Oracions Subordinades en Català: Guia Completa de Sintaxi

Oracions Subordinades Substantives

Les oracions subordinades substantives es poden substituir per un sintagma nominal (SN) o preposicional (S. prep.).

• Per exemple: M’agrada que sempre arribi puntual = M’agrada això
• Per exemple: Té ganes que vinguis a sopar = Té ganes d’això

Tipus de Subordinades Substantives

• Completives: Es poden substituir per un SN i el nexe que les introdueix és la conjunció que (sense accent). Aquest nexe no té funció sintàctica.
  Per exemple: “Vol que ballis amb ella”
• D’infinitiu: Van introduïdes per un verb en infinitiu o preposició + el verb en infinitiu.
  Per exemple: “Està cansat de llegir el mateix conte”
• Interrogatives: Es poden convertir en una pregunta. Van introduïdes per pronoms, determinants o adverbis interrogatius, o per la conjunció si.
  Per exemple: “Es pregunta si l’estimarà sempre” (L’estimarà sempre?) o “No ha dit quines persones hi assistiran” (Quines persones hi assistiran?).
  La conjunció si i els determinants interrogatius (quin) no tenen funció sintàctica. En canvi, els pronoms interrogatius (qui, què) i els adverbis interrogatius (on, com, quan, quant) sí que en tenen.
• De relatiu: També s’anomenen substantives adjectives, adjectives substantives o oracions de relatiu substantivades. Aquestes oracions es poden substituir per un SN, però van introduïdes per un pronom relatiu que no té un antecedent explícit.
  Per exemple: “Qui no parli ara no tindrà més oportunitats”.

Funcions Sintàctiques de les Subordinades Substantives

• Subjecte: M’agrada que plogui a l’estiu. (= la pluja)
• Complement Directe: T’he demanat que no facis tard. (= això / puntualitat)
• Atribut: La meva idea és arribar el primer i seure a primera fila. (= aquesta)
• Complement Preposicional o de Règim Verbal: No et fiïs que vingui a temps. (= d’això) [fiar-se de]
• Complement del Nom: Acompanya el nom i n’explica alguna qualitat.
  Per exemple: Tinc el somni d’arribar a ser un gran empresari.
• Complement de l'Adjectiu: Acompanya l’adjectiu i n’explica alguna qualitat.
  Per exemple: Està satisfeta que ha lliurat el projecte a temps.

Oracions Subordinades Adverbials

Les oracions subordinades adverbials són aquelles que es poden substituir per adverbis o sintagmes adverbials (en les subordinades adverbials locatives, temporals i modals). Tanmateix, aquesta substitució per un sintagma adverbial no és possible en les subordinades causals, finals, concessives, consecutives, condicionals i comparatives.

Tipus de Subordinades Adverbials Pròpies

• Locatives: Condicionen el lloc i fan servir nexes d’aquest tipus: on, allà on, allí on… Equivalen a un sintagma adverbial. Fan la funció de CC de lloc.
• Temporals: Determinen el moment i s’introdueixen amb aquests nexes: quan, mentre, que, sempre que, tan aviat com… Es poden substituir per un sintagma adverbial. Fan la funció de CC de temps.
• Modals: Són les que condicionen la manera o el mode i s’introdueixen amb nexes com els següents: segons, com, així com… Equivalen a un sintagma adverbial i fan la funció de CC de mode.
  Per exemple: He fet els deures com em vas dir. (= així)

Oracions Adverbials Impròpies

Aquestes oracions no es poden substituir per un adverbi.

• Causals: Expressen causa o motiu i fan servir nexes com aquests: perquè, que, ja que, com que, atès que, per tal com, per… Fan la funció de CC de causa.
  Per exemple: Ho ha fet perquè li ha donat la gana. (= per aquest motiu, per aquesta causa)
• Finals: Indiquen una finalitat i s’introdueixen amb nexes com aquests: que, a fi que, perquè, per tal que, per a… Fan la funció de CC de finalitat.
  Per exemple: Estalvia per tal de comprar-se una casa. (= amb la finalitat de comprar-se una casa)
• Consecutives: Expressen una conseqüència i fan servir nexes com aquests: tan… que, tant… que, que, així que, de manera que… Fan la funció de CC de conseqüència i es poden substituir per per tant, en conseqüència…
  Per exemple: No vull suspendre l’examen, així que estudiaré tota la nit. (= per tant, estudiaré tota la nit)
• Concessives: Indiquen un obstacle respecte de l’oració principal. S’introdueixen amb nexes com encara que, malgrat que, a pesar que, per més que… Fan la funció de complement circumstancial de concessió.
  Per exemple: Per més que s’hi esforça, no aconsegueix el seu objectiu.
• Condicionals: Expressen una condició i solen anar introduïdes per nexes com els següents: si, mentre que, només que, posat que, en cas que, llevat que, tret que… Fan la funció de complement circumstancial de condició.
  Per exemple: Si vols saber la veritat, tothom ho sabrà menys tu.
• Comparatives: Expressen una comparació i s’introdueixen amb nexes com aquests: com més, com menys, més que, menys que, tant… com, més… que, etc. Fan la funció de CC de comparació.
  Per exemple: És més intel·ligent que la seva germana gran.

Oracions Subordinades Adjectives

Les oracions subordinades adjectives es poden substituir per un adjectiu o sintagma adjectival. Aquestes oracions van introduïdes per un pronom relatiu i sempre fan la funció de complement del nom (CN).

Oracions Subordinades Adjectives Explicatives

Donen una informació addicional (no imprescindible) de l’antecedent al qual es refereixen i s’escriuen entre comes.
Per exemple: Els treballadors, que han convocat la vaga, demanen unes condicions laborals millors.
En aquesta oració, tots els treballadors demanen unes condicions laborals millors i, a més, s’explica (entre comes) que han convocat una vaga.

Oracions Subordinades Adjectives Especificatives

Concreten un subconjunt més restrictiu. En altres paraules: restringeixen o especifiquen el significat de l’antecedent. En aquest cas, no van entre comes.
Per exemple: Els treballadors que han convocat la vaga demanen unes condicions laborals millors.
De tots els treballadors, només els que han convocat la vaga demanen unes condicions laborals millors. Fixa’t bé en la puntuació de les frases, perquè és on hi ha tota la diferència!

Procediment per Identificar el Tipus de Subordinada

1. Identifica els verbs de l’oració. Un verb pertany a l’oració principal i l’altre a la subordinada. Tingues clar quin és quin.
2. Identifica el nexe entre les dues oracions.
3. Substitueix l’oració subordinada per una paraula o un sintagma simple (nom, adjectiu, adverbi…). Així sabràs quin tipus de subordinada és.
4. Pensa quina funció té aquesta paraula o sintagma simple dins de l’oració principal i sabràs quina és la funció sintàctica de l’oració subordinada respecte de la principal.
5. En el cas de les oracions adjectives, si substitueixes el nexe (pronom relatiu) pel seu antecedent i veus quina funció fa dins de la subordinada, tindràs clara quina funció fa el nexe.