L'oratòria a Roma: Ciceró i la seva influència

L'oratòria és l'art d'expressar-se bé i de saber convèncer els oients, era molt necessària en una Roma, ja que un bon orador podia aconseguir que s'aprovessin o no unes lleis determinades, entre altres coses. L'art de l'oratòria era indispensable per a qui volia dedicar-se a la carrera política. La retòrica va ser la principal matèria de l'ensenyament superior, i les escoles dels rètors eren freqüentades per tots aquells que volien dedicar-se a la vida pública. A Roma, l'època d'or de l'oratòria correspon al període republicà, l'orador per excel·lència va ser Ciceró.

Marc Tul·li Ciceró va néixer l'any 106 aC a d'Arpino, al sud Laci. Va acabar els seus estudis superiors a Roma. Va viatjar a Grècia a l'Àsia Menor per completar la seva formació humanística, i de tornada a Roma, va començar la seva carrera política. Ocupà molts càrrecs polítics, l'any 63aC, ser nomenat cònsol. Va pronunciar les quatre catilinàries, va fer executar els principals conspiradors, fet que li comporta l'exili

Després de la victòria de Cèsar sobre Pompeu en la batalla de Farsàlia (48aC) Ciceró es retirà de la vida política. Després de l'assassinat de Juli Cèsar tornà a Roma, reprengué la carrera política i atacà Marc Antoni, un dels successors del dictador. Arran de la consiució del segon triumvirat, es considerà que Ciceró en podia esdevenir un dels enemics principals x això fou assassinat l'any 43 aC, a la seva vil·la de Fòrmies.

Va escriure molts discursos, destaquen els jurídics. Cal esmentar Defensa del poeta Àrquias (havia estat privat el dret de ciutadania), Defensa de Miló (demostra no culpable assassinat Clodi), Verrines (acusa verres abusar càrrec)

Polítics Filípiques (14 disc ataca M.Antoni quan vol succedir Juli C) Catiliàries (+coneguda dis cotra catilina màxim implicat contra repub romana)

Tractats: escriu De l'orador, 3 llibres q intervenen M.Antoni i Licini Cras, 2 famosos oradors segle II-I aC. Discurs s'ha dividir. (intro: tema q es vol tractar, orador intenta guanyar-se simpatia públic)

(Exposició (narració fets q motiven discurs) (argum: orador aporta arg justificant seva intervenció) (conclusi orador fa un resum del q s'ha exposat, intenta jutges i auditori accedeixin a les seves peticions)

Tractats politcofilosofics. Política, destaca, La república, es discuteix quina és la millor forma d govern. Com a contemplació d'aquest tractat s'escriu Les lleis: aplicació pràctica teories en tractat repub. Dels deures: traftat sobre concepte bé moral, dedicat fill Marc De la vellesa: Ciceró intenta demostrar q no cal tèmer la vellesa. De l'amistat, a partir conversa diferente intel·l tracta concepte amistat.

Epístoles: gràcies a elles es pot copsar la veritable personalitat i a seca activit familiar i social pq soon escrites sense cap intenció determinada. Es trobs corresponècia amb els seus amics Àtic i M. Juni familiars i dona Terència germà Quint.