Ocupació de Catalunya i Derrota Republicana (1938-1939)

L'Ocupació de Catalunya i la Derrota Republicana

1. Cronologia de l'ofensiva contra Catalunya

Després de la victòria a la Batalla de l'Ebre, Franco decideix continuar l'ocupació cap al nord. L'avantatge per als franquistes era que Catalunya estava aïllada de la resta de zones republicanes i hi havia molts republicans d'altres zones d'Espanya esperant per marxar cap a França.

• Els republicans volien endarrerir al màxim l'ofensiva per donar temps a escapar quan s'obrís la frontera francesa.
• Es va generalitzar la destrucció de ponts per alentir l'avanç dels nacionals.

23 de desembre de 1938: S'inicia una ràpida ofensiva final contra Catalunya per Tremp (Pallars Jussà) i pel Segrià (Seròs).

• 15 de gener de 1939: S'ocupa Tarragona.
• 24 de gener: Solsona.
• 26 de gener de 1939: S'ocupa Barcelona sense resistència.
• 4 de febrer: Girona. Milers de refugiats (470.000) fugen cap a França.
• El govern republicà, basc i català van passar la frontera (1 de febrer, última sessió de les Corts republicanes al castell de Figueres).
• 9 de febrer: Cau la frontera.

2. Territoris sota control republicà (febrer 1939)

La zona republicana controlava la zona centre:

• Madrid
• Regió mediterrània:
  • Nord de València
  • Almeria

3. Fets a la rereguarda republicana (febrer-abril 1939)

10 de febrer: Juan Negrín torna de França per continuar la guerra al costat dels comunistes, amb una política de resistència.

27 de febrer: El Regne Unit i França reconeixen el govern de Franco.

28 de febrer (París): Azaña presenta la seva dimissió.

El coronel Casado fa una insurrecció contra el govern de la República, buscant acabar amb la influència dels comunistes per negociar amb Franco.

• Suport de la UGT i un sector dels socialistes (Julián Besteiro).
• Creació d'una Junta de Defensa per negociar amb Franco, però aquest no accepta cap condició sense rendició incondicional.

28 de març: Les tropes nacionals entren a Madrid.

Els nacionals ocupen la zona mediterrània: cauen Albacete, València i Alacant.

1 d'abril: Franco signa l'últim "parte de guerra", que marca el final de la Guerra Civil.

1 de setembre: Comença la Segona Guerra Mundial.

Conseqüències de la Guerra

Més de 600.000 morts, incloent:

• Repressió:
  • 100.000 víctimes de la violència dels insurrectes.
  • 55.000 a la rereguarda republicana.
• Bombardejos:
  • 11.000 per l'aviació franquista, italiana i alemanya.
  • 1.000 per l'aviació republicana i soviètica.
• Combats (85.000 / 75.000).
• Morts per penalitats (150.000 / 20.000).
• Desapareguts.
• Exili: 470.000 persones, la majoria a França, però també al nord d'Àfrica i Mèxic, on van patir en camps de refugiats i presoners.

La guerra va arruïnar el país:

• Infraestructures i comunicacions destruïdes, milers d'habitatges afectats.
• L'activitat econòmica es va paralitzar.
• Deutes amb Alemanya (minerals per a municions) i Itàlia (5.000 milions de lires durant 25 anys).
• Espanya queda aïllada després de la Segona Guerra Mundial, ja que els aliats de Franco són derrotats.
• El franquisme entra en una greu crisi, superada gràcies a les ajudes dels EUA durant la Guerra Freda a canvi d'instal·lar bases americanes i lluitar contra el comunisme.
• La Guerra Civil va destruir la convivència i el fràgil sistema democràtic, donant pas a 40 anys de dictadura militar d'inspiració feixista. El 1939 hi havia 270.000 presos polítics; el 1948, 37.000.

L'Espanya Revoltada: Nou Estat Totalitari

1. Evolució del bàndol insurrecte

Franco, Caudillo únic (cap de la nació). Ordre mantingut per la disciplina militar i la proclamació de l'estat de guerra.

• Els generals insurrectes van assumir plens poders:
  • Mola a Pamplona.
  • Queipo de Llano a Sevilla.
  • Cabanellas a Saragossa.
  • Goded a Mallorca/Barcelona.
  • Franco a Canàries i després a Melilla (amb les tropes més ben preparades).
• 20 de juliol de 1936: Mort de Sanjurjo en accident d'aviació.
• 24 de juliol: Es crea a Burgos la Junta de Defensa Nacional, presidida per Cabanellas, com a òrgan de govern.
• Primeres mesures: Proclamació de l'estat de setge a tot Espanya.
• 1 d'octubre de 1936: Franco és nomenat Generalísimo dels exèrcits, cap d'Estat i cap de govern.
• Raons del nomenament de Franco:
  • Suport internacional directe (Hitler i Mussolini només volien tractar amb ell).
  • Lideratge de l'exèrcit i alliberament de l'Alcàsser de Toledo.
  • Bona sort (Baraka). Quarter general a Salamanca.
• Creació de la Junta Tècnica (seu a Valladolid i Burgos) per substituir la Junta de Defensa.
• 3 de juny de 1937: Mola mor en un accident d'aviació.

