Obres Mestres del Renaixement: Botticelli i Rafael

El Naixement de Venus

• Autor: Sandro Botticelli
• Datació: 1485
• Estil: Renaixement (Quattrocento)
• Escola: Florència (Itàlia)
• Tècnica: Tremp
• Suport: Tela (1,72 m x 2,78 m)
• Localització actual: Galeria dels Uffizi, Florència

Descripció i Anàlisi

El Naixement de Venus és una pintura al tremp sobre tela on predomina el dibuix sobre el color. Botticelli utilitza una paleta de colors suaus, amb una àmplia gamma de tons pastel. La llum, tot i que intenta imitar la llum natural, té el seu focus principal a la dreta de la composició.

L'obra prescindeix de les lleis de la perspectiva, ja que Botticelli no estava interessat a treballar-hi en aquesta obra en particular. Els rostres són, en certa manera, inexpressius.

La composició està equilibrada, amb les figures formant un triangle. Venus és l'element central, flanquejada per altres personatges a l'esquerra i a la dreta. Cal destacar que la figura de Venus presenta un cert desequilibri i manca de naturalitat en la seva postura.

Aquesta pintura va ser un encàrrec d'un membre de la família Mèdici.

Context Històric

Florència, en aquella època, era una ciutat en convulsió. Botticelli, com a humanista, es va inspirar en els poemes de Poliziano per a les seves pintures.

L'Escola d'Atenes

• Autor: Rafael
• Datació: 1510-1511
• Estil: Renaixement (Cinquecento)
• Escola: Romana
• Tècnica: Fresc
• Suport: Mur (7,72 m de base)
• Localització original i actual: Stanza della Segnatura (Sala de la Signatura), Vaticà, Roma

Descripció i Anàlisi

L'Escola d'Atenes és una pintura al fresc on predomina el color gris de la paret, complementat per una gran varietat de colors en els vestits dels personatges. La intensitat del color disminueix amb la distància. La pintura és uniforme i plana, amb un estil dibuixístic on la pinzellada destaca sobre la taca i el color.

La llum de l'escena és natural, amb diverses entrades. El primer terme és més lluminós que el fons, i s'utilitza la perspectiva lineal. Cada figura té un tractament individual, i l'expressivitat del traç transmet alegria.

Les línies compositives convergeixen al centre de la imatge, on conversen els filòsofs Aristòtil i Plató, que constitueixen el centre temàtic i geomètric del quadre.

Aquesta pintura va ser un encàrrec del Papa Juli II per decorar una de les quatre estances del Vaticà, que en aquell moment s'utilitzaven com a petites biblioteques o llocs de treball. El tema central és la filosofia. Rafael representa els filòsofs més importants de la història, i amb ells, les set arts liberals.