Obstacles i estratègies de comunicació

Qüestions/conceptes a destacar per a un Comunicador:

1. La veritat inimaginable

Un dels obstacles principals amb el que topa un professional de la comunicació és que en no poques ocasions la veritat és literalment increïble, és tan greu que resulta inimaginable. Per la majoria de la població, la que pren l’opinió publica que no té accés en els centres de decisió, on es dissenyen les estratègies d’estat, per aquesta majoria pot arribar a ser una veritat inimaginable. Difícil de creure, argumentar amb aquest prejudici, és d’una dificultat molt alta. Desarmar el prejudici que atribueix el conjunt de la humanitat a una qualitat ètica, és molt difícil. Una persona és noble perquè no es pot imaginar que una altra pugui arribar a graus de cinisme tan desproporcionats, per imaginar-ho o creure-ho es necessiten moltes proves. Com més gran és la mentida, més difícil és de creure que és in acceptable. És l’opinió pública algú capaç de comprendre la realitat?

2. Preferència per explicacions simples

Un comunicador ha de tenir en compte, psicologia del coneixement, els humans preferim explicacions simples a explicacions complexes. Per una qüestió psicològica. Pel que sembla, una de les raons principals és perquè arribar a entendre alguna cosa és difícil, quan hi ha una explicació és un plaer, un esdeveniment adquireix el sentit, es passa del caos al cosmos, de l’inexplicació a l’explicació produint un plaer extra ordinari. Si subministrem una explicació, simple hi ha la probabilitat elevada que sigui acceptada per la major part de la població.

3. Irrellevància de l'argumentació en contextos socials

Per tota persona que vulgui dedicar-se a la comunicació, i aquesta de veritat, ha de comptar amb el fet que en determinats contextos d’alt voltatge polític i social, l’argumentació a penes té importància, esdevé gairebé irrellevant. Accés d’atenció, accés d’interessos i accés de condicionants. La veritat no s’imposa perquè és veritat, s’imposa perquè algú té el poder d’imposar-la.

4. La connexió emocional

La connexió directa que el comunicador ha de tenir en compte és que l’home és un animal però encara més en compte que és un animal que té por. Ningú té coratge d’entrada, és quelcom que s’exercita, tant en l’àmbit privat com el públic, és el resultat d’una llarga i pacient preparació. Comença amb la pregunta que: “Què és el que jo en cap dels casos estaria disposat a fer”. EL coratge no s’improvisa, sovint tenim societats que des del punt de vista de la decisió, del coratge, són literalment raquítiques.