L'oratòria de Ciceró i la seva influència en la retòrica romana

L'oratòria de Ciceró

Els discursos de Ciceró

Ciceró va posar en pràctica els seus principis sobre retòrica en els seus propis discursos, que es van convertir en obres literàries. Els seus secretaris els prenien taquigràficament, i després ell els retocava. En els discursos és on més brilla el geni de Ciceró, i gràcies a ells va arribar al cim de la política romana. Es conserven més de cinquanta.

Discursos judicials

Predominen els de defensa (en favor d'amics, protegits o clients), però també n'hi ha d'acusació, com les Verrines (In Verrem).

Discursos polítics

Pronunciats davant el Senat o l'assemblea del poble. Destaquen les Catilinàries (quatre discursos per avortar la conjuració de Catilina) i les Filípiques (disset discursos contra Marc Antoni, que van causar la seva mort).

Retòrica posterior a Ciceró

Amb l'Imperi, les assemblees i el Senat van perdre poder. L'oratòria, basada en els preceptes de Ciceró, va decaure i va passar del fòrum a les escoles.

Autors posteriors

Marc Anneu Sèneca el Rètor

Pare de Sèneca el filòsof. Va escriure Controversiae i Suasoriae, amb exemples d'argumentació discursiva. La controversia era una confrontació de punts de vista, i la suasoria un discurs per convèncer un auditori.

Gai Corneli Tàcit

L'historiador va escriure De oratoribus, comparant l'eloqüència republicana amb la del seu temps, en decadència.

Marc Fabi Quintilià

Va regir la primera escola pública durant el regnat de Vespasià. Va escriure De institutione oratoria (manual de retòrica i estudi del sistema educatiu romà) i De causis corruptae eloquentiae (sobre la degeneració de l'oratòria). Quintilià tenia a Ciceró com a model.