Tres nus al bosc de Joaquim Sunyer: Anàlisi d'una obra noucentista

Autor: Joaquim Sunyer (1874-1956)
Títol: Tres nus al bosc
Cronologia: 1913-1915
Localització: Museu Nacional d'Art de Catalunya
Estil: Noucentisme
Dimensions: 1,25 x 1,51 cm
Suport: Tela
Tècnica: Oli

Anàlisi formal

Traç: Traç negre que delimita figures, arbres, etc. Primitivisme. Dibuix ingenu que recorda els primers moviments d'avantguarda. Importància de la línia corba (ondulació en les figures i el paisatge). Importància de les formes, construïdes amb la línia.

Color: Importància de les formes, construïdes amb la línia. Recorda a les pintures de Cézanne o a les dels primers moments del Cubisme. Certa sensació de monocromatisme. Importància de la línia corba (ondulació en les figures i el paisatge).

Composició: Dones emmarcades pels arbres i pels matolls. Figures femenines tractades amb concepció orogràfica. Harmonia figures i paisatge. Món unitari. Paisatge no és un teló de fons. Absència d'horitzó. Sense cel. Composició atectònica, oberta. Composició estructurada en ritmes. Simetria entre els diversos elements compositius. "Essa" la soca de l'arbre s'harmonitza amb la "essa" de la figura nua femenina d'esquena a l'espectador. L'escena és intranscendent. Paisatge mediterrani (Sitges). Relació harmònica i equilibrada entre natura i figures. Harmonia en les formes: la rodonesa de les dones troba ressò en les formes de la natura. Els braços creen línies paral·leles amb les branques... Tres figures (nus femenins) immerses (concepció gairebé orogràfica) en el paisatge. Perspectiva descendent que apropa els plans. Figures: No l'arquetip sofisticat i sensual de les figures femenines modernistes. Actitud púdica en tapar-se amb les mans, el pit i el sexe. Gos (petites coses de cada dia es troba la felicitat). Posició de descans. Actitud més aterevida.

Interpretació

Es tracta d'un tema mediterrani fet amb primitivisme idealitzador. Les figures opulentes són fruit de la seva admiració per les qualitats plàstiques del cos femení. La terra catalana i els lligams de l'autor amb ella també hi són representats, els quals es fan més forts després de la Gran Guerra. Es tracta d'un paisatge de Sitges, el seu poble natal. Els rostres de les dones també són propers als autòctons.

Els crítics de l'època van voler veure en els seus nus el símbol de la dona catalana i de la Catalunya eterna. Dona i paisatge seran dos emblemes del Noucentisme. El crític i poeta Gabriel Ferrater va descriure "aquesta aptitud per construir totes les formes del quadre com construccions particulars d'una mateixa forma ideal general, per fer que totes rimin i s'evoquin i es sostinguin les unes amb les altres".

Maragall va escriure: "És la carn del paisatge que animant-se s'ha fet carn". Entre 1913 i 1916 va fer vàries versions del tema de les banyistes i els nus femenins al bosc, els quals va anar simplificant pel contacte amb Picasso, Braque i altres pintors cubistes que es reunien a Ceret (sud de França). També simplificà la paleta, influït per aquests pintors. "Pastoral" i "Mediterrània" també són d'aquesta etapa.

Joaquim Sunyer (1874-1956)

Va néixer a Sitges. Es traslladà a Barcelona i estudià a la Llotja amb Mir, Nonell i Torres Garcia. El 1896 anà a París, on va viure bastant temps. Practicà l'expressionisme i es féu amic de Picasso, Manolo Hugué, Modigliani i Marquet. Pintà temes urbans i interiors, evolucionant cap al postimpressionisme. El 1911 tornà a Catalunya instal·lant-se a Sitges. El seu estil canvià radicalment, convertint-se en el màxim exponent del Noucentisme català. Evolucionà cap a una composició simplificada, d'estructures clares i colors sobris i transparents, creant el mediterranisme, que formà escola en l'art català. Les seves figures femenines, serenes, són el prototipus de dona catalana del Noucentisme, glossades per Eugeni d'Ors i fetes amb poesia i refinament. El 1911 presentà el quadre Pastoral. El 1923 es reconegué públicament la seva importància i fou consagrat com a pintor de fama internacional.

El Noucentisme

Moviment cultural, s'inicia a Catalunya aproximadament el 1906 i acaba el 1923 amb el cop d'estat de Primo de Rivera.
El creador i el principal ideòleg: Eugeni d'Ors ("La Veu de Catalunya" - Glossari (1916))
La burgesia està compromesa amb el catalanisme i la intel·lectualitat i accepta col·laborar en el projecte de transformació d'una Catalunya més autònoma. El Noucentisme va servir a la burgesia catalana per refermar-se com a classe hegemònica i exportar el seu programa de millora a la resta d'Espanya.

Conceptes bàsics són: classicisme i mediterranisme. El terme fa referència tant al que és nou com al Nou-cents, és a dir, el segle XX.

Artísticament:
El Noucentisme recupera la raó, la precisió, la serenitat, l'ordre i la claredat.
Valora més la intel·ligència que la sensibilitat.
Defensen la sobrietat expressiva.
Predomini de la línia respecte al color. S'usen colors sobris.
La figura de la dona és fonamental, i el paisatge idealitzat, ambients intemporals, visió poètica.

Pastoral, 1911, es considera l'obra més emblemàtica del Noucentisme. Té un caràcter simbòlic. Al centre hi ha una figura femenina nua, al mig d'un paisatge frondós d'arbres i praderies amb les muntanyes al fons. Envoltada d'ovelles, aus i un gos. Sunyer aconsegueix fondre la figura femenina i la natura a través de la línia.