L'Obligació Moral Segons John Stuart Mill: Sentiments i Societat

L'Obligació Moral: Un Sentiment de la Ment

Segons Mill (en el seu sistema moral), l'obligació del "deure" moral consisteix en: "un sentiment en la nostra ment; un dolor més o menys intens que ens acompanya quan intentem violar aquell deure." I se'ns manifesta recobert de diferents sensacions derivades de:

• La simpatia i l'amor.
• En major grau, el temor (formes del sentiment religiós).
• Records de la infància.
• El desig de ser apreciat per part dels altres.

Aquesta complexitat emocional, segons Mill, és la causa de concebre l'obligació moral, la sanció interna de qualsevol tipus de moral, amb un cert caràcter místic. El que vol posar de manifest és que aquesta forma de concebre el deure moral és una creença totalment allunyada de l'experiència i vivències pròpies de la naturalesa humana, abstracta i sense un sentit comprensible per la nostra ment.

Mill nega aquesta idea que es té de l'obligació moral; la naturalesa d'aquesta no té res de místic ni misteriós. Es tracta només d'una quantitat de sentiment que oposa resistència quan s'intenta incomplir un criteri o una norma establerta com a moral.

Els Sentiments Morals: No Innats, Sinó Adquirits

Els sentiments morals són com un brot que sorgeix naturalment de la nostra natura, susceptible de ser ensenyada en un alt grau de desenvolupament. Segons Mill, hi haurà d'haver una base natural, un fonament en la nostra naturalesa, que faci possible el sorgiment natural i espontani del sentiment moral, de l'obligació moral.

Quin és el Fonament Natural dels Sentiments Morals?

En la nostra naturalesa, el que hi ha (com un component constitutiu d'ella) és un desig, un "sentiment" d'integrar-nos en el "grup", una forta tendència a formar part d'un tot, a conviure unitàriament amb els altres membres.

Dins d'aquesta tendència a formar part del grup, cada individu es veu de forma natural amb un sentiment de reconeixement d'una compatibilitat entre els objectius i finalitats de tots els membres del grup: em sento en la necessitat d'actuar conforme al bé dels qui m'envolten, és a dir, actuar segons el que prescriu el principi d'utilitat.

L'Experiència i l'Egoisme en la Societat

El més habitual no és que l'home manifesti de forma completa la seva convicció de veure els interessos i els objectius dels altres com els seus propis; sinó al contrari o gairebé, el més habitual seria l'egoisme. Mill conclou que, encara que no es manifesti de forma completa aquest sentiment de promoure els interessos i el bé dels altres, existeix, i és qüestió d'una tasca educativa i de progrés de la societat com acabarà manifestant-se de forma més explícita.