Obligacions i Contractes: Incompliment, Rescissió, Nul·litat i Anul·labilitat

Obligació de Donar

Donar és lliurar alguna cosa tenint la significació jurídica de ser un traspàs possessori i predeterminar la transmissió de drets. El lliurament normalment fa néixer un dret a favor de qui rep la cosa (propietat del comprador quan rep la cosa), però també pot ser merament restitutori.

Incompliment de l'Obligació

1. Mora: Quan el deutor no ha realitzat la prestació, però aquesta encara pot ser duta a terme i, tot i que amb retard, encara és idònia per satisfer l’interès del creditor. El retard ha de ser culpa del deutor. Implica pagar interessos pel retard com a indemnització. Si el termini és essencial, no s’admet el compliment amb retard.
2. Compliment Inexacte: Quan el deutor ha realitzat una prestació defectuosa, però encara és possible corregir els defectes de la prestació. Existeix el deure de reparar o corregir a càrrec del deutor.
3. Incompliment Definitiu: El deutor no ha fet res, la prestació és defectuosa o incompleta i ja no admet correcció dels defectes. La indemnització inclou el valor de la prestació no realitzada i la compensació dels danys patits.

Rescissió del Contracte

El contracte és inicialment vàlid i té tots els elements que li fan falta (no té causa de nul·litat) i han estat formats correctament (no hi ha vicis ni manca de capacitat), però després de la seva perfecció descobrim que hi ha alguna cosa incorrecte (defecte estructural) i aleshores es permet a la part perjudicada rescindir el contracte per tal de posar-hi fi. Termini de caducitat: 4 anys. Causes de rescissió: el frau de creditors. Això es produeix quan el contracte celebrat comporta que els creditors d’una de les parts no puguin cobrar-se allò que aquest contractant els deu.

Elements Essencials del Contracte

El contracte existeix a partir del consentiment dels contractants, que han d’estar d’acord en fer un contracte entre ells i en el contingut que hi preveuen. El primer element essencial és el consentiment, però han d’estar també d’acord en què pacten, és a dir, quin és l’objecte del contracte i també amb quina finalitat ho fan (la causa). Si no hi ha algun d’aquests elements, no hi ha contracte (nul·litat).

1. Consentiment dels contractants
2. Objecte cert que sigui matèria del contracte
3. Causa de l’obligació que s’estableixi

Nul·litat del Contracte

El contracte nul és un contracte inexistent per fer-se en contra d’una prohibició establerta per la llei o per no reunir els requisits essencials del contracte (tots o alguns). La nul·litat serveix per tal que aquest contracte es consideri com a inexistent i no produeixi cap mena de conseqüència jurídica. L’acció declarativa de nul·litat no prescriu. Causes de nul·litat:

1. Traspassar els límits que l’ordenament jurídic estableix a l’autonomia de la voluntat.
2. No reunir els requisits essencials de l’article, és nul per manca de consentiment, per manca d’objecte o per manca de causa.
3. Incomplir el requisit de forma constitutiu.

Anul·labilitat

Els contractes anul·lables tenen tots els elements essencials d’un contracte, però han estat formats d’una forma irregular, ja sigui per un vici en el consentiment o per la manca de capacitat de la persona per a realitzar-lo. Les causes d’anul·labilitat són:

• Vicis de la voluntat: intimidació, violència, error, dol i falsedat de la causa.
• Contractes celebrats per aquells que no tenen prou capacitat de contractar (menors, incapacitats…).
• Negocis realitzats sense els consentiments necessaris de terceres persones.