Oracions Subordinades: Tipus, Estructura i Funció

Les oracions subordinades es classifiquen principalment en tres grans grups: substantives, adjectives i adverbials.

Oracions Subordinades Substantives

Ocupen la posició d'un Sintagma Nominal (SN) i realitzen les funcions pròpies d'un nom, com ara Subjecte, Complement Directe (CD), Complement Indirecte (CI), Complement de Règim Verbal (CRV), Atribut (Atr) o Complement del Nom (CN).

Tipus i Funcions

• Subjecte: Ocupen el lloc del subjecte. Sovint apareixen amb verbs de sentiment (molestar, agradar) o construccions del tipus ser + atribut. Exemples:
  • Em molesta que no truquis.
  • És divertit que ens reunim tots.
• Complement Directe (CD): Funcionen com a CD, especialment amb verbs de dicció (dir, respondre) o de voluntat (voler, desitjar). Exemples:
  • Li va dir si volia sortir amb ell.
  • Voldria que tothom fos feliç.
• Complement de Règim Verbal (CRV): Són aquelles que depenen d'un verb que regeix una preposició (recordar-se de, negar-se a). Exemples:
  • Confia que tot rutlli bé.
  • M'adono que encara no ha arribat. (Equival a M'adono d'això)
• Atribut: Apareixen amb verbs copulatius (ser, estar, semblar). Exemples:
  • La decisió va ser que tothom retornés el premi.
• Complement del Nom (CN): Es refereixen a noms que denoten activitat psicològica (impressió, por, confiança). Exemples:
  • Tinc la impressió que demà plourà.

Subordinades Substantives Completives

S'introdueixen amb la conjunció que i realitzen funcions com a subjecte, CD o complement d'adjectiu (CAdj).

• Estic interessat que es vengui la casa. (CAdj)

Subordinades Substantives Completives d'Infinitiu

El verb apareix en infinitiu i no solen portar un subjecte explícit ni la conjunció que.

Subordinades Substantives Interrogatives

Estan introduïdes per un nexe interrogatiu (qui, què, com, on, si).

Oracions Subordinades Adjectives (o de Relatiu)

Es situen en un nivell jeràrquic inferior i depenen d'un element de l'oració principal anomenat antecedent. Fan la funció pròpia de l'adjectiu, principalment com a Complement del Nom (CN).

Característiques

• El nexe que les introdueix és un pronom relatiu (que, qui, el qual, la qual, on, etc.) o un adverbi relatiu (on, quan, com).
• El pronom relatiu realitza una funció sintàctica dins la clàusula subordinada (subjecte, CD, CI, CRV, CN, etc.).

Tipus

• Substantives de relatiu: Provenen d'oracions adjectives que han perdut l'antecedent, ja que aquest és genèric (la gent, les coses). La seva funció pot ser variada (subj, CD, CI, CRV, Atr, CN, CAdj). Exemples:
  • Els qui acabin la feina sortiran abans. (Subjecte: Ells acaben)
  • Dóna'm el que t'he demanat. (CD: Jo demano això)
• Adjectives pròpiament dites: Depenen d'un antecedent concret. Exemples:
  • L'home que t'ha trucat és amic meu. (CN de home)

Pronoms Relatius

Els pronoms relatius més comuns són: que (amb o sense article), qui, el qual/la qual, on, la qual cosa.

Oracions Subordinades Adverbials

Ocupen la posició d'un adverbi i fan les funcions pròpies de l'adverbi, com a Complement Circumstancial (CC) de Lloc, Temps, Mode, etc.

Tipus segons la Funció

• De Lloc: Introduïdes per on, des d'on, d'on, allí on, etc. Exemples:
  • Vés on et porti el cor.
• Temporals: Indiquen temps (simultaneïtat, anterioritat, posterioritat). Exemples:
  • Des que et conec, no dormo. (Anterioritat)
  • En arribar, soparan. (Posterioritat, amb infinitiu)
• Modals: Indiquen manera. Introduïdes per com, com si, tal com. Exemples:
  • Ho fa com vol.
  • Ho fa com si fos un nen.
• Comparatives: Expressen comparació (igualtat, superioritat, inferioritat, proporcionalitat). Exemples:
  • És tan alt com jo.
  • Menja més del que cal.
• Condicionals: Expressen una condició. Introduïdes per si, posat que, en cas que. Exemples:
  • Si plou, no sortirem.
  • En cas que vingui, l'atendrem.
• Causals: Indiquen la causa. Introduïdes per perquè, ja que, com que. Exemples:
  • No va venir perquè estava malalt.
• Finals: Indiquen la finalitat. Introduïdes per perquè, perquè, a fi que. Exemples:
  • Ho faig perquè et vagi bé.
• Consecutives: Indiquen la conseqüència. Amb nexe continu (de manera que) o discontinu (tan... que). Exemples:
  • Va parlar tan baix que no el vaig sentir.
• Concessives: Expressen una concessió o obstacle. Introduïdes per encara que, tot i que, malgrat que. Exemples:
  • Encara que estic cansat, seguiré treballant.
  • Malgrat que va estudiar, no va aprovar.

Flexió Verbal en les Subordinades

Les oracions subordinades poden tenir el verb flexionat (en indicatiu o subjuntiu) o no flexionat (infinitiu, gerundi, participi).

• Flexionada: El verb es conjuga. Exemples:
  • Decidírem que marxàvem. (Indicatiu)
  • No vull que m'acompanyis. (Subjuntiu)
• No flexionada: El verb és un infinitiu, gerundi o participi. Exemples:
  • En arribar, soparan. (Gerundi)
  • Vull marxar. (Infinitiu)

La conjunció que pot actuar com a simple nexe subordinador o com a pronom relatiu, realitzant una funció dins la clàusula. Exemples:

• Va dir-li que vingués. (Conjunció)
• El noi que (CD) vas conèixer és menorquí. (Pronom relatiu amb funció de CD)