Novel·la Modernista Catalana: Autors i Obres Clau

Novel·la Modernista

Es basa en la idea que, tot i que l'ésser humà està subjecte a la fatalitat de la matèria, pot imposar la seva capacitat espiritual. Ha d'avançar cap a un ésser dominat per l'esperit que no es deixi endur per la indiferència ni pel gregariisme. Planteja el tema de l'autorrealització individual i, a través de la voluntat, la capacitat de dominar i transformar la naturalesa que l'ésser humà pot aconseguir. El personatge està abocat al fracàs, perquè la naturalesa exerceix la seva força. En conclusió, ens parla dels reptes de la condició humana.

Víctor Català

Escriptora fonamental del Modernisme i la literatura catalana, però se sentirà marginada pel rebuig de la narrativa rural que defensa el Noucentisme i no tornarà a publicar fins al 1918. (Drames rurals, Ombrívoles, Caires Vius)

Solitud

Planteja la trajectòria d'un personatge a la recerca d'una vida pròpia. La peculiaritat és que aquest itinerari el fa una dona. Visió simbolista i s'acosta sovint als recursos de la poesia.

Santiago Rusiñol

Simbolista i decadentista (Oracions: primer llibre en prosa publicat a Espanya, peculiaritat d'apropar-se a l'art total.) Expressa el desig de fugir de la realitat i refugiar-se en un món ideal: conflicte entre l'artista i la societat, elements simbòlics, alimenten la il·lusió i l'esperança de superar la realitat mitjançant una aposta per l'idealisme, per una societat millor. (L'auca del senyor Esteve: lluita per una burgesia il·lustrada i conscient de la seva hegemonia, que accepti el paper de l'artista i que el valori, enfocament costumista)

Mercè Rodoreda (Narrativa Postguerra i Contemporània)

La guerra apareix sovint a la seva obra i sempre està lligada al malson, a la crueltat humana. Es reflecteix en els contes que escriurà (Vint-i-dos contes, La meva Cristina i altres contes)

La plaça del diamant

Narració subjectiva i poètica, monòleg interior. Reprodueix el món interior de la Colometa, representatiu de molta gent que s'havia quedat al país, gran feina d'estil i lingüística.

Mirall trencat

Punt de vista parcial i subjectiu, meditació desencadenada sobre l'existència humana, a partir d'històries d'incomprensió i desamor: la solitud i la incomunicació apareixen com a factors que dificulten la relació entre les persones.

L'evolució novel·lística de Mercè va de la iniciació vital a la ficció com a mite, de l'obra oberta a la tancada, de la realista a la màgica, de l'esperança al pessimisme.

Simbologia: correspon amb la trajectòria vital de l'escriptora (la flor i el jardí: infantesa...)

Assaig i Memorialisme

Josep Pla, Joan Fuster.

Postguerra, Contemporània

Llorenç Villalonga, Pere Calders, Manuel de Pedrolo.