Oracions Subordinades i Moviments Literaris a Catalunya

Oracions Subordinades de Relatiu (OSS de Relatiu)

Tenen la mateixa forma que l'Oració Subordinada Adjectiva (OSA), un pronom relatiu com a nexe que realitza dues funcions dins la subordinada. Però aquesta no té antecedent, fa les funcions de la Subordinada Substantiva (SS), és a dir, de subjecte, atribut, CD, CN, CAdj, CAdv, i CRV.

OSA o Subordinada de Relatiu

Té com a funció fer de CN de l'antecedent que la precedeix. Les formes que pot tenir són de pronom de relatiu (que, el/la qual, els/les quals, qui...).

Oracions Subordinades Substantives (OSS)

Funcions:

1. Conjunció + oració subordinada substantiva: que (m'ha dit que vindrà), si (no sé si vindrà), el fet que (el fet que vingui m'agrada).
2. (Preposició) + oració d'infinitiu (no té nexe): m'agrada veure-ho.
3. Pronom interrogatiu + oració subordinada substantiva: què (digue'm què vols - múltiples funcions dins l'oració), qui (digue'm qui vindrà a la festa - múltiples funcions dins de l'oració), com (va fer la festa com ell volia - funció de CCMode), on (va fer la festa on ell va dir - funció de CCLloc), quan (va fer la festa quan tenia previst - funció de CCTemps), quant (no sé quant costa - funció de CCQuantitat).

Formes: subjecte, atribut, CD, CN, CAdj, CAdv, CRV.

El Modernisme a Catalunya (1890-1910)

El Modernisme és el moviment que va sorgir a Catalunya al final del segle XIX amb la voluntat de transformar la cultura i l'art tradicionals en una cultura nacional moderna. Va des del 1890 fins al 1910.

Context històric: La Restauració de la monarquia borbònica va comportar un període de pau social on la burgesia va adquirir una bona posició econòmica.

Tendències del Modernisme:

1. Tendència vitalista-regeneracionista: impulsada per la revista L'Avenç. Creien que el poder de l'artista podia transformar la societat.
2. Tendència simbolista-decadentista: el seu capdavanter era Santiago Rusiñol. Defensava que l'artista, davant la indiferència amb què era rebuda la seva obra, s'havia de refugiar en la religió de l'art.

Temes i Estil del Noucentisme

Tant en la prosa com en la poesia noucentista, podem trobar-hi els temes següents:

1. Elogi de la ciutat, lloança de l'espai urbà i defensa de la civilitat.
2. Idealització de la dona (respecte de la figura femenina).
3. L'ordre i l'equilibri tant exterior (en l'espai) com interior (en el pensament).
4. Ironia com a recurs i joc de la intel·ligència (sobre actituds concretes, comportaments).
5. Observació de la vida quotidiana.

El Terme "Noucentisme"

Enric Prat de la Riba va ser un dels fundadors de La Veu de Catalunya, un diari on exposava el seu ideal de nació i del catalanisme. La paraula noucentisme la va inventar Eugeni d'Ors amb dos significats: derivat de l'adjectiu nou (un nou moviment) i per referir-se al segle (nou-cents). Aquest moviment recull les aspiracions polítiques de la burgesia catalana i formula pautes de comportament en l'àmbit social, polític i cultural.