Com obtenir aigua potable: potabilització i dessalatge

La potabilització de l'aigua per al consum humà

L'aigua es destina al consum humà. Segons la qualitat de l'aigua d'origen, el procés de potabilització serà més simple o més complex fins a obtenir els valors necessaris en els indicadors de qualitat.

Tipus de tractaments de potabilització

• Tractaments simples: Consisteixen a eliminar partícules en suspensió a l'aigua a partir de processos físics i químics.
• Tractaments especials: Combinen tractaments simples amb la desinfecció, consistent a fer passar un corrent d'ozó per l'aigua i afegir derivats de clor per garantir la potabilitat durant el transport.

Processos en una planta potabilitzadora actual

Actualment, una planta potabilitzadora duu a terme els processos següents:

1. Riu: Desbast.
2. Separació de sorres: Filtratge.
3. Floculació: S'ajunten les partícules.
4. Sedimentació i decantació.
5. Filtrar i desinfectar.

El resultat final d'aquest procés és l'aigua potable.

El dessalatge de l'aigua de mar

Perquè l'abundància del mar sigui possible, cal que el preu de transportar l'aigua des d'altres zones sigui més elevat que el cost d'extreure la sal de l'aigua marina. El mètode de dessalatge que es fa servir avui dia és el d'osmosi inversa, que consisteix a fer passar l'aigua de mar a pressió per una membrana que només permet que s'hi filtri l'aigua sense sals.

Fases del procés de dessalatge

• Captació: L'aigua és captada a certa distància i profunditat de la costa per evitar la contaminació antròpica.
• Pretractament: Elimina impureses abans d'arribar al procés d'osmosi inversa. L'aigua és desinfectada amb diòxid de clor i hipoclorit sòdic.
• Filtració: Es realitza a través de filtres de sorra oberts, de filtració a pressió en capes de sorra i, per acabar, una microfiltració de l'ordre de 5 a 10 micres.
• Osmosi inversa: L'aigua és impulsada amb una pressió a les membranes semipermeables de l'ordre de la mil·lèsima de micra, que només deixen passar l'aigua i no pas la sal ni la resta d'elements que encara pugui contenir.
• Remineralització: L'aigua que en surt és massa pura per ser consumida i cal mineralitzar-la amb llits de calcita i amb hidròxid sòdic; després, es torna a desinfectar.
• Gestió de les salmorres: Les salmorres produïdes durant la dessalinització tornen al mar i s'han de dissoldre i escampar per aconseguir una salinitat similar a la de l'aigua del mar i evitar efectes negatius.
• Eficiència energètica: Es fa una recuperació de l'energia consumida, traspassant a l'aigua marina nova que entra a les membranes part de les 70 atmosferes de pressió de l'aigua que es retorna al mar en forma de salmorres.