Les obres d'Horaci: Guia completa de la seva poesia

Les obres d'Horaci

Els gèneres es distingien més per la mètrica que no pas per la temàtica. Horaci va reunir les seves composicions poètiques en quatre reculls: Sàtires, èpodes, odes i epístules.

1. Sàtires

• Mètrica: Hexàmetres dactílics.
• Contingut: 18 poemes en 2 llibres. Obra primerenca i força autobiogràfica.
• Estil: Critica la societat present amb una ironia més que no pas amb agressivitat; en general, hi predomina la burla amable per sobre de l'atac virulent, fruit de la desil·lusió.

2. Èpodes

17 poemes de joventut inspirats en la lírica grega. No són hexàmetres com les sàtires. Representen la transició entre la poesia satírica i la lírica posterior, ja que hi ha temes molt variats: des de sàtires mordaces fins a odes líriques de tema amorós, i el famós Beatus ille: un bucòlic cant a la vida retirada en el camp en boca d'un usurer. L'erotisme més cru pot acompanyar els accents més patriòtics.

3. Odes (Carmina)

Conjunt líric de 103 poemes en 4 llibres. És el cim de la poesia horaciana, malgrat que va ser poc comprès en el moment de la seva publicació. Se serveix dels temes i els metres de la lírica grega. Els temes són molt variats:

• Odes d'amor: Dedicades a dones imaginàries o referents a relacions superficials que va tenir.
• Odes filosòfiques: Expressen idees epicúries (la felicitat lluny dels excessos, conformant-se amb una mitjania d'or: Aurea mediocritas, i amb un plaer moderat: cal viure el present perquè la vida és curta, Carpe diem).
• Odes romanes: Tema patriòtic; exalten Roma i August en sintonia amb els objectius del príncep de restauració de la concòrdia ciutadana i els valors morals tradicionals.

4. Epístules

2 llibres, 23 poemes, en forma de cartes adreçades als seus amics. El primer llibre té un contingut filosòfic, senzill i amical. El segon llibre conté teories literàries (Epístula als Pisons o Art poètica).

Característiques de l'obra d'Horaci

Destaca per la seva perfecció tècnica. Coneix la passió d'un Catul o el sentiment d'un Virgili, però amaga les emocions rere la ironia. Resulta ser fred, sobretot en les odes d'amor; les seves millors composicions són les filosòfiques, on reconeix la influència d'Epicur.

Influència posterior

La poesia horaciana, amb la seva varietat de temes nacionals i la seva perfecció formal, va ser identificada al Renaixement com la màxima expressió literària. És difícil trobar una sola composició no influïda pels seus tòpics: carpe diem, tempus fugit, vita flumen, aurea aetas, foedus amoris.