Oligosacàrids i Polisacàrids: Estructura i Tipus

Oligosacàrids

Els oligosacàrids són glúcids formats per la unió de 2 a 10 monosacàrids mitjançant enllaços O-glicosídics. Els més importants són els disacàrids.

Disacàrids

Els disacàrids són glúcids formats per la unió de dos monosacàrids. Aquesta unió es produeix quan el grup hidroxil del carboni anomèric d'un monosacàrid reacciona amb un grup hidroxil d'un altre monosacàrid (que pot ser anomèric o no). En aquesta reacció es desprèn una molècula d'aigua i els monosacàrids queden enllaçats per un àtom d'oxigen. Aquest enllaç rep el nom d'enllaç O-glicosídic.

Els disacàrids són sòlids, cristal·lins, de color blanc, solubles en aigua i tenen gust dolç.

Tipus d'enllaç O-glicosídic

• Enllaç monocarbonílic: S'estableix entre el carboni anomèric del primer monosacàrid i un grup hidroxil no anomèric del segon monosacàrid. D'aquesta manera, el carboni anomèric del segon monosacàrid queda lliure, per tant, el disacàrid conserva la capacitat de reduir el reactiu de Fehling (és un sucre reductor). Exemples: maltosa, cel·lobiosa i lactosa.
• Enllaç dicarbonílic: S'estableix entre el carboni anomèric del primer monosacàrid i el carboni anomèric del segon monosacàrid. En aquest cas, cap dels dos carbonis anomèrics queda lliure, així que el disacàrid resultant no té la capacitat de reduir el reactiu de Fehling (no és un sucre reductor). Exemple: la sacarosa.

L'enllaç O-glicosídic es denomina α-glicosídic si el primer monosacàrid (el que aporta el carboni anomèric a l'enllaç) és α, i es denomina β-glicosídic si el primer monosacàrid és β.

Disacàrids més importants

• Maltosa: Disacàrid format per dues molècules de D-glucopiranosa unides per l'enllaç α(1→4). Es troba en el gra germinat de l'ordi i altres cereals. A la indústria s'obté a partir de la hidròlisi del midó i del glicogen.
• Cel·lobiosa: Disacàrid format per dues molècules de D-glucopiranosa unides per l'enllaç β(1→4). No es troba lliure a la natura. S'obté per la hidròlisi de la cel·lulosa.
• Lactosa: Disacàrid format per una molècula de D-galactopiranosa unida a una de D-glucopiranosa per mitjà d'un enllaç β(1→4). Es troba a la llet dels mamífers. Durant la digestió és hidrolitzada per l'enzim lactasa.
• Sacarosa: Disacàrid format per una molècula de D-glucopiranosa i una altra de D-fructofuranosa unides per mitjà d'un enllaç α(1→2)β (específicament, α-D-glucopiranosil-(1→2)-β-D-fructofuranòsid). Es troba a la canya de sucre i a la remolatxa sucrera. S'extreu industrialment d'aquestes plantes.

Polisacàrids

Els polisacàrids són glúcids formats per la unió de molts monosacàrids (més de deu) mitjançant enllaços O-glicosídics, amb la pèrdua d'una molècula d'aigua per cadascun dels enllaços formats. Són sòlids amorfs, generalment no tenen gust dolç i, com que tenen un nombre molt elevat de monosacàrids, la capacitat reductora del possible extrem amb carboni anomèric lliure és insignificant, per la qual cosa no redueixen el reactiu de Fehling.

Existeixen dos tipus principals de polisacàrids:

Homopolisacàrids

Són polímers formats per la repetició d'un sol tipus de monosacàrid. Es classifiquen segons el tipus de monosacàrid que es repeteix i segons el tipus d'enllaç glicosídic entre ells.

Heteropolisacàrids

Són polímers formats per més d'un tipus de monosacàrids diferents, o per derivats de monosacàrids.