L'Ordenació i Instrucció del Procediment Administratiu: Terminis, Prova i Audiència

Ordenació del Procediment Administratiu

Els terminis en el procediment administratiu

Obligatorietat dels terminis

L’article 47 estableix que els terminis establerts per les normes obliguen tant als interessats com a les autoritats i personal al servei de les administracions públiques (AP) competents per a la tramitació dels assumptes. L’incompliment dels mateixos comporta efectes diferents depenent de si ho fa l’AP o el particular.

El còmput dels terminis

La Llei 30/1992 estableix regles diferents segons es tracti de terminis fixats en dies, mesos o anys:

• Determinació del dia inicial (dia a quo): Tant si són expressats en dies, mesos o anys, es comptaran a partir del dia següent a aquell en què tingui lloc la notificació o publicació de l’acte de què es tracti, o des del dia següent a aquell en què es produeixi l’estimació o la desestimació per silenci administratiu (articles 48.2 i 48.4).
• Còmput del termini: Si els terminis són assenyalats en dies, cal distingir entre dies hàbils i naturals.

Modificació dels terminis

• Ampliació dels terminis: A petició de l’AP o dels interessats quan les circumstàncies ho aconsellin i no es perjudiquin interessos de tercers. L’acord d’ampliació ha de ser motivat (article 54.1.e) i notificat als interessats (article 49.1).
• Tramitació d’urgència: Permet a l’AP aplicar al procediment la tramitació d’urgència, implicant la reducció a la meitat dels terminis establerts en el procediment ordinari, tret dels relatius a la presentació de sol·licituds i recursos (article 50.1).

Els actes d’ordenació

L’ordenació del procediment és l’activitat que té per objecte orientar els diferents tràmits procedimentals per al correcte desenvolupament del procediment (generalment actes de tràmit). Dos principis clau marquen els actes d’ordenació:

• El principi de celeritat (articles 75.1 i 73).
• El principi d’igualtat (article 74.2).

Mesures Provisionals

• Concepte: Potestat de l’AP d’acordar les mesures provisionals que consideri oportunes per assegurar l’eficàcia de la resolució que pugui recaure, si existeixen elements de judici suficients per a això. Són mesures preventives o cautelars que tenen per finalitat evitar que quan s’adopti la resolució sigui ja massa tard, ja que s’hagi perdut l’objecte.
• Límit: No es poden dictar mesures provisionals que puguin causar perjudici d’impossible o difícil reparació als interessats o que impliquin violació dels drets emparats per les Lleis.
• Tipus de mesures provisionals:
  • Mesures provisionals prèvies a l’inici del procediment.
  • Mesures provisionals posteriors o contemporànies a l’inici del PA.

Els actes d’instrucció

Concepte

Els actes d’instrucció són els actes necessaris per a la determinació, coneixement i comprovació de les dades en virtut de les quals s’hagi de pronunciar la resolució.

1. Els actes d’instrucció s’han de realitzar d’ofici (article 78.1).
2. Els sondejos i les enquestes d’opinió per incorporar-se en un PA han de reunir les garanties legalment establertes per a aquestes tècniques d'informació, així com la identificació tècnica del procediment seguit per a l'obtenció dels resultats.

Les al·legacions

1. Reconeixement del dret dels interessats a formular defenses (dades fàctiques o jurídiques) i a aportar documents o d’altres elements de judici (articles 35.e i 79.1).
2. Les al·legacions poden formular-se en qualsevol fase del PA anterior al tràmit d’audiència.
3. Les al·legacions i els documents que aporti l’interessat hauran de ser tinguts en compte en redactar la corresponent proposta de resolució.
4. L’article 79.2 esmenta que els interessats en tot moment podran al·legar els defectes de tramitació i, en especial, els que suposin paralització, infracció dels terminis prèviament assenyalats o l'omissió dels tràmits que puguin ser esmenats abans de la resolució definitiva de l’assumpte.

Els informes

Els informes o dictàmens són els actes d’instrucció consistents en una declaració de judici emesa per un òrgan administratiu (no necessàriament consultiu) amb relació a determinats aspectes jurídics o tècnics que planteja un PA i permeten a l’òrgan que ha de dictar una resolució en el PA fer-ho amb garanties d’encert.

La prova

Concepte. Mitjans de prova i valoració

Les proves són els actes d’instrucció que tenen per objecte demostrar la veracitat o exactitud dels fets al·legats, i que serveixen de fonament per a la resolució final. L’article 80.1 estableix que els fets rellevants per a la decisió d’un procediment i sobre els que existeixi contradicció podran acreditar-se per qualsevol mitjà de prova admissible en dret.

Càrrega de la prova

En el PA ens trobem que:

• Els interessats poden proposar quantes proves considerin convenients (article 80.3).
• L’òrgan responsable del PA està obligat a desenvolupar l’activitat probatòria adequada quan no tingui per certs els fets al·legats pels interessats o la naturalesa del PA ho exigeixi (article 80.2).

Període i admissió de les proves

L’article 80.2 estableix que el període de prova no pot ser inferior a 10 dies ni superior a 30.

Pràctica de la prova

• S’exigeix la presència dels interessats en la realització de les proves, per aquest motiu l’article 81.1 ordena a l’AP la comunicació als interessats, amb antelació suficient, l’inici de les actuacions necessàries per a la realització de les proves que hagin estat admeses.

Informació pública

Concepte i classes

Acte d’instrucció en virtut del qual és possible la participació, durant un termini determinat, de qualsevol ciutadà (sense més qualificació) en un PA, sense necessitat que sigui interessat i amb la finalitat d’aportar el seu punt de vista en un projecte d’acte o disposició elaborat per l’AP.

Obertura del tràmit d’informació pública i intervenció

Audiència

Concepte

Aquest tràmit implica que la unitat administrativa notifica a tots els interessats (comunicant l'obertura del tràmit d'ofici) que l'expedient es troba a la seva disposició, i els atorga una doble facultat:

1. Examinar per si mateixos o mitjançant representant l’expedient.
2. Al·legar i presentar les justificacions que considerin pertinents.

Règim legal

El tràmit d’audiència s’ha de formalitzar una vegada instruït el procediment i immediatament abans de redactar-se la proposta de resolució (busca una visió completa). En principi, després no podria haver-hi nous tràmits d’instrucció, ja que es provocaria indefensió.

Efectes de l’omissió del tràmit d’audiència