L'ONU i l'Organització Territorial de Catalunya: Estructura i Evolució

L'Organització de les Nacions Unides (ONU)

L'ONU té la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats d'acord amb els principis d'igualtat i autodeterminació, i vetllar pel respecte dels drets humans. Està integrada per sis organismes principals:

• L'Assemblea General: Formada per representants de tots els estats membres, cadascun dels quals té un vot. Les decisions importants requereixen dos terços dels vots favorables.
• El Consell de Seguretat: Té la missió de mantenir la pau i la seguretat internacionals. En formen part quinze membres: cinc permanents (Xina, Estats Units, Rússia, França i Regne Unit), amb dret de veto, i deu elegits per l'Assemblea General, que es renoven cada dos anys.
• La Secretaria de l'ONU: Està encapçalada per un secretari general. Les seves funcions són molt variades: representació internacional de l'ONU, administració d'operacions pacificadores, mediació en conflictes internacionals, etc.
• El Consell Econòmic i Social: Coordina les iniciatives econòmiques i socials.
• El Tribunal Internacional de Justícia: Resol conflictes entre estats.

Organització Territorial de Catalunya en Vegueries

A partir del 2004, la Generalitat va proposar la creació de set agrupacions de comarques anomenades regions o vegueries: Tarragona, Terres de l'Ebre, Barcelona, Alt Pirineu i Aran, Catalunya Central, Girona i Lleida.

Aquestes vegueries serien administrades pel Consell de Vegueria, elegit entre els alcaldes i regidors dels municipis que les integren, amb la funció principal de prestar assistència i cooperació als diversos municipis.

El Parlament espanyol no va aprovar aquesta nova divisió de Catalunya, per la qual cosa, al 2011, el Parlament de Catalunya va establir la modificació de la disposició transitòria primera de la llei de vegueries, que significava la desaparició d'aquestes.

La divisió comarcal té els seus fonaments jurídics en la Llei de l'organització comarcal de Catalunya del 1987, modificada el 2003. En aquesta llei, la comarca és una agrupació de municipis, administrada pel consell comarcal i amb competències en algunes matèries (com la sanitat). Respecte a l'any 1936, es van afegir tres comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça. Es va reconèixer la personalitat pròpia de la Vall d'Aran.