L'oposició entre tradició i modernitat a 'Aigües encantades'

Tema Principal de l'Obra

L'obra Aigües encantades ha estat escrita per Joan Puig i Ferreter l'any 1908. Es tracta d'una obra pertanyent al teatre modernista.

La idea més característica d'aquesta obra és la gran oposició de la tradició popular enfront de les idees revolucionàries i científiques. Dit en altres paraules, la lluita entre dos ideals de persones diferents. Per una banda trobem l'ideal dels que viuen del camp (sobretot del conreu i l'agricultura) i tenen uns costums i tradicions basats en el catolicisme sobre totes les coses. Volen que les coses continuïn sent de la manera que són perquè així ja estan bé. Quasi tota la gent del poble pertany a aquest grup. A l'altra cara de la moneda hi ha els revolucionaris, és a dir, aquelles persones que volen fer canvis en el poble, utilitzant el cap i els mètodes científics, de manera que es puguin millorar les coses. D'aquest grup només hi formen part unes poques persones del poble.

L'inici del conflicte és causat per l'escassetat d'aigua ploguda durant tot l'any. Per tant, els pobletans no disposen de l'aigua suficient per regar les seves terres (i, com són agricultors, estan passant una crisi). Per solucionar aquest problema el que pensen els revolucionaris és utilitzar l'aigua del riu del poble per utilitzar-la de regadiu, però no tenen pas en compte que l'aigua d'aquest riu és sagrada degut a que un cop es va veure reflectida la imatge de la Verge, i, la gent del poble, al ser tan creient, ha prohibit tocar aquesta aigua miraculosa. Els conservadors pensen que Déu els ajudarà a que vingui la pluja.

A partir d'aquesta adversitat d'idees es desenvolupa l'obra, desenvolupant-se en una llarga lluita entre els pobletans tradicionalistes, contra les persones que intenten fer canvis.

Els personatges que tenen més importància en aquesta obra són la Cecília, el foraster, en Joan Amat i el Mossèn.

La Cecília és una jove que estudia a la ciutat ja que vol exercir la feina de professora. Com s'ha educat fora de casa i ha vist món, ha desenvolupat unes idees més progressistes, perquè vol viure millor. Quan la Cecília veu que el poble on ella viu està passant una crisi, planteja unes hipòtesis basades en aprofitar els recursos, és a dir, en utilitzar l'aigua del riu per tal de resoldre els problemes de sequia. Però, la gent del poble no podria acceptar això, doncs estava parlant de les aigües on s'havia vist reflexada la imatge de la Verge i per tant el poble es va posar en contra d'ella, en especial el seu pare, en Pere Amat, un home d'idees religioses i tradicionalistes. L'oposició d'idees entre la Cecília i el seu progenitor causaria moltes discusions entre ells.

Com que la Cecília va veure que amb els seus veïns no es podia enraonar va convèncer a un home també d'idees progressistes, a qui el poble anomenava el foraster, per què hi donés un discurs per tal de convèncer de que aquelles aigües realment no eren miraculoses i que, al contrari del que deia en Mossèn, el fet de que hi hagués plogut no va ser gràcies a Déu sinó perquè havia estat una casualitat. Aquelles declaracions que havia fet no només van desagradar a la gent, sinó que també va desencadenar la caça i captura del progressista, és a dir, volien fer-lo fora del poble aquelles persones que tenen una ment conservadora. Aquestes últimes estaven liderades per en Pere Amat. Les coses que ell deia, eren les coses que es feien. Actuava bastant violentament i finalment va acabar aconseguint tot allò que pretenia.

La història acaba quan la Cecília decideix marxar amb el foraster cap a un altre lloc on els escoltessin i poguessin ser feliços.