L'Objecte del Treball Social i els Models de l'Estat del Benestar

L'Objecte del Treball Social i les Ciències Socials

Aquest tema aborda l'objecte genèric de les Ciències Socials i Humanes, centrat en les necessitats humanes, i el de l'objecte genèric del Treball Social, que són les necessitats socials. A més a més, més enllà de les necessitats socials, s'ha d'incidir en la capacitat dels individus, famílies, grups i comunitats per establir relacions satisfactòries amb els altres i amb el context en què viuen. La definició de diferents objectes implica assumir l'existència de pràctiques diferencials que responen a diversos models d'intervenció.

Les Diferents Definicions de l'Objecte del Treball Social:

Objecte 1: L'Ésser Humà en Situació Total (Bowers, 1950)

• Plantejat per Bowers el 1950.
• Molt relacionat amb el Treball Social de Casos.
• Es tracta de la persona que necessita ajuda, destacant determinades persones en funció de la seva situació problema.
• Per a Bowers, l'objecte del Treball Social el constitueix l'individu i les seves relacions socials.

Objecte 2: Necessitats i Recursos (Dècada dels 60)

• Aquesta definició de l'objecte apareix a la dècada dels 60.
• Se centra en la resposta a les necessitats socials a través de l'ocupació i altres recursos socials.
• Teresa Zamanillo (1999) alerta davant el perill de caure en el cercle viciós del binomi necessitats-recursos.

Objecte 3: El Problema Social (Aylwin, 1971)

• Destaca Nidia Aylwin el 1971, de l'escola llatinoamericana humanista.
• L'objecte són les situacions socials, els problemes socials, i per tant, les persones, grups i comunitats amb els seus problemes.
• Es vol aconseguir el benestar individual i social i la transformació dels problemes socials tant des del nivell individual com col·lectiu.
• La intervenció ha de ser integral.

Objecte 4: Sistema de Relacions i les seves Patologies

• Parteix de la perspectiva del desenvolupament humà.
• Els problemes socials es presenten com a patologies, resultants dels desordres en la comunicació humana i les inevitables crisis.

Objecte 5: Necessitats segons l'Enfocament del Desenvolupament a Escala Humana

• Necessitats que tendeixen a ser creixents i, per tant, infinites.
• Canvien i varien en l'espai i el temps.
• Hi ha dos tipus de necessitats:
  • Segons categories axiològiques.
  • Segons categories existencials.

Concepte i Models de l'Estat del Benestar

Definició i Evolució de l'Estat del Benestar

Tal com planteja Ochando (2002), alguns autors han interpretat l'Estat del Benestar com una formació històrica específica amb límits definits en el temps i a l'espai. Segons aquesta hipòtesi, l'Estat del Benestar seria una forma concreta i històrica d'intervenció econòmica, política i social de l'Estat. La majoria dels autors consideren l'EB un fenomen que apareix en les economies capitalistes després de la Segona Guerra Mundial.

El plantejament principal de Beveridge era assegurar uns ingressos als individus davant qualsevol eventualitat que se'ls presentés: desocupació, malaltia, jubilació. Avui dia, es considera que l'EB està conformat per altres sistemes de protecció que van quedar fora de l'informe Beveridge, com la sanitat, l'educació, l'habitatge, l'ocupació i els serveis socials.

Principalment, l'Estat del Benestar ha tingut el seu suport bàsic en la política keynesiana d'intervenció dels Estats en l'economia, tot això recolzat en polítiques fiscals que tenien dues finalitats principals:

• Afavorir l'increment de la recaptació per afrontar les despeses derivades del benestar.
• Exercir un paper de redistribució (Berzosa, 1999).

Models de l'Estat del Benestar (Esping-Andersen, 1993)

Respecte als models d'EB, la classificació més estandarditzada és la proposada per Esping-Andersen (1993), en la qual defineix tres models d'Estat del Benestar:

• Model Residual-Liberal-Anglosaxó
• Model Contributiu (o de l'Assoliment Personal)-Conservador-Continental
• Model Desenvolupista-Socialdemòcrata-Escandinau

Model Residual-Liberal-Anglosaxó

• Es caracteritza per l'atenció als individus "desviats" o "dependents", només davant situacions relacionades amb la supervivència, com a forma d'intervenció temporal i subsidiària a la família.
• Restricció de la despesa social, supeditada al desenvolupament econòmic.
• Estigmatització dels usuaris.
• El Regne Unit és considerat el representant europeu d'aquest model.
• Els ciutadans es veuen obligats a acudir a la sanitat privada i a contractar plans de pensió perquè les prestacions de l'Estat no van més enllà del nivell d'ajuda social.

Model Contributiu-Conservador-Continental

• La plena ocupació i la seguretat social estan lligades a aquest model.
• Els drets subjectius s'adquireixen a partir de les cotitzacions:
  • Malaltia
  • Vellesa
  • Discapacitat
• Es correspon amb el model continental o conservador.
• Alemanya, França i Itàlia són considerades com els representants d'aquest model.
• Aquest model se situaria entre el generós model escandinau i l'anglosaxó.
• El seu objectiu és que el treball remunerat cobreixi les necessitats dels individus.

Model Desenvolupista-Socialdemòcrata-Escandinau

• Per a aquest model, el benestar social està considerat una funció pròpia i legítima de la societat moderna, cercant l'autorealització dels individus.
• Considera que hi ha obstacles al desenvolupament personal generats socialment.
• Planifica el canvi social i la provisió de recursos.
• És un model basat en el consens social, amb mecanismes de redistribució a partir d'un fort sistema de tributació fiscal.

A més dels principis ideològics que els regeixen, els models es diferencien bàsicament per la seva forma de finançament, el sistema impositiu que estableixen, i el tipus i cobertura de les prestacions socials.