Organització de l'Estat Autonòmic i Desequilibris Territorials

Organització de l'Estat Autonòmic

Estatuts d'Autonomia

Cada Comunitat Autònoma (CCAA) es regeix pel seu Estatut d'Autonomia, aprovat per les Corts Generals, que inclou la denominació de la CCAA.

Competències de les CCAA

Les CCAA assumeixen competències en diverses matèries establertes per la Constitució, que poden ser:

• Exclusives
• Compartides
• No transferibles

Institucions de la Comunitat Autònoma

Cada CCAA té:

• Una Assemblea Legislativa que elabora la legislació en matèries de competència autonòmica, aprova el pressupost i controla l'executiu.
• Un Consell de Govern amb poder executiu.
• Un President i Consellers de la Comunitat.
• Un Tribunal Superior de Justícia. Les sentències d'aquest tribunal es poden recórrer al Tribunal Suprem i al Tribunal Constitucional.

Finançament de les CCAA

El finançament pot provenir de:

• Ingressos propis.
• Tributs cedits per l'Estat (règim comú).
• Ingressos tributaris recaptats per la pròpia administració fiscal (règim foral).

Subdivisió administrativa de les CCAA

Les CCAA es subdivideixen en:

• Municipis: entitats bàsiques de l'organització territorial d'Espanya, formats per un nucli o més de població.
• Províncies: entitats territorials establertes per l'Estat, que agrupen diversos municipis. Són regides per la Diputació, amb un delegat del govern encarregat de l'administració de l'Estat, que s'ha de coordinar amb la Diputació.

Desequilibris Territorials

L'Estat d'Autonomies busca la igualtat territorial i la solidaritat. No hi hauria d'haver privilegis o discriminacions fiscals, salarials o de seguretat social, però existeixen desequilibris regionals.

Causes dels desequilibris

• Naturals: relleu, clima i vegetació.
• Històriques.
• Humanes: econòmiques, poblacions urbanes, etc.
• Polítiques: organització del territori segons les decisions dels governants.

Indicadors dels desequilibris

• Econòmics: segons les activitats econòmiques, amb diferències en el PIB, la renda per càpita, etc.
• Demogràfics: densitat de població, que depèn de les activitats econòmiques.
• Socials: segons el grau de desenvolupament, el nivell de benestar i els serveis.

Origen dels desequilibris fins a 1975

Segle XIX: La industrialització marca els desequilibris, amb contrastos entre les zones perifèriques on es van instal·lar les primeres fàbriques (Catalunya i País Basc).

Segle XX, anys 60: S'afermen aquests desequilibris i sorgeix un nou model industrial:

a) Zona centre: poc desenvolupada, menys Madrid.

b) Perifèria desenvolupada: excepte Galícia i Andalusia (amb desequilibris entre elles).

Evolució dels desequilibris

Crisi de 1975: Fi de la primacia de la indústria.

• Regions més afectades: les més industrialitzades amb sectors madurs (Cantàbria).
• Regions menys afectades: les més dedicades al sector primari (Galícia, Múrcia) i terciari (Madrid i els dos arxipèlags), a més de les més equilibrades en els tres sectors (La Rioja, Aragó i València).