Ordena de més petit a més gran: nebulosa, univers, galàxia, cúmul galàctic, estel, pols còsmica i gasos.

Galàxies

Conjunt d'estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia lligades gravitacionalment a l'estructura. Les dimensions Galàctiques van des de Galàxies nanes fins a Galàxies gegants. Les Galàxies es classifiquen segons la seva morfologia visual, incloent-hi el·líptiques, espirals i irregulars. Hi ha un forat negre al centre de certes Galàxies. Hi ha diversos cúmuls estel·lars al voltant del forat negre.

➤El sistema solar i per tant també el nostre planeta es troba dins d'una Galàxia, la Via Làctia. L'aspecte lletós de la part central de la nostra Galàxia vista a ull nu des de la Terra va donar lloc al nom de la Via Làctia.

➤Els materials que formen una Galàxia (estrelles, núvols de gas i pols) s'animen girant al voltant d'un eix la velocitat angular del qual augmenta com més s'acosten al centre. Neixen noves estrelles en determinades regions de Galàxies amb altes concentracions de pols i gas. La densitat de les estrelles depèn de la distància al centre Galàctic: és més alta com més a prop del centre. Tenen un volum d'entre 10 i 100 quiloparsic de radi, mentre que la seva massa és d'entre 108 i 1012 masses solars.

➤L'espai entre les diferents estrelles d'una Galàxia s'anomena espai interestel·lar i pot estar gairebé buit o ple de gasos o pols d'una nebulosa. L'espai entre les diferents Galàxies s'anomena espai intergalàctic i pràcticament està desproveït de qualsevol tipus de matèria.

➤ no es distribueixen uniformement a l'espai, sinó que formen grups, els anomenats cúmuls de Galàxies. La nostra Galàxia, la Via Làctia, pertany a un d'aquests cúmuls, anomenat Grup Local, que consta d'una trentena de Galàxies, inclosa la Galàxia d'Andròmeda.

➤ Es pot dir que els cúmuls de Galàxies es concentren simultàniament en grans conglomerats, els anomenats supercúmuls. El nostre grup local es troba a la part exterior d'un supercúmul que inclou gairebé cinc mil Galàxies.

Estrelles

És una estrella enorme i brillant formada a partir de plasma equilibrat per la seva gravetat. L'estrella brilla a causa de la fusió termonuclear d'hidrogen amb heli que es produeix al seu nucli, el penetra i després allibera l'energia irradiada a l'espai. A mesura que l'hidrogen extern s'acosta a l'esgotament, gairebé tots els elements naturals més pesats que l'heli es produeixen per nucleosíntesi intraestelar durant la vida del cometa, i en algunes estrelles per nucleosíntesi cometària. Cap al final de la vida de l'estrella, pot contenir material degenerat.

➤En observar el seu moviment a través de l'espai, la lluminositat i l'espectre, podeu veure la seva massa, edat i contingut de metall (composició). La massa total d'una estrella és un factor important en la seva evolució i el destí final.

Altres propietats de les estrelles, com el diàmetre i la temperatura, canvien al llarg de la vida, però el medi ambient afecta la seva rotació i desplaçament.

Forats negres

Els forats negres són acumulacions denses de matèria i la seva gravetat és tan alta que emeten més ràpidament que la velocitat de la llum. Qualsevol cosa dins d'aquest horitzó només pot escapar a través del túnel quàntic. El terme "forat negre" es refereix a una àrea de l'espai de la qual ni tan sols la llum pot escapar. Per això s'anomenen "negres".

➤Al centre d'un forat negre sempre hi ha una singularitat, un punt de densitat i gravetat infinites on el volum i el radi arriben a zero.

L'horitzó d'esdeveniments és la superfície que marca el límit on res pot escapar, la llum que envolta el forat, el límit estàtic on només hi ha un camí marcat per la gravetat. L'ergosfera és la part exterior de l'horitzó d'esdeveniments que encara es pot escapar. Les substàncies que cauen als forats negres solen formar un disc d'acreció.

