Observació: Metodologia de Recollida de Dades

L'Observació com a Procediment de Recollida de Dades

L'observació, com a procediment de recollida de dades, permet obtenir informació sobre un fenomen o esdeveniment tal com aquest es produeix. Constitueix un procés deliberat i sistemàtic que ha d'estar orientat per una pregunta, propòsit o problema. Aquest problema és el que dóna sentit a l'observació en si i el que determina aspectes com ara què s'observa, qui és observat, com s'observa, etc.

En una observació natural solen estar presents elements contextuals, imprecisions pròpies dels nostres mitjans sensorials, etc. que poden modificar l'observat.

Punts de Decisió en una Observació

1) Qüestió o problema objecte d'observació: Obtenir informació sobre un assumpte concret. Abans d'iniciar l'observació, hem de tenir una idea del que observarem per focalitzar l'atenció.

2) Context d'observació: Conjunt de condicions naturals, socials (individus, grups, rols), històriques i culturals (llenguatge, materials, coneixements...) en què se situa el procés d'observació.

Procés Observacional

• a) Enfocaments exclusius: Suposen processos observacionals en què s'elaboren les dades simplificant o no considerant tota aquella informació que no es trobi especificada prèviament.
• b) Enfocaments inclusius: Incorporen com a dades molts elements del context; en alguns casos, s'intenta fins i tot reflectir els fets fent fotografies o instantànies del que va passar per guardar la seva fidelitat.

3) Selecció de mostres: Conjunt de decisions relacionades amb el quan de l'observació (durada total, distribució del temps o especificació d'un punt d'observació) que afecten la seva representativitat.

Procés d'Observació

• a) Períodes d'observació: Especificar límits generals; així es pot recollir informació a través del temps i en moments diferents.

Exemple: 1 hora, tots els dijous (seqüenciació).

• b) Per intervals breus: Explorar una conducta específica.

Exemple: 30 minuts, minut 10.

• c) Intervals breus de temps: Explorar l'aparició d'una conducta o esdeveniment específic.

Exemple: Activitats divergents en els primers moments de classe (10 minuts)?

Sistemes d'Observació

1. Sistemes categorials: Sistemes tancats. La identificació del problema es fa des d'una teoria o model explicatiu del fenomen, activitat o conducta que serà observada. Es caracteritzen per constituir veritables models en què es concreta l'explicació donada a un fenomen.

Regles generals:

• a) Les categories han d'estar definides amb precisió i claredat.
• b) Han de ser mútuament excloents, de manera que l'assignació d'un cas a una categoria impedeixi que pugui ser assignada a una altra diferent.
• c) Han de tenir un caràcter exhaustiu; cap cas ha de quedar sense poder ser assignat a una de les categories.
• d) Han de ser homogènies, mantenir una relació lògica.

Quantitat de conducta: Agrupar-ho en una única categoria (mida unitat). També s'ha de fixar un criteri per establir-la. Si el temps té intervals llargs, generen menor fiabilitat que els curts. També cal considerar si es pot aplicar a situacions diverses o si té una aplicació més restringida.

Llistes de control: Ens permeten determinar si certes característiques estan presents o no en un subjecte, situació, fenomen o material que forma part d'un context.

Sistema de signes: Se centra en l'examen de conductes específiques. Útil per observar comportaments poc freqüents, el sistema de signes pot permetre un recompte dels intervals de temps en què apareixen aquestes conductes.

Construcció del sistema de signes: Una escala estimativa és un instrument de mesura que requereix que l'avaluador o observador assigni l'objecte mesurat a categories o continus als quals s'han donat numerals.

• Descriptives, numèriques, gràfiques.

Construcció d'escales estimatives:

• a) Elegir la dimensió (conducta) adequada al problema objecte d'estudi: intensitat, durada, permanència, arrelament.
• b) Decidir el nombre de rangs de l'escala.
• c) En el cas de les escales verbals o descriptives, cal tenir en compte, a més:
  • L'exhaustivitat de les categories o dels rangs.
  • L'exclusivitat d'uns rangs enfront d'altres.
  • La unitat d'enfocament dels rangs: es tracta que tots els rangs d'una escala estiguin en la mateixa dimensió (durada, arrelament, intensitat, etc.).
  • La independència: un aspecte per element de l'escala.
  • La univocitat: un sol enfocament per element.

Crítiques:

• 1) Extrínsec: Derivat de la facilitat amb què, en aparença, poden ser construïdes i que porta a un ús indiscriminat en tots els mesuraments que s'emprenen.
• 2) Intrínsec: Porta, en alguns casos, a avaluar un objecte guiant-se per la impressió general que es té del mateix (efecte d'halo).

2. Sistemes descriptius: Oberts. Observació estructurada. Es pretén explicar processos en curs, fenòmens complexos o avaluar esdeveniments multidimensionals.

Estratègia de l'embut: Es comença per una observació descriptiva, no es té clar què s'observarà i el problema no està definit, per prosseguir amb una observació focalitzada (el que s'observa ara comença a respondre qüestions que són fruit de la nostra reflexió sobre fets ja observats) i culminar amb una observació selectiva (només observem allò que permet contrastar les hipòtesis plantejades com a explicació dels fets observats).

El registre de l'observat es realitza a través de les notes de camp (també s'utilitzen els gravadors d'àudio i veu). Són apunts per recordar l'observació realitzada de manera que ens faciliti un posterior estudi i reflexió sobre el problema.

Les notes de camp comencen amb un títol que resumeix una observació. Sol contenir la data (dia, mes, any, etc.). També un diagrama de l'escenari observat, etc.

3. Sistemes narratius: Permeten una descripció detallada del fenomen a observar. Objectiu: Recollir el flux de conducta en el període d'observació. Durada de l'observació = durada de l'esdeveniment.

Selecció d'unitats d'anàlisi:

• 1) Selecció del tema d'observació, seleccionant què s'observarà en funció d'investigacions passades.
• 2) Selecció mitjançant un procés inductiu, extraiem unitats d'anàlisi més definides i ajustades al propi esdeveniment observat.

Estratègies del procés d'investigació:

• a) Començar a treballar registrant tot el que ens pugui semblar d'interès per a un objecte ampli d'estudi.
• b) A partir d'aquests registres, extreure una sèrie d'unitats d'observació més específiques (procediment inductiu).

Incident crític. Característiques:

• a) Suficient nivell de complexitat i significació perquè es pugui predir i analitzar alguna cosa sobre una persona o grup.
• b) Que la fi i la intenció del comportament aparegui de forma clara a l'observador.

• a) Notes de camp: Totes les dades que recull l'observador en el camp durant el transcurs de l'estudi.
• b) Diari: L'investigador hi plasmarà no només el que recorda, recolzat per les notes de camp, sinó les reflexions sobre el que ha vist i sentit.

4. Sistemes tecnològics: Sistemes oberts i adaptables a altres. El registre de les dades es realitza a partir d'instantànies o seqüències d'imatges i/o so en viu.

Observació Participant

Implica la implicació de l'observador en allò que observa. Participa en la vida social i compleix les activitats de les persones. Afavoreix l'acostament de l'investigador a les experiències.