Novel·la realista i naturalista: Vilanova i Oller

Novel·la realista i naturalista

Realisme

El realisme articula una ficció que es correspon amb el món contemporani, amb uns personatges influïts pel medi en què s'han format i per la situació històrica i social que els ha tocat viure. Dona protagonisme a la burgesia i a la classe mitjana. Treballa seriosament l'opció de l'objectivitat narrativa i intenta mantenir-se com a narrador impassible.

Naturalisme

El naturalisme, defensat per Émile Zola i els seus seguidors, té, sota la façana de seguir el mètode científic i les teories del positivisme determinista, el valor de donar protagonisme, per primera vegada, als personatges del poble treballador i, alhora, fer-se ressò de les circumstàncies deplorables i injustes en què sobreviuen.

Emili Vilanova

Amb l'aportació fonamental d'Emili Vilanova, podem referir-nos al costumisme com una literatura de gran valor, d'indubtable capacitat per a captar el món real i una clara demostració de la riquesa de la llengua catalana. Sorpren que, tot i cenyir-se a l'àmbit del barri barceloní de Santa Maria del Mar i a les activitats de la menestralia i de les classes populars, sabés aplegar una quantitat tan gran d'observacions.

Del món que reprodueix, n'arriba una visió elegíaca, nostàlgica, poetitzada quan es tracta de figures, d'objectes i d'ambients que són a punt de desaparèixer. Aquesta literatura és cordial, amable i plena de bon humor, i té una vigència i una perdurabilitat assegurades. Però també hi ha moments en què reflecteix una certa crítica social, amant de l'aparença i la hipocresia, que li estan canviant la seva estimada menestralia.

Narcís Oller

Narcís Oller ha de lluitar contra la tendència romàntica, que el desvia sovint de l'objectivitat narrativa i el porta cap a terrenys que entren de ple en el sentimentalisme i el moralisme. Hi ha una certa imatge d'Oller que ens el presenta dolgut per la dedicació obligada a les tasques d'advocat i procurador dels tribunals per aconseguir una situació social i econòmica confortable. Aconsegueix un ressò important i té al seu costat dues de les personalitats més brillants de la literatura del moment: els crítics Josep Yxart i Joan Sardà. Tant l'un com l'altre orienten Oller, posen en evidència les seves mancances i l'estimulen a seguir les tendències narratives del seu temps. És indubtable que contribueixen de manera fonamental a reforçar l'exigència i la solidesa de la narrativa de Narcís Oller.