Super Nova i Nebuloses

Una supernova és una explosió estel·lar molt energètica i lluminosa. Que passa a les fases finals de la vida d'un estel massiu. L'objecte original, es col·lapsa per esdevenir un estel de neutrons o un forat negre o és destruït. Una supernova pot arribar a brillar tant com una Galàxia sencera abans d'anar-se apagant en setmanes o mesos.

Les supernoves crean emissions de radiació electromagnètica. Es caracteritzen per un ràpid augment d'intensitat fins a assolir un pic, i després decreixen en brillantor de manera suau fins a desaparèixer completament.

S'originen a partir d'estrelles massives que ja no poden fusionar el seu nucli, incapaç de sostenir-se amb la pressió de degeneració dels electrons, lo que les porta a contraure's i a generar, una gran emissió d'energia.

Les supernoves provoquen l'expulsió de les capes superficials de l'estrella en forma d'enormes ones de xoc, omplint l'espai que les envolta amb elements pesants, creant núvols de pols i gas. Quan el front d'ona de l'explosió arriba a altres núvols de gas i pols propers, els comprimeix i aquest fet pot desencadenar la formació de noves nebuloses que formin, posteriorment, nous sistemes estel·lars, potser amb planetes rocosos, a causa de l'esmentada presència d'elements pesants procedents de l'explosió de la supernova.

Formació del sistema solar

➤Formació: 4600 milions d’anys des d'una nebulosa (agregat de pols i gas) Interestel·lar➤diàmetre 3-4 anys llum ➤pols/gas: estan formats per hidrogen, heli, elements químics, pols microscòpica composta de silicats, fèrries, carbonats i aigua congelada

➤pertorbacions per una supernova i xocs/interaccions entre nebuloses

➤llavors per culpa de la gravetat La nebulosa es va contraient girant a una velocitat elevada mentres aplana

➤la rotació retòrica el colapsa en aquella direcció tenint 100 au(ua) i estigui a 150-6 km

La gravetat fa que La nebulosa és contrari girant molt de pressa i aplegant sa en un disc que en forma de bulb central. Al final doncs milions dance aquestes partícules del bulb comencen a ajuntar-se per la forçaelectrostàtica i a colision ha entre elles. A la part interior del disc la massa és calenta, tan calenta que és impossible condensar aigua per tant les partícules estaven formades per silicats òxids de ferro.

A la part externa també hi ha tots aquests compostos, però també hi trobem aigua congelada així La nebulosa va dividint-se en dues regions de silicats.

A dins de cada zona, les partícules en creixement comencen a colisionar quan orbiten al llarg del disc fins formar objectes de varis km de diàmetre.

Les òrbites cambian+elipticas–)+ circulars

La fusió i creació dels planetesimals va comportar un increment talamasca y de la gravedad, eventualment, en un creixement massiu. Com que hi ha dos tipus de planetesimals, els seus creixements variaran, els de la part externa van ser especialment ràpids pel fet que disposen de mes material (gel) i quan aquests arribaven a una certa grandària la seva gravetat va retenir gasos com hidrogen o heli, mentrestant els interns no va ser possible la captura d'hidrogen, per la qual cosa varen romandre d'una mida inferior.

Estructura del Sol

➤Nucli: FúSió ⅕ Sol    H+H=He, 15 x 106 ºC ➤Zona radiant: Està composta per plasma Hi-He=lornitzats Tº baixa ➤Zona conectiva: calentament desigual de fluvià solar, originant dilatacions i variacions de densitat ➤Fotosfera: Comença l’atmosfera, es percep com a granduls brillants sobre una superfície d’un color més fosc (taques) ➤ Cromosfera: capa+exterior difícil d’apreciar per la translució ➤Coroma: 2x106 ºC (camps magnetics)

