L'Oratòria i la Literatura Llatina: Ciceró, Virgili i Ovidi

L'Oratòria en Llatí

Sègle d'Or: és on es troben els millors escriptors en llatí, la influència dels quals ha arribat fins a l'actualitat. Estem parlant de Juli Cèsar i August. Destaquem en historeografia Tità Livi, en oratòria Ciceró, en èpica Virgili i Ovidi, en lírica Virgili i Horaci, i en elegia Ovidi. L'oratòria en llatí és ars bene dicendi, que significa l'art de parlar bé. Aquesta es basava en la retòrica i l'eloqüència. Marc Tul·li Ciceró: és el màxim representant de l'oratòria llatina. Va néixer a Arpi el 106 aC. Va estudiar filosofia i retòrica i va exercir com a advocat. Durant la seva vida política va tenir molts enfrontaments amb altres polítics, però destaca el que va tenir amb Catilina, al qual va posar com a traïdor. L'any 58 s'exilia, però només està un any i torna a Roma. Més tard es torna a exiliar perquè el consideren culpable de la mort de Cèsar. Fuig a Grècia. Després torna a Roma i dedica discursos contra Marc Antoni. Aquest s'enfada i Ciceró intenta fugir, però no ho aconsegueix i finalment l'assasseninen. La lírica llatina comença amb els poetae novi. El moment més important de la lírica és el segle d'Or. Els poetes més importants del segle d'Or van ser Horaci i Virgili. Quint Horaci Flac va néixer a Venúcia l'any 65 aC. Va estudiar a Roma i comença a contactar amb la filosofia epicúria. Viatja a Atenes i lluita a la guerra de Filipos, la qual perden. Torna a Roma i treballa com a secretari del fisc. Comença a escriure i Virgili el presenta a Mecenes. Aquest decideix cedir-li una finca. Va morir el 8 aC. Virgili, per a alguns, és el millor poeta de la literatura clàssica. Ha estat molt imitat i la seva influència era molt forta. Virgili neix a Andes. Estudia retòrica, però mai es va dedicar a l'oratòria. Era escriptor de vocació. A Roma es posa en contacte amb els poetae novi. A Nàpols estudia ciències i filosofia. Virgili destaca com a poeta líric i èpic, ja que la seva obra més important és l'Eneida, la màxima obra de l'èpica llatina, un cant incomplet que pretenia relatar els fets i herois èpics romans. Partint d'Ènees, al seu testament, Virgili ordena que si l'obra era inacabada quan ell morís, cremessin tot el que havia escrit, però August ho va impedir i va salvar 12 llibres. Tità Livi destaca a la historeografia. Va néixer a Pàdua el 59 aC. Aquest marxa a Roma i coneix a August, amb qui té una bona relació, però sempre amb conviccions republicanes. Del programa de l'emperador li agradava la tornada al mos maiorum, per això decideix posar-se al seu servei. Va morir el 17 dC. Ovidi destaca a l'èpica i a l'elegia, el màxim representant de l'elegia llatina. Ovidi neix a Sulmona l'any 43 aC. Va estudiar a Roma oratòria i dret i després es va dedicar a la literatura. Era escriptor de vocació. Es vincula amb el cercle de Mesala. Als 58 anys és exiliat a Tomis per ordre d'Octavi August perquè deia que una de les personatges a les quals al·ludia el seu llibre era la filla d'August. El llibre que li va provocar l'exili fou Ars amandi. Ovidi va morir el 17 aC durant l'exili. La seva obra més important és la Metamorfosis.

Els Germans

Aquesta obra té contaminatio. Hi ha dos pares anomenats Deneas i Micio. Deneas educa al seu fill d'una manera dura i rígida, és camperol, i Micio és més modern, més generós i és un home de ciutat. La relació que tenen pare-fill, Micio amb el seu fill, està basada en confiança i no en el castig. En canvi, Deneas, la seva educació és rígida i feta a l'antiga. Deneas té dos fills, Cescino i Sinius. Deneas educa a Cescino i Micio a Esquinus. Cescino, educat per Deneas, té una relació amb una dona. Micio està preocupat perquè Esquinus s'ha anat i no ha arribat a casa. Aleshores, el pare de Cescino li diu que no ha arribat perquè ha raptat una dona que era la que li agradava a Cescino. La dona es diu Barquines. Després, Esquinus estava enamorat d'una noia pobre que es deia Panfila i estava embarassada. Aleshores, els rumors de que Panfila estava embarassada arriben a la família i Panfila es sent malament i fa que desconfiï d'Esquinus. Aquesta relació acaba bé perquè un veí que es diu Egio va intervenir. Micio recrimina al seu fill Esquinus perquè no va ser sincer amb ell. Aleshores, Deneas descobreix que, en comparació amb Esquinus, estava ben educat. Aleshores, Deneas canvia el seu mètode d'educació i es torna comprensiu i tolerant i accepta la relació de Cescino amb Barquines. Aleshores, Deneas allibera esclaus i fa al seu germà repartir diners, i això fa que es casí amb la mare de Panfila. Finalment, Micio va frenar a Deneas. A part d'aquests personatges, també estan Leno, amo del postíbul. Al principi de la obra, els joves actuen amb actitud de bogeria, però mitjançant va passant la història, es sotmeten més als pares. Estil: llengua urbana, tant per pobres com per rics, i això s'anomena sermo urbanus. L'obra té un inici en una didascàlia, nota que diu per què es representa l'obra, i després té una perioca, que és un resum de després de veure l'obra.

Deucalió i Pirra

Després del Diluvi, només van quedar aquesta parella de germans. En estar sols, van plorar molt i van decidir anar al temple de la deessa Temis a pregar-li que creés més humans. La deïtat els diu que han de posar-se d'esquena, amb les túniques, i llançar cap enrere els ossos de la mare terra (les pedres). Pirra primer diu que no s'hi fia, però al final ho fan i de cada pedra surt un ésser humà nou.

Apol·lo i Dafne

Després de matar la Pitó, Apol·lo es va riure de Cupido perquè era un nen i no havia de portar arc. Aquest, enfadat, llança una fletxa d'or a Apol·lo perquè s'enamori de la nimfa Dafne, i a ella li llança una altra de plom perquè fugi d'ell. Apol·lo la persegueix i quan l'anava a agafar, la nimfa implora al seu pare ajuda, acabant convertida en llorer. Apol·lo fa llavors aquest arbre seu i el relaciona amb la victòria.

Narcís i Eco

Narcís va ser el fruit de la unió entre Liríope i el Cefís. Aquesta no va creure a Tiresias quan li va dir que aquest la posseiria. El mateix adiví va vaticinar que Narcís moriria “només si es fa conèixer”. Era molt bell i molts l'estimaven, però ell era altiu i sobirà. Es diu que la nimfa Eco (que només podia repetir el que els altres deien per càstig de Juno, ja que la distreia mentre Júpiter s'anava amb les seves amants) el va veure i se'n va enamorar. Només podia repetir el que deia Narcís, qui es va sorprendre en veure-la i va fugir, humiliant-la. Un dia, Narcís va veure el seu reflexe en un llac i se'n va enamorar (al principi pensava que era una altra persona), acabant convertit en flor.