Número 1 de Pollock: Anàlisi de l'Expressionisme Abstracte

Fitxa Tècnica: Número 1 de Jackson Pollock

Títol:

Número 1

Autor:

Jackson Pollock (1912 – 1956)

Cronologia:

1950

Estil:

Expressionisme abstracte

Tècnica:

Oli, esmalt i pintura d’alumini

Suport:

Tela

Dimensions:

221 cm x 299,7 cm

Tema:

Abstracte

Localització Actual:

National Gallery, Washington

Context Històric de l'Expressionisme Abstracte

En acabar la Segona Guerra Mundial, els EUA es converteixen en la primera potència mundial del bloc occidental i d'un món dividit en dos blocs antagònics: comunistes i capitalistes.

Nova York deixa enrere París com a centre cultural i artístic. Nombrosos artistes avantguardistes s'havien exiliat allà durant la guerra (Van der Rohe, Kandinsky). Les tendències més innovadores van sorgir allà, i els seus museus s'anaren convertint en els primers del món.

La primera d'aquestes tendències serà l'Expressionisme Abstracte, la qual serà potenciada des del propi govern americà com un exemple de la llibertat americana davant el rígid discurs artístic dels soviètics, que propugnava un art molt realista. Era l'època de la Guerra Freda.

Jackson Pollock i Willem De Kooning seran els artistes que més van destacar en el panorama artístic nord-americà fins a l'aparició del Pop Art a finals de la dècada dels anys 50.

Anàlisi Formal de 'Número 1' de Pollock

Descripció General de l'Obra

Número 1 presenta un dens entramat de línies i taques que omplen tota la superfície de la tela, sense deixar-hi cap vestigi figuratiu.

La tècnica amb la qual va ser pintada aquesta tela és coneguda com a Action Painting (pintura d'acció). Per a Pollock, la pintura és una experiència vital, en la qual han de participar cos i ànima activament. Això el distancia molt de l'estaticisme dels cavallets, ja que ell pintava amb el llenç estirat a terra i anava pintant sobre la marxa, sense cap previsió. A més, l'efecte del degoteig, els fils de pintura i les esquitxades s'aconsegueix mitjançant el dripping.

Línia i Dibuix en 'Número 1'

Hi ha un clar predomini de la línia en el quadre. L'energia del traç i la violència del gest són ben visibles i adquireixen una gran importància. El dibuix, totalment abstracte, es caracteritza per un seguit de línies sense ordre aparent.

Gamma Cromàtica i Ús del Color

Quant a la gamma cromàtica, en un primer moment, Pollock feia servir colors vius. Posteriorment, la gamma cromàtica es va tornar més austera (és l'etapa de Número 1) i, finalment, es va limitar al blanc i el negre. En aquest quadre utilitza negres i blancs, amb alguns tocs grisos i ataronjats.

La Llum en l'Obra Abstracta

No hi ha un focus de llum concret (propi de les pintures abstractes). Malgrat això, sí que podem observar efectes d'ombres que incrementen l'expressivitat de l'obra.

Composició i Dinamisme

Hi ha un abandonament de la idea tradicional de composició, ja que no hi ha cap centre d'atenció principal ni cap relació clara entre les parts del quadre. Això provoca que l'espectador no tingui cap punt de referència des del qual començar a analitzar l'obra. La profunditat en l'obra ve donada per la superposició de les línies i de les capes de pintura.

Gran dinamisme del resultat de la tècnica emprada, de l'energia i la violència del traç i del contrast entre els diferents tipus de pigment que la formen. El ritme i l'acció són els elements principals d'aquesta obra; de fet, és com la plasmació plàstica d'un ritual, d'una dansa, d'una coreografia que s'ha esdevingut perenne damunt la tela per mitjà del singular procés creatiu utilitzat pel pintor.

Quant al temps, és la congelació del temps necessari per a l'execució del ritual, però que cada vegada que un espectador l'observa torna a començar de nou, realitzada per la mirada de l'espectador.

Interpretació de 'Número 1' de Jackson Pollock

El Tema en l'Expressionisme Abstracte

No hi ha tema, com és propi en l'expressionisme abstracte; no s'identifica cap element figurat ni tampoc res a desxifrar. Tampoc s'identifica cap centre d'atenció. L'únic que compta és l'acció. Un traçat de fines línies se superposa una i altra vegada i s'estén per tot el llenç, de manera que el quadre sembla no tenir límits. Com que Pollock no podia predir l'aspecte final del quadre, sempre els titulava al final. Preferia donar-los un número o la data de creació, per no condicionar l'espectador.

Significat i Múltiples Interpretacions

Com sol passar amb la majoria de l'art abstracte, el significat profund de l'obra resulta difícil d'esbrinar. Respecte a Número 1, diverses són les interpretacions que els diferents autors han postulat:

• Per a alguns autors, l'obra no és més que la representació dels ritmes primaris de la natura.
• Per a altres, aquesta obra és la representació d'una dansa, el rastre de la qual ha esdevingut perenne damunt la tela per mitjà del singular procés creatiu amb què ha estat realitzada.
• Des d'un punt de vista més psicològic i emocional, també hi ha autors que postulen que l'obra de Pollock és el reflex de la seva angoixa vital que el va abocar a l'alcoholisme i a l'autodestrucció.
• Altres, des d'un enfocament més social, postulen que aquesta pintura és l'expressió d'una època i d'un món marcats per profunds canvis socials i polítics, i per l'experimentació atòmica.
• Per últim, també hi ha qui postula que el que realment pretén Pollock és oferir a cada espectador una experiència plàstica singular i única que despertarà en cadascun d'ells, i d'acord amb les seves vivències personals, una singular i particular experiència emocional. «Una aventura estimulant per als ulls, plena de focs d'artifici, trampes, sorpreses i goig».

Funció Estètica i Comunicativa de l'Obra

Número 1 té essencialment una funció estètica (exposició en galeries i museus). Però també té una funció comunicativa i provocadora. Comunicativa, en tant que ens mostra o transmet el sentir vital del seu creador. Provocativa, perquè vol provocar en l'espectador una experiència emocional pròpia i singular.

Models i Influències en Jackson Pollock

Models i Referents Artístics

Els drippings de Pollock són el resultat d'una gran suma d'influències que tenen com a base les experiències i les teories abstractes de Kandinsky. També l'ús de teles molt grans deriva dels muralistes mexicans. Pel que fa a l'execució de l'obra, té una doble influència: els rituals dels indis americans (navajos) i la tècnica surrealista de l'automatisme. Miquel Àngel, El Greco i Rubens també van influir en Pollock, les obres dels quals va copiar en els seus inicis artístics. Finalment, és força significativa la influència que va exercir l'obra de Claude Monet, caracteritzada per una pinzellada solta i desdibuixada.

Llegat i Influència Posterior

Ell és tot un innovador amb la introducció de noves tècniques a l'hora de pintar. Se'l considera un precedent dels Happenings i del Body Art.