Oci, Festes i Tradicions a l'Antiga Roma

Dies de Festa

Cada nou dies, els romans tenien un dia de repòs. Les festivitats romanes estaven molt lligades a la religió. De fet, era el pontífex màxim qui elaborava i controlava el calendari, i també indicava els dies festius i laborables.

Cada any, el pontífex màxim assenyalava els dies aptes per a l'activitat pública i per als tribunals de justícia (dies fasti). Perquè els ciutadans se n'assabentessin, es penjaven els calendaris als murs dels edificis.

Principals Dies Festius

Les festes dels romans són un retrat del seu caràcter idiosincràtic. Els primers romans eren camperols i feien rituals als elements de la natura. En anar passant el temps, es van convertir en vencedors i conqueridors, i s'encomanaven al déu de la guerra. Però, ja fossin camperols o soldats, eren molt supersticiosos i demanaven ajuda als déus.

Algunes de les festes que celebraven en honor al déu de la guerra, Mart, començaven al març (tal com el seu nom indica, dedicat a Mart). Durant aquest mes, feien tots els preparatius, i l'altre mes era l'octubre, que era quan acabaven.

Algunes festes religioses que celebraven eren:

• Lupercalia (15 de febrer): en honor a la lloba que salvà Ròmul i Rem. Se sacrificaven bous i amb la sang es purificava el territori. Després, uns sacerdots quasi nus corrien pel carrer i colpejaven amb corretges la gent que volia un bon futur. Eren les festes de la fecunditat. El Papa Gelasi I la va voler treure, però a causa de la resistència, la va substituir per la Candelera (2 de febrer).
• Parentalia (13-21 de febrer): en honor als morts de la família. Es reunien els parents, visitaven tombes, feien ofrenes i sacrificis.
• Saturnalia (17-23 de desembre): en honor al déu Saturn. Es feia molta festa, banquets, regals... Se l'anomenava festa dels esclaus, ja que eren alliberats. Es va cristianitzar la festa amb el naixement del Messies.

Per commemorar millor les festes, es van crear els jocs públics: des de carros i teatre fins a lluites de gladiadors. Els més importants i antics foren els Ludi Romani o Ludi Magni, en honor de Júpiter. Se celebraven al setembre i podien durar fins a 16 dies. Tots aquests jocs van ser organitzats pels magistrats de la República, que els prometien per ser elegits.

Es van incorporar els Jocs Florals, que no tenien res a veure amb els actuals. Es dedicaven a la deessa Flora (del 28 d'abril al 3 de maig).

Moments d'Oci

Espectacles Públics

Molta gent que no treballava passava molt de temps als espectacles. August els feia servir perquè sabia que agradaven molt, i tots els emperadors que el van seguir van fer el mateix que ell. Els jocs per excel·lència eren els de circ, és a dir, les curses de carros. Els vehicles els duien els aurigues. Podien dur 4, 6 o 2 cavalls, i es feien grans apostes.

Un altre divertiment eren les representacions teatrals. Hi ha un teatre de 14.000 localitats, el Marcel.

L'espectacle més sagnant i cruel eren les lluites de gladiadors, que es feien a l'amfiteatre.

Jocs de Societat

Es jugava a daus, a cara i creu, al micatio (encertar el nombre de dits entre dos), una mena d'escacs, a parells o senars, però sobretot sempre apostant diners. Excepte durant el període de les Saturnals, les apostes estaven prohibides.

Matemàtiques, Química i Llatí

Matemàtiques

• Els nombres eren: unus, duo, tres, quattuor, quinque, sex, septem, octo, novem, decem, centum, mille...
• Altres numerals eren: multi, equi, semi, rect, circum, acut...
• Altres termes matemàtics que han derivat d'un sol ètim llatí són: potència (poder), càlcul (calculus), incògnita (in-cognita, no coneguda), addicció (suma, additio), equació (aequatio), multiplicar (multiplico)...

Química i Elements Químics

Molts dels elements de la taula periòdica provenen del seu nom en llatí o grec. Alguns són:

• Or: Au, de l'aurum. Per això, les monedes es deien auri.
• Plata: Ag, de l'argentum.
• Coure: Cu, del cuprum.
• Sofre: S, del sulphur.
• Titani: Ti, del titanium.
• Tàntal: Ta, del tantalus.
• Neptuni: Np, del neptunium.
• Plutoni: Pu, del plutonium.