Oposició a la Restauració: Republicanisme, Lliga i Socialisme
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,73 KB
L'Oposició a la Restauració: Republicanisme i Altres Forces
Durant el període de la Restauració, diverses forces polítiques van emergir com a oposició al sistema monàrquic. El republicanisme va ser la principal d'aquestes forces.
El Republicanisme com a Força Principal
El 1903 es va crear la Unió Republicana, dirigida per Nicolás Salmerón. D'aquesta formació van sorgir dues branques importants:
- El Partit Republicà Radical (1908), liderat per Alejandro Lerroux.
- El Partit Reformista (1912), dirigit per Melquíades Álvarez.
El Partit Republicà Radical (Lerroux)
El Partit Republicà Radical va atraure l'obrerisme prometent jornades de 8 hores i descans, presentant-se com un partit obrerista i revolucionari. A més, es caracteritzava per ser anticatalanista i una clara oposició a la Lliga Regionalista, així com anticlericalista.
Va aconseguir ràpids èxits electorals, amb l'elecció d'un diputat el 1901. A les eleccions de 1903 i 1905, es va oposar fermament a la Lliga, desenvolupant una política de masses. Després de la Setmana Tràgica, Lerroux es va traslladar a Madrid, i a Catalunya la força del partit va disminuir, tornant-se progressivament més conservador.
El Partit Reformista (Melquíades Álvarez)
El Partit Reformista va aconseguir el seu suport bàsicament del sector dels intel·lectuals.
Altres Formacions Republicanes a Catalunya
- El 1910 es va crear la Unió Federal Nacionalista Republicana, que disposava d'un important diari, El Poble Català. No va poder aliar-se amb el Partit Radical i va fracassar.
- El 1917 es va fundar el Partit Republicà Català per Lluís Companys i dos membres més.
La Conjunción Republicano-Socialista (1909)
A la resta d'Espanya, el 1909 es va produir una coalició entre tots els partits republicans i el PSOE, anomenada Conjunción Republicano-Socialista.
El Socialisme: Segona Força d'Oposició
El socialisme va esdevenir la segona força d'oposició a l'Estat. Va establir una aliança entre el PSOE i els republicans, tot i que no va tenir gaire influència a Catalunya.
El Carlisme: Tradició i Oposició Monàrquica
El carlisme va continuar sent un moviment que s'oposava a la monarquia alfonsina. Va tenir un important arrelament a Navarra. El 1910 es va fundar el Partit Tradicionalista, dirigit per Juan Vázquez.
La Lliga Regionalista: Hegemonia a Catalunya
La Lliga Regionalista es va fundar el 1901 a partir de grups del Centre Nacional Català. Va esdevenir el partit polític més important a Catalunya fins al 1923.
El 1901 es va presentar a les eleccions amb la candidatura anomenada Els Quatre Presidents. La seva victòria va implicar la fi del domini dels partits dinàstics a Catalunya.
Crisi Interna i Escissions de la Lliga
Després d'una crisi electoral amb els republicans, la Lliga va aguditzar les seves discrepàncies internes. Hi havia sectors d'intel·lectuals i altres lligats a l'empresariat que eren partidaris d'una política de pactes amb el govern central.
El 1904 van esclatar tensions, i un sector de la Lliga va abandonar el partit per formar el setmanari El Poble Català. El 1907, aquests mateixos grups van crear un nou partit, el Centre Nacionalista Republicà. Així, la Lliga es va consolidar com un partit més conservador.