L'obra d'Ovidi: Amor, Metamorfosis i Humanitat

Ars Amatoria

Ars amatoria o Ars amandi. Tres llibres: el primer sobre la conquesta de les noies, el segon sobre com conservar l'amor; arran de l'èxit d'aquests, va escriure un tercer. Tot i l'èxit, va aixecar crítiques per immoralitat. Posteriorment, escriuria el poema Remedia amoris per aconseguir alliberar-se de l'amor.

A l'Ars amatoria trobem uns ensenyaments a un deixeble: ensenya que Roma li proporcionarà tota mena de dones, li parla del moment favorable per aconseguir l'amor de la dama: l'home ha de ser discret, no audaç. Li parla també dels missatges, dels juraments, del comportament, de la manera de vestir i de parlar, de la cultura que han de manifestar.

Les Metamorfosis

Cicle de narracions que acaben amb una transformació. Ovidi pretén donar una relació cronològica entre totes les històries: des dels orígens del món fins a l'apoteosi de Cèsar. El final demostra que, per a Ovidi, era la seva obra mestra:

"Em llegirà la gent recitant-me i, famós tots els segles, mentre resulti cert el poètic presagi, he de viure".

Dividides en 15 llibres. El mèrit radica en ser el primer que es va proposar no només associar totes les històries sobre transformacions que li fossin conegudes, sinó també projectar-les sobre un marc temporal en què destaquessin els grans períodes de l'edat dels déus, la dels herois (lapites contra centaures; enfrontament entre Àiax i Ulisses; Enees i Dido, Enees als inferns, etc.) i la dels grans homes de la història (Cèsar i August) i de la pseudohistòria (Ròmul).

Sota una primera intenció filosòfica, recollint teories pitagòriques, pretén explicar-nos la força creadora i transformadora de l'Univers. Recull més de 50 transformacions que expliquen, a la vegada, les causes de la transformació de l'univers. Particularment important és la presència de Pitàgores i l'explicació de la teoria de la metempsicosi o reencarnació de les ànimes, que correspon al principi de les transformacions universals, de les "metamorfosis" que són la base del poema.

Estan plenes d'episodis dramàtics, o bé d'episodis tendres, delicats, graciosos... La majoria són històries d'amor i, per això, tots els elements de la poesia amorosa hi apareixen recollits:

• L'amor fidel entre dos ancians (Filemó i Baucis)
• L'amor juvenil (Eco i Narcís; Píram i Tisba...)
• L'amor de Narcís per si mateix
• L'amor de Pigmalió per una estàtua feta per ell mateix
• Amors tràgics (Venus i Adonis; Píram i Tisba -el primer antecedent de la història de Romeu i Julieta-; Orfeu i Eurídice...)

Cada un d'aquests episodis tenen moments apassionats i dramàtics.

Elabora magistralment llegendes locals (Filemó i Baucis), triomfa en l'element grandiós (la inundació; Faetont...), en l'idíl·lic, fins i tot en el tràgic (Mides). Relats com el de Nioba o Medea tenen un alè dramàtic.

Li agrada posar en boca dels seus personatges discursos caracteritzats per la seva subtilesa psicològica o pel seu sentiment tràgic. És el factor humà el que més interessa a Ovidi; fins i tot els seus déus, a diferència dels de Virgili o d'Homer, apareixen com a homes.