Planetes

Mercuri

➤ Mercuri te una observació difícil, la millor oportunitat per veurel és quan es forma un triangle. ➤ És semblant a la lluna, és el planeta més petit obvian Plutó. ➤ L’atmosfera és gairebé inexistent.➤ La inclinació es de 0º. ➤ La seva rotació es de 58 dies terrestres, molt llarga i està influenciat per la gravetat del Sol. ➤ La traslació dura Traslació-11 (moviment que fan els planetes cuan giren al voltant del Sol) 84 dies. ➤ Te un dia equador, ja que la seva Tº es de 430º, és més extrem que calorós i la Tº canvia. ➤ Te un nucli de ferro i níquel i está compost per silicats

Venus

➤ Té un diàmetre semblant a la Terra, però és més petit que la Terra. ➤ Te una atmósfera molt més gran i massiva que la de la Terra  → 90-92 vegades més gran que la de la Terra i també és més densa de Ço2. ➤ Te un fort efecte hivernacle 460º. ➤ Te un relleu de muntanya molt errosionada/craters. ➤ Te una rotació retrógrada de 243 dies Terrestres. Està compost per Silicats i FeNi.

Terra

➤ Es una zona habitable i propicia l’existencia de l’aigua (3 estats liquid, solid i gassos). ➤ Les seves Tº no són extremes. ➤ Te un efecte hivernacle moderat. ➤ Te una atmosfera amplia formada d’un 78% de N2, 21% HO,1% gassos, O3-. ➤ Te un intens camp magnetic.

Mart

➤ Es el 2n planeta més gran del sistema Solar. ➤ Te una durada del dia similar al de la Terra, 1 dia i 1h Terrestres ➤ L’any marcial es el doble que el de la Terra, 687 dies ➤ Te una atmosfera formada d’un 95% Ço2, 2-3% de N2, 1% de O2, 12% de Ary, Oxigen i alguns elements en forma d’Hidroxids. ➤ Es el planeta més fred però te indicis de climas més càlids i humids. ➤ Te un relleu herosionat amb restes de tectònica iorogrnica i olympusmons i amb volcans de 27 km. ➤ Els seus satel.Lits són Phobos i Deimos ➤ Te un nucli de Ni, Fe ➤ Silicats.

Júpiter

➤ Júpitern, Saturn, Úra i Neptú s'anomenen els planetes jovians. ➤ Té dos vegades la massa de la resta de planetes. ➤ Té un camp gravitatori que influència en els planetes veïns, en els seus satelits i el cinturó d'asteroides. ➤ La durada del dia són 10h terrestres i l'any dura 11,8 anys terrestres ➤ Te una inclinació què és reduïda 1,3° ➤ La seva composició és de gasos amb un nucli rocós + gravetat. ➤

➤ L'atmosfera i la seva superfície són espesses, coincideixen però tenen diferents tipus de gasos. ➤ La seva atmósfera conté H², He , NH³ i anell. ➤ En l'atmosfera hi ha fenòmens de convecció impulsats per l'energia de la gravetat i es relaciona amb unes bandes de capes clares i fosques. ➤ Te potents anticiclons ➤ els seus satelits són i0, Europa i Calixto

I0

➤ Es el més proper a Júpiter està a 3640 km. ➤ Te una activitat volcànica per l'efecte marea de Júpiter. ➤ La marea és la fricció que es fa a l'interior que fa pujar les temperatures i provoca que hi hagin volcans. ➤ La seva composició és de Fe i silicats. ➤ Es el satélit més dens i amb menys aire. ➤ Està format per boires de sofre i no té cràters d'impacte.

Europa

➤ Es el segon en distància uns 340 km ➤ Es l'únic satélite que conté aigua líquida a l'interior arran del efecte de la marea (escorça en gel i silicats). ➤ El seu nucli conté Fe, Niquel y una atmósfera tènua (O2). ➤ La seva superfície és llisa amb pocs cràters

Calixto

➤ Es el tercer satellit més gran i és quasi idèntic a Mercuri. ➤ Te un diàmetre de 4820 km ➤ La seva òrbita está més apartada ➤ Te menys efecte de la marea i és menys dens ➤ La seva composició és de gels silicats i amb una possibilitat d'un oceà intern també està compost per compostos orgànics. ➤

➤ La sev atmósfera conté CO2 i possiblement origen (ionosfera).

