L'Oratòria Romana i Ciceró: Mestres de la Paraula

L'Oratòria a Roma: Art i Influència Grega

L'oratòria va ser un dels gèneres més conreats i arrelats a Roma. Amb la influència de Grècia, es pot dir que l'oratòria romana assolí, a més dels objectius pràctics, una categoria literària i artística. El primer gran autor que va teoritzar sobre la retòrica va ser Aristòtil. Ell va dividir l'eloqüència en tres parts:

• Genus laudatium (lloar algú en circumstàncies diverses)
• Genus deliberatiuum (controvèrsia política)
• Genus iudiciale (assumptes que es resolen davant del tribunal)

L'Estructura del Discurs Perfecte: De la Teoria a la Pràctica

Segons els teòrics grecs i romans, tot bon discurs ha de presentar quatre parts ben diferenciades:

• Proemi: L'orador ha d'intentar guanyar-se l'atenció i la simpatia del públic (captatio benevolentiae).
• Exposició: Els fets que es tractaran.
• Argumentació: Definir clarament el punt de debat.
• Conclusió: L'orador ha de resumir els arguments donats i intentar atraure l'auditori cap a la seva posició.

Aquesta estructura s'havia de bastir amb cinc parts de l'art oratòria:

• La Inventio
• La Dispositio
• L'Elocutio
• La Memoria
• L'Actio

Altres Figures Clau de l'Oratòria Romana

Es conserva informació de polítics destacats com:

• Marc Porci Cató el Censor (204-149 aC): Anava al gra sense circumloquis, és recordat per demanar que Cartago fos totalment arrassada.
• Tiberi Semproni Grac (162-133 aC): Impulsà reformes agràries per acabar amb el latifundisme.
• Marc Antoni (82-30 aC): Capaç de capgirar la voluntat del poble quan Brutus li permeté adreçar-se als romans després de la mort de Cèsar.

Ciceró i la Política del seu Temps (106-43 aC)

Els Inicis de Ciceró: Formació i Ascens Polític

Marc Tul·li Ciceró va néixer a Arpínum (Laci), en una família de l'ordre eqüestre. De jove va viure a Roma. Quan Sul·la va deixar el poder, Ciceró va guanyar la primera causa, que tothom donava per perduda, en defensa de Rosci, el qual havia estat atacat per un partidari de Sul·la. Entre els anys 70 i 77 aC, va estar a Atenes i Rodes per acabar la seva formació. Quan va tornar a Roma, es va casar amb Terència, fou elegit qüestor i enviat a Sicília, on va destapar les malversacions del corrupte Verres, membre de la burgesia que s'havia enriquit en temps de Sul·la. Els discursos contra aquest personatge li van donar fama d'home íntegre. Aviat va participar en una dura campanya electoral per ser cònsol. Ciceró va ser elegit juntament amb Antoni.

Ciceró Cònsol: La Conjuració de Catilina

Essent cònsol, va sufocar la conjuració de Luci Sergi Catilina, que corrompia la joventut, comprava els vots dels populars i intentava fer desaparèixer les persones honrades de Roma. Si Ciceró es va mostrar antioligarca contra Verres, ara esdevingué aliat de la facció més reaccionària del Senat.

El Triumvirat i l'Exili de Ciceró

L'any 60 aC, decidiren formar un triumvirat: Cèsar, Cras i Pompeu. Ciceró anà perdent prestigi fins que l'any 58 aC, el tribú Clodi l'atacà sense que el Senat reaccionés. Els béns li foren confiscats i hagué d'anar a l'exili. Mentre Cèsar anà a conquerir la Gàl·lia per després conquerir el poder, Ciceró escriví De la república i De l'orador.

Guerra Civil i Mort de Ciceró

Del 51 al 50 aC, Ciceró exercí el càrrec de procònsol a Cilícia. Temps després esclatà una guerra civil entre Cèsar i Pompeu, i Ciceró es decantà pel qui va acabar sent el perdedor, Pompeu. En morir Cèsar, l'any 44 aC, Roma estava trasbalsada per l'efervescència d'aspirants a encapçalar la dictadura. Aleshores, Ciceró va creure que les institucions republicanes tornarien amb la política d'Octavi i pronuncià les famoses Filípiques contra Marc Antoni. Ciceró va fugir, però finalment fou assassinat a Gaeta pels soldats d'Antoni.