L'Oposició Antifranquista a Catalunya: Etapes i Plataformes Unitàries (1939-1951)

Les Plataformes d'Oposició Unitàries durant el Primer Franquisme

A. Anàlisi del Document Font

Ens trobem amb un document textual, de font primària (contemporània als fets), de caràcter polític. Es tracta del Comunicat divulgat a Barcelona per l’Aliança Nacional de Forces Democràtiques de Catalunya l’any 1945. El tema principal són les Plataformes d’oposició unitàries.

B. Etapes de l'Actuació de l'Oposició (1939-1951)

A grans trets, l’actuació de l’oposició durant el primer franquisme es pot dividir en tres etapes notablement diferenciades:

1. Primera Etapa (1939-1944): Reconstrucció i Clandestinitat

Aquesta etapa es va caracteritzar per la difícil i arriscada reconstrucció de les organitzacions polítiques i sindicals. Tot i la implacable repressió policial, que desarticulava constantment les organitzacions i n’empresonava els dirigents, diversos nuclis van intentar reconstruir la seva estructura en la clandestinitat:

• Sindicalistes: CNT i UGT.
• Partits Obrers: PSOE, PSUC i POUM.
• Republicans: ERC.

També cal esmentar la creació d'altres organitzacions clau:

• El 1940, a París, el Front Nacional de Catalunya, format per joves nacionalistes procedents d’ERC i d’Estat Català.
• El gener del 1945, el Moviment Socialista de Catalunya, integrat per dissidents del POUM i del PSUC.

2. L'Activitat Guerrillera (Maquis)

El fet més significatiu d'aquest període fou el manteniment d’una activitat guerrillera (coneguda com a maquis) protagonitzada per antics combatents republicans que no es resignaven a la derrota. Des de França van organitzar partides de guerrilles, impulsades sobretot per anarquistes i comunistes, que van entrar a Espanya i actuaren a les zones rurals i de muntanya, malgrat que també es van fer accions significatives a grans ciutats, com Barcelona i Madrid.

L’acció més espectacular va ser la invasió de la Vall d’Aran, organitzada pels comunistes del PCE i iniciada el 18 d’octubre del 1944. Els guerrillers van ocupar la vall, llevat de Viella, durant deu dies, però es van haver de retirar i l’acció va acabar en fracàs. Malgrat això, l’activitat guerrillera es va mantenir, encara que de manera residual, fins al 1952.

3. Tercera Etapa (1948-1951): Desmoralització i Consolidació de la Dictadura

Aquesta etapa, que va del 1948 al 1951, va ser de desmoralització a causa de la consolidació de la dictadura. A la darreria del 1948 es va fer palès el fracàs de totes les opcions de l’antifranquisme. Era evident que cap potència no estava disposada a col·laborar per fer caure el dictador espanyol, ni semblava possible que la guerrilla o una mobilització popular posés fi a la dictadura. A més, la policia franquista i la Guàrdia Civil havien liquidat pràcticament tota la resistència política a l’interior.