L'Oposició al Franquisme: De la Por a la Crisi Final

La Dictadura Franquista i l'Oposició Inicial

El Record de la Guerra i la Por

La gent tenia la guerra molt present i no volia cap altra guerra. Hi havia molt poca gent que anés directament contra Franco.

Els Maquis: Resistència Armada

Els maquis eren persones que lluitaven contra la dictadura. S'amagaven a les muntanyes i boicotejaven les accions del règim franquista. Anaven armats i eren actius, però estaven molt perseguits.

Reformes Aparennts de Franco Post-II GM

Després de la Segona Guerra Mundial, Franco es va trobar una mica aïllat internacionalment i va fer uns canvis aparents per millorar la seva imatge. Va escriure unes lleis, conegudes com el Fuero de los Españoles, que suposadament establien els drets dels espanyols. No obstant això, eren uns drets superficials, totalment compatibles amb la dictadura.

A més a més, va crear les Corts, que funcionaven com un parlament, però Franco hi posava a qui volia; no eren democràtiques i donaven la raó al dictador en tot.

Ell mateix deia que la Falange tenia mala fama i donava una imatge negativa. Per tant, va treure falangistes del govern i va posar en càrrecs de poder a membres de l'Església i ultracatòlics.

Creixement de l'Oposició i Primeres Protestes

L'Oposició als Anys 50: Les Primeres Vagues

Van passant els anys i la gent cada cop té més força per anar contra Franco. Als anys 50, comença a haver-hi més oposició al règim, però encara no s'atrevien a fer una oposició directa. No obstant això, van començar a haver-hi protestes i vagues, tot i que estaven prohibides, igual que les reunions.

Dues vagues destacades van ser:

• Vaga de Tramvies de Barcelona (1951): Va ser una vaga a Barcelona el 1951, provocada per la pujada del preu del tramvia.
• Vaga dels Miners d'Astúries (1958): Més tard, el 1958, els miners d'Astúries van fer vaga perquè demanaven que els pugessin els sous.

Aquests esdeveniments van marcar l'inici d'una major audàcia per part de la població per anar, a poc a poc, contra Franco.

El Desarrollismo i la Crisi Final del Règim

Reformes per Moderar el Règim i el Turisme

Franco es trobava que cada cop hi havia més oposició al règim. Se n'adonava que li costava molt aguantar aquesta situació i veia més crítiques al seu sistema de govern. Va fer aleshores algunes reformes per moderar el règim, com la promoció del turisme, que va esdevenir imprescindible per a l'economia espanyola. A partir d'aquí, la duresa del règim es va relaxar una mica.

Tot això va fer que l'oposició a Franco fos més forta. La gent jove no havia viscut la guerra, no tenia la por, i això va fer que comencessin a haver-hi moltes manifestacions en contra de Franco.

L'Emergència d'ETA i la Crisi del Petroli (1973)

Al 1973, hi va haver al món sencer la crisi del petroli. En aquells moments, va sorgir l'ETA, un grup que reivindicava la identitat basca. No tenia mala fama al principi, però aquest grup es va anar radicalitzant, i entre els seus membres hi havia gent més extremista.

L'Objectiu de Franco: La Continuïtat del Règim

Franco veia que tard o d'hora moriria, i tenia l'objectiu que Espanya continués igual després de la seva mort.