L'Oda a la Pàtria de Carles Aribau: Anàlisi i Context de la Renaixença

L'Oda a la Pàtria de Carles Aribau: Context i Significat

L’Oda a la Pàtria, escrita per Bonaventura Carles Aribau cap al 1833, va ser publicada a la revista El Vapor el mateix any. Aquesta oda exposava tot l’ideari de la Renaixença.

Estructura del Poema

Aquest poema està dividit en: Introducció (estrofes 1-2); Nucli (estrofes 3-4-5); i Final (estrofa 6). Consta de sis estrofes de vuit versos alexandrins cadascuna, que rimen ABBAACCA, DEEDDFF, i així successivament.

Anàlisi del Contingut

Les dues primeres estrofes, que conformen la introducció, se centren en l’enyorança del paisatge català, com es pot observar en el vers 5, en què el poeta parla del seu comiat al Montseny, Montjuïc, etc. Cap al final de la segona estrofa, ell mateix es compara amb un arbre trasplantat de terres apartades. En aquest paràgraf, és on es manifesta clarament la soledat del poeta, Carles Aribau.

En el tercer, quart i cinquè paràgrafs, se centren en el record enyorat que el poeta tenia de la llengua catalana. Ell mateix diu en el poema que s’emociona en escoltar la seva llengua, el català, en un país estrany i per això se sentia orgullós de parlar-la. Els versos 31-32 destaquen que el català és una llengua materna, llengua de somnis, llengua de religió i, per tant, una llengua de tradició, i com totes les tradicions, s'han de continuar.

Finalment, en l’últim paràgraf, se centra a felicitar el seu patró perquè és el dia del seu sant.

Conclusió de l'Oda

Amb aquest poema, Carles Aribau vol reivindicar la llengua com un símbol de la identitat d’un poble i també com un vincle cultural i literari. Això vol dir que vol retornar als temps dels trobadors.

La Renaixença: Moviment Cultural i Nacionalista

Entenem per Renaixença el moviment cultural i nacionalista que va sorgir en el si de la burgesia a principis del segle XIX i que es va proposar recuperar la llengua i la literatura després de tres segles de poca activitat literària en el camp de la literatura culta. La llengua i la literatura van ser considerades per aquesta burgesia els símbols de la identitat del país.

L'Ideari de la Renaixença

L’ideari de la Renaixença consistia en:

• Reconstruir la història medieval (època d’esplendor nacional).
• Descobrir i divulgar els clàssics medievals (grecollatins, etc.).
• Recollir la tradició literària popular (rondalles, llegendes, romanços...).
• Crear un model de llengua normativa.
• Fer possible la normalització literària.
• Crear institucions noves que impulsessin la nova dinàmica literària (editorials, premsa...) i reforçar les institucions ja existents (Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona...).

Els Jocs Florals (1859)

Els Jocs Florals van ser un concurs literari de poesia. Durant la Renaixença, es va recuperar una festa literària molt antiga que s’havia començat a celebrar al segle XIV, amb els trobadors. Recollia tres temes principals: la Pàtria, la Fe i l’Amor. S'atorgava un premi a la millor poesia patriòtica (Englantina), un altre a la millor poesia religiosa (Viola) i un tercer al millor poema d’amor (Flor Natural). Si algun poeta guanyava tots tres premis en el mateix certamen o en certàmens diferents, era proclamat Mestre en Gai Saber. Entre els Mestres en Gai Saber i figures destacades de la Renaixença, cal esmentar: Àngel Guimerà (teatre), Jacint Verdaguer (poesia) i Narcís Oller (narrativa).