Opcions del liberalisme al segle XIX: Moderats, Progressistes i més
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,66 KB
Les diverses opcions del liberalisme
El sistema polític liberal va ser establert per la Constitució del 1837, articulat a través de dos grups polítics, moderats i progressistes. Amb el pas dels anys, a l'esquerra s'hi van formar els primers nuclis de demòcrates i republicans.
Els partits polítics del segle XIX no eren com els entenem actualment. No es tractava d'una ideologia sinó de la constitució i les agrupacions de personalitats al voltant d'algun notable.
Els moderats
Es definien com a "persones d'ordre". Eren un grup heterogeni format per terratinents, comerciants i intel·lectuals conservadors. Defensaven el dret de la propietat com a garantia de l'ordre que volien preservar i restringien el sufragi segons la riquesa dels electors. També defensaven la sobirania compartida entre les Corts i la Corona. Consideraven la llibertat com un bé individual, però hi feien passar davant els principis d'autoritat i d'ordre social. Desconfiaven de la participació de les masses en la política. Els seus líders eren Narváez i Murillo. Es mostraven partidaris de limitar els drets individuals i, finalment, defensaven la confessionalitat de l'estat.
Els progressistes
Es consideraven defensors de la llibertat. Hi predominava la mitjana i petita burgesia (artesans i comerciants). Es denominaven "l'esperit de reforma". Defensaven el principi de sobirania nacional com a legitimitat del poder i el predomini de les Corts en el sistema polític. Refusaven la intervenció de la Corona en la vida política. Els seus líders eren Juan Álvarez Mendizábal, Espartero i Joan Prim. Eren partidaris d'enfortir els poders locals. Mantenien el principi del sufragi censatari i propugnaven la necessitat d'una reforma agrària per posar fi a la propietat vinculada.
Altres partits i tendències
- Unión Liberal (1854): Neix com una escissió dels moderats. Pretenia constituir-se com a oposició centrista. Els generals Leopoldo O'Donnell i Francisco Serrano n'eren els líders. Era una unió amb finalitats de govern que agrupava els sectors descontents amb la política moderada.
- Partit Demòcrata (1849): Demanaven l'ampliació dels drets polítics a tota la població. Els seus membres eren partidaris de la sobirania popular, el sufragi universal masculí i de la Milícia Nacional. Exigien llibertat de culte. La seva força provenia de les classes populars urbanes.
- Republicanisme: El desprestigi de la monarquia d'Isabel II va nodrir el Partit Demòcrata. Contraris a la monarquia, defensaven la república com a opció variablement democràtica.