Novel·les de cavalleria: segles XII-XIV

Les novel·les de cavalleria dels segles XII al XIV van ser les més comunes, destacant les novel·les artúriques, un cicle d’obres entorn dels cavallers de la Taula Rodona i la seva recerca pel Sant Graal. Els autors més reconeguts van ser Chrétien de Troyes i Blandín de Cornualla. Els personatges eren arquetípics, amb protagonistes plans i esquemàtics i d’una sola peça. Els herois no tenen mai debilitats ni malalties, ja que són invencibles gràcies a les seves virtuts i capacitats sobrenaturals. El temps narratiu sol ser llunyà i poc concret. Els escenaris solen ser indrets exòtics, llunyans i imaginaris, amb una ambientació fantasiosa i poètica. A la història no hi apareixen personatges ni episodis històrics, i si n’hi ha, estan molt idealitzats. Sovint hi apareixen dracs, fades, mas i encantaments. Es caracteritza per la presència de l’amor cortès amb la idealització de la dama, però no hi ha elements còmics ni eròtics. El registre és elevat i culte, tots els personatges s’expressen de la mateixa manera estereotipada.