Les Quatre Onades del Terrorisme: Anàlisi Històrica i Evolució
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,14 KB
Les Quatre Onades del Terrorisme
La primera onada terrorista va començar en la Rússia tsarista de 1880. Els anarquistes russos van teoritzar sobre els assassinats individuals i el concepte de la “propaganda pel fet”. Els assassinats perpetrats contra personalitats polítiques van ser freqüents.
Mihail Bakunin, un d’aquests ideòlegs, considerava que per aconseguir l’objectiu sagrat s’havia d’abandonar la compassió. Considerava que el terrorisme era la forma més “humanitària” de fer la revolució. Per què? Perquè el número de víctimes que provocava el terrorisme seria molt inferior al que provocaria una lluita de masses.
La difusió de la ideologia revolucionària va encoratjar l’assassinat d’algunes màximes autoritats polítiques del segle XIX. Aquest tipus d’assassinats marquen l'inici de la primera onada.
2. La segona onada “anticolonial” (1917-1965)
La justificació de la segona onada va ser el dret a l’autodeterminació dels pobles. Aquesta segona onada es caracteritza pels atemptats dirigits contra la policia i les forces colonialistes, buscant reaccions estatals desmesurades i atroces que servissin per incrementar el recolzament popular dels terroristes i per deteriorar la imatge de l’Estat o del govern colonial i repressor.
3. La tercera onada: “la nova esquerra revolucionària i nacionalista” (1968-1980)
La proliferació de governs dictatorials, els moviments guerrillers i paramilitars a l’Amèrica Llatina o les confrontacions entre àrabs i israelians són el brou de cultiu per a l’aparició dels grups terroristes.
Aquesta onada va veure la creació d’organitzacions terroristes com la RAF a Alemanya, les Brigades Roges a Itàlia o el GRAPO a Espanya.
El FPLP (Front Popular d'Alliberament de Palestina) va reclutar extremistes no palestins i estrangers. Té moltes semblances amb el fenomen dels combatents estrangers que estan lluitant en diferents escenaris gihadistes com Síria, Líbia o l’Iraq. El denominat terrorisme de la nova esquerra va propiciar l’aparició d’organitzacions antagòniques d’extrema dreta, freqüentment vinculades a les forces de seguretat estatals.
4. La quarta onada: integrisme religiós (1979-actualitat)
La quarta onada se solapa amb el ressò final del cicle anterior i encara estem immersos en ella. Cronològicament podem considerar que comença l’any 1979. Aquest és l’any de la revolució dels aiatol·làs a l’Iran i el principi d’una època en la qual afloren els integrismes religiosos. Els grups religiosos o sectaris d’aquesta onada busquen l’expansió del seu dogma i atempten contra individus, grups o Estats que suposadament haurien vulnerat aquests dogmes. L’acceptació de la violència com un deure religiós o un mandat diví incentiva la capacitat destructiva dels extremistes respecte a altres campanyes terroristes de caire polític o laic. En aquesta època es produeixen els primers atemptats suïcides del terrorisme modern –una innovació tàctica– perpetrats per Hezbol·là l’any 1983. Un altre factor clau en la propagació del terrorisme gihadista.