El partit únic: Decret d'Unificació

• A diferència de la zona republicana, hi havia un comandament únic i incontestat (Franco).
• Terreny polític: Prohibició de tots els partits i sindicats del Front Popular.
• Només eren legals:
  • FET-JONS (totalitària i antimonàrquica, liderada per Manuel Hedilla).
  • Comunió Tradicionalista (carlins).
• Partits tolerats: CEDA i Renovación Española (monàrquics i conservadors).
• Tensions polítiques al bàndol nacional:
  • Successos del 16-17 d'abril de 1937 a Salamanca: enfrontament entre dues tendències falangistes (unificació amb els carlins vs. mantenir-se independents).
• Franco s'inspira en el model d'Estat feixista italià i alemany: partit únic i cap amb poders plens.
• 19 d'abril de 1937: Decret d'Unificació, creant el partit únic FET-JONS (Movimiento Nacional).
• Franco esdevé Caudillo, Generalísimo, Cap d'Estat i Govern, i Cap del partit únic.
• Ideologia franquista basada en els 26 punts de la Falange.
• Uniforme: boina vermella (carlisme) i camisa blava (falangistes).

El govern de Burgos

• Gener de 1938: Desaparició de la Junta Tècnica i formació del primer govern de Franco.
• Franco: Cap d'Estat i president del govern (amb militars, falangistes, tradicionalistes i catòlics).
• Lleis:
  • Llei de premsa: Control estatal de les publicacions i censura prèvia.
  • Llei de depuracions de funcionaris públics: Expulsió dels no compromesos amb el règim.
  • Llei de responsabilitats polítiques: Prohibició de partits, sindicats i associacions.
• Març de 1938: Aprovació del Fuero del Trabajo (primera llei fonamental):
  • Sindicat únic que agrupava empresaris i treballadors.
  • Prohibició de vagues i reivindicacions obreres.
• Restabliment de la pena de mort per intensificar la repressió.

Suports del Bàndol Nacional

La guerra com a croada (guerra santa): Suport de la jerarquia eclesiàstica i sectors conservadors catòlics (bisbes i cardenals).

• El cardenal primat d'Espanya, Isidre Gomà, dóna suport a la insurrecció i la declara una croada.
• Desconfiança i oposició a la República (reformes religioses).
• Juliol de 1936: Forta violència anticlerical a la rereguarda republicana.
• Juliol de 1937: Pastoral col·lectiva a favor dels insurrectes (no signada per tots els bisbes catalans, com el cardenal Vidal i Barraquer).
• Defensaven que l'alçament havia impedit una revolució comunista i presentaven l'Església com a víctima.

Els catalans partidaris dels rebels

• La guerra a Catalunya va ser també civil, amb catalans als dos bàndols.
• El bàndol insurrecte va ser menys nombrós.
• Entre 50.000 i 60.000 catalans van fugir cap a la zona franquista:
  • Un terç es van afiliar a les milícies falangistes.
• Carlins, falangistes, membres de la CEDA, catòlics, conservadors i catalanistes de dretes (Lliga).
• "Catalans de Burgos": Gent que va marxar de Catalunya per por de les represàlies i es va unir al bàndol nacional a Burgos.
• Francesc Cambó ("català de Burgos"): Va aportar diners i va organitzar un servei de propaganda franquista, però no va rebre cap càrrec per ser catalanista.

La Implantació del Nou Estat Franquista

Imposició de l'"Espanya única": Nou estat franquista per reafirmar la unitat ancestral d'Espanya ("Una, Grande y Libre").

• Vocació d'Imperi (recuperar territoris del nord d'Àfrica).
• Mite de la Hispanitat.
• Imatges, símbols i referències històriques (Àustries, Reis Catòlics, descobriment d'Amèrica).
• Fi de la descentralització d'Espanya:
  • Derogació dels concerts econòmics de Biscaia i Guipúscoa.
  • Abolició de l'Estatut de Catalunya (març de 1938).
  • Repressió de l'expressió diferencial: llengua, cultura i símbols catalans.

La imposició de la victòria:

• 1 d'abril de 1939: Franco proclama la "Victòria" dels seus exèrcits.
• No hi va haver pau basada en la reconciliació, sinó divisió entre vençuts i vencedors.
• Nou Estat: Estat totalitari inspirat en el feixisme, amb un model social conservador i preeminència del catolicisme.
• 1 d'abril de 1940: Franco anuncia la construcció del Valle de los Caídos, inaugurat l'1 d'abril de 1959 i construït per presos republicans.

Internacionalització del Conflicte

Hitler:

• Va enviar més material del demanat.
• Volia desafiar el desig anglofrancès de construir una nova pau europea.
• Va enviar armament només a Franco, sense tenir en compte les Juntes de Defensa.

Mussolini:

• Considerava que Franco havia començat la seva revolució nacional.
• Una derrota de Franco seria indirectament una derrota per a ell.
• Creia que es tractava d'una lluita internacional de les forces democràtiques contra el feixisme.

Comitè de No-Intervenció:

• Format per 27 estats europeus.
• Acord europeu per impedir qualsevol tipus d'ajut a cap dels dos bàndols.
• Objectiu: Limitar la lluita dins de les fronteres espanyoles i evitar l'enfrontament amb Itàlia i Alemanya.

Churchill:

• Antipatia pels republicans espanyols a causa de la seva inclinació a la monarquia d'Alfons XIII.
• Por que un comunisme espanyol s'estengués per França i Portugal.
• Al principi de la guerra, pensava que els insurrectes eren monàrquics, aristòcrates, conservadors, militars i anticomunistes com ell, no feixistes.

Suports al bàndol nacional:

• Itàlia
• Alemanya
• Marroc: 100.000 soldats.
• EUA: Empreses com Texaco i Ford.
• Portugal: Utilització del territori.

Suports republicans:

• Stalin decideix ajudar la República a finals d'octubre de 1936.
• Contrapartides:
  • Dipositar l'or del Banc d'Espanya a Moscou com a garantia.
  • L'ajut es canalitza a través del Partit Comunista.
  • Brigades Internacionals: 60.000 voluntaris de més de 50 països, europeus i americans, d'ideologia progressista o d'esquerres. "Viva la quince brigada" fa referència a la lluita contra els regulars, alemanys i italians a la Batalla del Jarama.