L'Obra Poètica de Salvador Espriu: Anàlisi i Impacte

Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985) es caracteritza per la barreja d'un intel·lectualisme extrem i un descriptivisme sovint mordaç, atorgant a la seva obra una gran singularitat. La seva riquesa idiomàtica, la complexitat temàtica i de fons, la capacitat per a retratar en termes transcendents la història col·lectiva i la representativitat històrica que va aconseguir a partir dels anys seixanta, la converteixen en una de les més importants de la literatura catalana del segle XX.

Factors Clau en la Poesia d'Espriu

Els factors que van acabar de portar Espriu cap a la poesia durant la postguerra van ser els següents:

• La concentració expressiva que possibilitava el vers.
• El seu caràcter més hermètic, que permetia superar millor la censura.

Eixos Temàtics i Influències

Aquesta obra s'ha de definir a partir de dos eixos principals:

• La recerca de la diversitat.
• L'aspiració a la unitat.

Espriu hi destaca per la seva assimilació cultural de l'herència mítica de la humanitat en llibres com: Llibre dels Morts de l'Antic Egipte o la Bíblia. També va crear el seu mite particular de Sinera, que era un símbol de la llibertat perduda i de la pàtria, que el poeta va construir a partir dels records de la seva infantesa. En el seu primer llibre de poesia, Cementiri de Sinera, ja s'aprecia aquesta construcció.

Context i Evolució de la Poesia d'Espriu

Cal situar la poesia d'Espriu en el context general de la literatura catalana de la postguerra, com una evolució i humanització d'una poètica postsimbolista, capaç d'integrar en el poema l'espai individual del poeta i l'herència cultural i lingüística de la seva comunitat. L'atzucac místic de Final de Laberint va ser superat per La Pell del Brau. La poesia d'Espriu va ser considerada des del punt de vista del seu realisme.

El to èpic o didàctic va aparèixer com a extremadament modern, exemple del combat ideològic malgrat la vaguetat del discurs social d'Espriu, que sempre es va limitar a parlar en general de la llibertat, la justícia i la tolerància.

Ressò i Popularització de l'Obra

Finalment, el gran ressò que li va proporcionar el fet que els seus poemes fossin musicats per Raimon va ser un dels principals canals de popularització d'una obra que es va llegir, fins a pràcticament la mort del poeta, en clau patriòtica i de consciència moral i nacional.