L'Oposició al Franquisme: Moviments Socials i Grups Polítics (1960-1975)

Conflictivitat Social i Oposició Política

Els Moviments Socials d'Oposició

La protesta dels treballadors va ser un focus principal de tensió a partir de la dècada del 1960. Va augmentar la intensitat de les vagues i de les reivindicacions obreres. Entre el 1960 i el 1975 els conflictes laborals van augmentar, sobretot a zones amb tradició sindical més arrelada. La majoria dels conflictes tenien el seu origen en qüestions laborals i molts es van acabar polititzant.

• L'any 1962, Astúries va patir una vaga de minaires que es va estendre pels principals nuclis industrials del país (500.000 obrers).

La conflictivitat obrera estimulà el sorgiment d'un sindicalisme al marge de l'oficial:

Un altre element de contestació va ser el moviment estudiantil, que a partir de la dècada del 1960 va manifestar el seu ideari antifranquista.

• L'any 1964 neix a Barcelona CCOO, un sindicat independent i democràtic que impulsava la lluita laboral i política. Combinava acció il·legal (vagues) amb acció legal (elecció enllaços sindicals).
• L'any 1967, un grup de sindicalistes vinculats a les Joventuts Obreres Cristianes es separen de CCOO i funden Unió Sindical Obrera (USO).
• L'any 1966, estudiants de la UB, en un acte celebrat al convent dels Caputxins de Sarrià van crear el Sindicat Democràtic d'Estudiants (SDEUB).

Durant la dècada del 1970 es donen més moviments socials. Gran importància dels moviments de les organitzacions veïnals. Impulsades per una minoria polititzada que reclamava millors condicions de vida per als barris.

La difusió dels postulats reformistes del Concili Vaticà II i la preocupació per la injustícia social va donar lloc a l'aparició dins de l'Església Catòlica d'actituds crítiques contra la dictadura.

• Declaracions de l'abat de Montserrat (1964)
• Manifestació pacífica de 130 capellans a Barcelona contra els maltractaments a comissaria.

La reivindicació democràtica va arribar també a les files de l'exèrcit, on un grup d'oficials va crear la Unión Militar Democrática.

Els Grups Polítics Antifranquistes

L'extensió de la conflictivitat social va donar lloc al creixement i recomposició de l'oposició política al franquisme. Els partits polítics van renovar els seus dirigents i les seves activitats.

A Catalunya:

1. L'organització d'esquerra amb una estructura organitzativa clandestina més sòlida era el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Tenia una implantació social considerable.
2. Paper important de les organitzacions socialistes: Front Obrer de Catalunya (FOC), 1961. Moviment Socialista de Catalunya (MSC).
3. Altres grups amb presència testimonial poc activa: Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Front Nacional de Catalunya (FNC). Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).
4. El 1974, neix Convergència Democràtica de Catalunya (CDC): catalanista de centre.

Tota aquesta oposició va coordinar la seva actuació: Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya (1969).

A la Resta de l'Estat:

1. El grup més actiu era el Partido Comunista de España (PCE).
2. També mantenia la seva organització el Partido Socialista Obrero Español (PSOE).
3. L'oposició moderada estava representada per la Democràcia Cristiana, amb poca base social però amb alguns líders de prestigi.

Al País Basc, el Partit Nacionalista Basc (PNB) mantenia la seva estructura, el fet de més repercussió fou la creació d'ETA l'any 1959.

L'any 1962, el PSOE va participar en el IV Congrés del Moviment Europeu, anomenat “El Contuberni de Munich”. Es reivindicava la necessitat d'una Espanya democràtica.

La Represa Cultural de Catalunya

Certa tolerància del règim que es va aprofitar. Emergeix un moviment civil catalanista:

Va anar acompanyat de campanyes reivindicatives en defensa de la catalanitat i de les llibertats democràtiques.

També es va produir un moviment important de renovació pedagògica

• Primeres revistes en català: Serra d'Or.
• Creació i consolidació d'entitats: Omnium Cultural.
• Creació Enciclopèdia Catalana.
• Creació d'editorials

Fenòmen molt important: Nova Cançó catalana.

• Fets del Palau de la Música de Barcelona (1960): detenció de dirigents que havien repartit fulls de mà i que havien entornat cançons catalanistes.