L'Oposició al Franquisme: Dècades de Lluita i Resistència (1950-1975)

L'Oposició al Franquisme: Dècada dels 50 i Final de la Fase Totalitària

Figures Clau de la Resistència Antifranquista

• Aymerich de Solsona: Actiu al sector AGLA, va participar en assalts a trens i execucions de guàrdies civils i alcaldes franquistes. Es va exiliar a França el 1948.
• Ramon Vila (Caracremada): Va iniciar sabotatges des de la dictadura de Primo de Rivera. Va treballar a les mines de Fígols, participant en la revolta. Durant la Guerra Civil Espanyola, va formar part de la Columna de Ferro. Després d'acabar als camps d'Argelers, es va escapar i es va unir a la Resistència Francesa. A Catalunya, va lluitar activament contra el franquisme, intentant atemptar contra Franco, realitzant sabotatges a torres d'alta tensió i sent entrevistat per Massana.

Característiques de l'Oposició (Anys 50)

1. Renúncia a la pràctica violenta: Es va observar un canvi en les tàctiques.
2. Canvi generacional: Noves generacions van prendre el relleu.
3. Impuls de l'oposició: Ja no eren principalment guerrillers, sinó universitaris i obrers (amb influència del PSUC). Aquest impuls va portar a la creació d'enllaços sindicals, afavorits per la Llei de Convenis Col·lectius de 1959.

Esdeveniments Clau i Reacció del Règim

La Vaga dels Tramvies de Barcelona (1951)

La vaga de més ressò va ser la dels tramvies, una protesta per la pujada del preu del bitllet en un 40% (passant de 0.40 a 0.70 pessetes a Barcelona, mentre que a Madrid es mantenia en 0.40). Els tramvies van quedar buits, alguns van ser tombats i cremats. La policia va respondre amb càrregues, resultant en 1 mort i nombrosos detinguts.

Vaga General (12-15 de març)

Aquesta vaga va ser una demostració de la capacitat de la població per manifestar-se contra el règim. Franco va respondre amb la destitució de governadors civils, utilitzant els comunistes com a excusa.

Reacció del Règim davant les Vagues

1. Lleis d'enduriment de la repressió:
   • Llei contra el Bandidatge i el Terrorisme de 1958
   • Llei d'Ordre Públic de 1959
2. Lleis de flexibilitat laboral:
   • Llei de Convenis Col·lectius de 1958: Permetia als treballadors escollir els seus enllaços sindicals i la negociació de salaris i condicions de treball entre representants obrers i empresaris.

Oposició a la Dictadura Franquista (1959-1975)

El Col·loqui de Múnic (1962): El "Contuberni"

La celebració del Congrés del Moviment Europeu, els dies 7 i 8 de juny de 1962, va esdevenir un símbol de reconciliació entre 118 espanyols de diferents moviments polítics (com Gil-Robles de la CEDA, liberals i socialistes).

• Petició: Es van establir condicions per a l'entrada d'Espanya a la CEE, incloent la instauració d'un règim democràtic, el reconeixement de drets i llibertats bàsiques, i el reconeixement de les diferents comunitats nacionals.
• Resposta de Franco al Contuberni: El règim va respondre amb empresonament, desterrament i confinament dels participants.

Increment de l'Oposició (amb més força)

• Monàrquics: Vinculats a Joan de Borbó.
• Moviment obrer: Amb un augment de vagues, reunions i manifestacions.
• Universitaris: Amb una creixent agitació.

Accions Terroristes i Creació de Plataformes

Aquest període va veure l'aparició d'accions terroristes per part d'organitzacions com ETA i el FRAP. Paral·lelament, es van crear plataformes d'oposició:

• El PCE moderat de Santiago Carrillo va fundar la Junta Democrática el 1974.
• El PSOE de Felipe González va crear la Plataforma de Convergencia Democrática.