Nucli Cel·lular: Estructura i Funció en la Divisió

Nucli Cel·lular: Estructura i Funció

El nucli cel·lular és un orgànul que conté gairebé tot l'ADN de la cèl·lula. És el portador de la informació genètica i el que dirigeix l'activitat cel·lular. En les cèl·lules que no es divideixen, el nucli està format per la cromatina, el nuclèol, el nucleoplasma i l'embolcall nuclear.

Components del Nucli Cel·lular

Cromatina: És la matèria del nucli que té més ADN de les cèl·lules eucariotes. Rep aquest nom pel fet que les cèl·lules es tenyeixen amb colorants bàsics. La cromatina està formada per proteïnes i ADN. Durant la interfase, la cromatina es duplica i, quan s'inicia la mitosi, les fibres es condensen i formen els cromosomes.

Nuclèol: És un corpuscle en forma d'esfera d'uns 2 micròmetres de diàmetre, format per ADN, ARN i enzims. És el lloc on se sintetitza l'ARN.

Nucleoplasma: És el medi intern del nucli, una dissolució formada per proteïnes, glúcids, lípids i nucleòtids. Conté el nuclèol i la cromatina.

Embolcall nuclear: Separa el nucli del citoplasma. Està format per una doble membrana on hi ha uns porus que regulen els intercanvis de materials amb el citoplasma.

Cromosomes i Tipus de Cèl·lules

Cromosomes: Són uns filaments gruixuts que es veuen quan s'inicia la divisió cel·lular. Són els portadors de l'herència biològica. En l'etapa de la metafase, cada cromosoma es divideix en dues unitats simètriques, les cromàtides, que estan unides pel centròmer, el qual el divideix en dos braços. L'extrem de cada braç es diu telòmer. Totes les cèl·lules del cos tenen el mateix nombre de cromosomes, menys els gàmetes. Tots els individus d'una mateixa espècie tenen el mateix nombre de cromosomes, excepte en cas de mutacions.

Cèl·lules haploides: Són les cèl·lules reproductores dels organismes que es reprodueixen sexualment. Tenen un únic representant de cada parell de cromosomes homòlegs. El nombre de cromosomes diferents es representa amb la lletra n.

Cèl·lules diploides: Són les que tenen 2n cromosomes.

Cicle Cel·lular i Divisió Cel·lular

Cicle cel·lular: És el període de temps que passa des que una cèl·lula es forma fins que es divideix. Hi ha quatre fases: G1, S, G2 i M. Les tres primeres formen la interfase, i la fase M és la mitosi. Per regular els fenòmens que ocorren, les cèl·lules reben uns senyals que constitueixen el rellotge del cicle cel·lular. Hi ha senyals estimuladors, que posen en marxa la divisió de la cèl·lula, i senyals inhibidors. Si el rellotge funciona bé, la cèl·lula creix i es divideix; però si no funciona bé, les cèl·lules no creixen ni es divideixen.

Divisió cel·lular o mitosi: És el procés en el qual una cèl·lula dona lloc a dues cèl·lules filles, cadascuna de les quals té els mateixos cromosomes i les mateixes parts que la cèl·lula inicial. La mitosi s'inicia quan la cèl·lula rep uns senyals que modifiquen alguns dels seus components.

Fases de la Mitosi

Profase: L'ADN es condensa. Es poden veure els cromosomes, cadascun format per dues cromàtides germanes. La membrana nuclear i el nuclèol es dispersen i deixen de ser visibles. Es forma el fus acromàtic. Els centríols se situen en els pols oposats de la cèl·lula.

Metafase: Els cromosomes es desplacen cap al pla equatorial de la cèl·lula. Cada cromosoma s'enganxa, pel centròmer, a un filament del fus. El conjunt de cromosomes forma la placa equatorial o metafísica.

Anafase: Les cromàtides se separen. Els filaments del fus s'escurcen i estiren cadascuna de les cromàtides germanes cap als extrems oposats de la cèl·lula.

Telofase: L'ADN es descondensa. Es restableixen la membrana nuclear i el nuclèol. El citoplasma es divideix (citocinesi).