Ganimedes

➤ Es el més gran del sistema solar té una distància de 5268 km ➤ la seva atmosfera és una magnetosfera per tant té un nucli de ferro roca de silicat i gel ➤ El seu nucli és líquid i també conté ferro ➤ Te un oceà intern mor gran amb aigua ➤ La seva superfície està alternada per àrees fosques i Valls per l'afecte de la marea ➤ La seva atmósfera té una capa prima d'oxigen

Saturn

➤ És el segon en mida i massa, és un gegant gasós semblant a Júpiter. ➤ La seva atmósfera és molt densa. ➤ Té uns vents ràpids de 1800 km/h, Aurores boreals polars ➤ Es poc dens 0,7 grams/ml ➤ La seva rotació és de 10h 32 min Terrestres ➤ La seva traslació es de 29,5 A. ➤ Saturn te un sistema de tres anells externs, es al més sofisticat. ➤ Te una inclinación de 26,7° i per això podem veure l'anell, perquè està inclinat.

Satèl·lits

Tità

➤ És el segon en grandària ➤ Es l'únic amb una atmósfera important formada per hidrocarburs i també presents en estat líquid ➤ Està compost de gel i roca ➤ Te criovolcans

- El cicle de l'aigua també el fan aquests compostos, és a dir, els hidrocarburs i els presents un estat líquid ➤ Te compostos prebiòtics

Encèlad

➤ Es el sisè satélit té 500 km de diàmetre ➤ Tè criovolcans que expulsen "Gèisers" ➤ Está cobert de gel ➤ Presència d'un oceà superficial ➤ Possibilitats de vida microbiana

Urà

➤ No és visible a ull nú ➤ La rotació és retrògrada i a l'eix és molt tombat 97.9° ➤ Rotació de 17h 14min i té una translació de 84 anys terrestres ➤ Te una atmósfera Rica en hidrogen i metà, té un color blavós turquesa ➤ No es sabia de seva existència en la època de Galileo ➤ Te 27 satelits, alguns d'ells són: Ariel, Umbriel, Oberó, Titània i Miranda, que té una rugodsitat  rara

Neptú

➤ Es el més extern i té un sistema d'anells incomplet ➤ Te un color blavós ➤ La seva atmósfera conté metà, H, He i unes tempestes de 2000 km/h ➤ El seu eix es de 28° ➤ Conté més energia interna què Urà ➤ S'ha descobert gràcies a prediccions matemàtiques abans de la seva  primera observació ➤ La seva rotació és la 16h 6.164A terrestre ➤Els seus satelits són: Tritó amb una dotació retrògrada i Nereida

Planetes Nans

Plutó/Caront, Eris

Un planeta nan ha de tenir aquests factors: Òrbita el voltant del Sol, i acostumen a tenir una forma aproximada a la d'una esfera. ➤ Make Make i Ceres orbiten al voltant del Sol i no es consideren planetes

Asteroids

Orbiten al voltant del Sol amb un cinturó d’asteroid que hi ha entre Mart i Júpiter. Els asteroid són cossos de diversa grandària m-km, això perquè fa el sistema solar intern.

Cometes

Sistema solar extern

No tot és roca també hi ha gel, aigua, metà, cianur, gel brut. El cianur són compostos de carboni hidrogen.

➤Cinturó de Kuiper: Anell de cossos gelats situat fora de l'òrbita de Neptuno. Plutó és l'element més famós del cinturó de Kuiper. El Sol és al centre del nostre sistema solar. 

➤Està orbitat per vuit planetes: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.

Són l’exterior del sistema solar, està també el cinturó de Kupiter. Quan es fa molt calenta va vaporitzanse fins convertirse en un cometa (100M km.S)  Cuan arriba al Sol la part posterior del cometa anirà en direcció contraria al Sol Un cometa no és un estel fugaç

Meteorits

Serien cossos més petits anomenats Bòlids, quan un meteorit entra a l’atmosfera de la terra es comença a disoldre fins desaparèixer, en canvi els meteorits grans entren molt rapidament fent una catástrofe