L'Oratòria Llatina: Art, Història i Influència a Roma

L'Oratòria Llatina: Art, Història i Influència

L'oratòria, l'art de la paraula, és per als romans el centre de la cultura. Amb l'oratòria el ciutadà pot assumir la seva funció social i política. L'educació mateixa estava bastida al voltant de la formació de l'orador. L'oratòria no constituïa solament un conjunt de tècniques per a persuadir, sinó també l'estudi i interpretació dels gèneres literaris i una reflexió moral.

Predecessors de l'Oratòria Llatina

Per a Ciceró, l'oratòria començà amb Cató el Censor.

Els Gracs i l'Hel·lenisme Oratori

Després de la conquesta de Grècia, els romans descobriren l'oratòria grega. D'entre la lleva de conversos a l'hel·lenisme destacarem els germans Gracs, Gai i Tiberi, els tribuns de la plebs que inauguraren un nou estil polític que comportà també un nou estil oratori. Des de les reformes populars, capgiraren la tribuna dels Rostra.

L'Edat d'Or Tardorepublicana i Ciceró

L'eloqüència del segle I a.C., amb els conflictes civils de Mari i Sul·la, Sertori, Cèsar i Pompeu, es fa més necessària que mai per a l'home polític. Destaquen tres estils:

• L'escola àtica, amb un estil sobri.
• L'escola asiàtica, que és abundant i florida.
• L'escola ròdia.

A Rodes va viatjar Ciceró. Ciceró és l'orador més gran, sense discussió, a través del qual podrem fer-nos una visió panoràmica de l'oratòria. Dues són les obres on l'arpinat consagra el seu amor per l'oratòria:

• El Brutus, un repàs diacrònic pels oradors que existiren a Roma.
• El De Oratore, on demostra que l'orador ha de conèixer totes les ciències humanes i on es veu l'orador com un home de reflexió i cultura.

Els cinc actes que constitueixen l'art de parlar bé són:

1. Inventio: trobar què dir.
2. Dispositio: ordenar allò trobat.
3. Memoria: procés de memorització.
4. Actio: interpretar el discurs.
5. Elocutio: elegir les paraules i figures retòriques.

Ciceró posa l'èmfasi en la dispositio, les parts del discurs:

1. Proemium: captar l'atenció de l'auditori per anunciar el contingut.
2. Confirmatio: argumentar i refutar.
3. Narratio: contar els fets, però només d'aquells dels quals se'n tinguin proves.
4. Peroratio: resumir i interpel·lar.