Obligacions: Concepte, Elements i Requisits
Clasificado en Derecho
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,74 KB
Etimologia
Obligació prové del llatí: [Ob] al voltant [ligare] lligar. Tot concepte jurídic té la seva base en el dret romà, i l'obligació no n'és una excepció. La base etimològica prové del llatí. Originalment, el deutor responia de manera personal (física) del compliment del que havia de fer. El deutor estava lligat al creditor fins que el deute fos satisfet. Amb l'evolució del dret romà, la responsabilitat va passar de ser física a ser patrimonial.
Definició
L'obligació és un vincle jurídic que uneix dues o més persones. En virtut d'aquest vincle, una persona (creditor) pot exigir d'una altra (deutor) una determinada conducta. Aquesta definició inclou la responsabilitat de la qual respon el deutor amb tot el seu patrimoni present i futur en cas d'incompliment. L'incompliment d'una obligació comporta conseqüències jurídiques.
Elements de les Obligacions (Estructura)
- Vincle (nexe): És allò que uneix dues o més persones, en virtut del qual una d'elles ha de dur a terme un comportament a favor de l'altra.
- Subjectes:
- Accipiens (creditor): Té la facultat d'exigir el compliment a l'altra persona.
- Solvens (deutor): És la persona que ha de dur a terme el comportament objecte de l'obligació, conegut com a prestació.
El nostre dret admet la possibilitat que un o ambdós subjectes no estiguin determinats inicialment, però siguin determinables. Generalment, en crear-se l'obligació, creditor i deutor ja estan definits; en cas contrari, s'accepta que siguin determinats en el moment del compliment de la prestació.
- Prestació: És el comportament objecte de l'obligació. Pot consistir en:
- Donar alguna cosa.
- Fer alguna cosa.
- No fer alguna cosa.
Requisits de la Prestació
Tota prestació ha de complir els següents requisits:
- Possibilitat: La prestació ha de ser possible, tant a nivell físic com jurídic. Una prestació impossible és nul·la.
- Licitud: El comportament del deutor ha de ser conforme a la llei i a la norma jurídica.
- Determinació o determinabilitat: La prestació ha d'estar determinada des d'un principi o, com a mínim, ser determinable amb elements objectius quan s'hagi de dur a terme.
- Caràcter patrimonial: Directament o indirectament (en cas d'incompliment), s'ha de poder donar un valor econòmic a l'obligació incomplerta. Això facilita la determinació de la responsabilitat.