà amb un obstacle bàsic: la censura. A partir dels 50 aparegueren empreses editorials innovadores com Edicions 62 a Catalunya, Moll a Mallorca o Torre a València. A pesar de la continuïtat de la censura que condicionava enormement el treball dels novel·listes, a poc a poc les editorials van promoure mecanismes de recuperació del contacte amb el públic.

Públic Lector i Recuperació

La prohibició de la llengua en àmbits d'ús oficials i la pèrdua d'aquesta en l'ensenyament provoca l'eliminació del públic lector, que es va anar recuperant, a poc a poc, a partir dels 60, gràcies als mecanismes abans esmentats.

La Liberalització dels Anys 60

Als 60, el franquisme, pressionat per l'oposició i per la política internacional, hagué d'acceptar una lleugera liberalització de la vida pública i cultural.