Organització i Coordinació en l'Atenció Primària de Salut

Organització Interna: Constitució, Organització i Coordinació

En la constitució dels equips d’APS s’estableix un microclima que influeix en el rendiment i la satisfacció dels membres d’aquest equip. En la fase de constitució hi ha tres aspectes relacionats:

El Lideratge

Pel que fa a l’acceptació de la persona que desenvolupa les funcions de coordinador o responsable. El coordinador és la persona responsable de les activitats que duen a terme els diversos professionals, per tant, ha de coordinar les diferents activitats, motivar els professionals, afavorir el debat, les sessions i la recerca per millorar la qualitat del servei que es dóna a la població.

Els Incentius o la Motivació Interna

Aquest punt fa referència a la percepció que es té del lloc de feina, a les competències i a les responsabilitats que cada professional desenvolupa i a les activitats que s’hi realitzen, és a dir, que el lloc de treball permeti desenvolupar les expectatives que cada persona hi posa i li permeti exercir la professió d’acord amb els seus valors professionals.

La Consistència del Grup

La percepció que es té dels companys, la col·laboració que hi ha entre ells, la dinàmica de grup que s’hi ha establert. Moltes vegades els conflictes interpersonals dificulten el treball en equip, això fa necessari trobar un punt de relació professional que permeti la col·laboració i el treball en equip.

Organització i Coordinació del Treball

L’organització i la coordinació que s’estableix en els equips determinen l’eficàcia i l’eficiència del treball. Per mantenir una organització i una coordinació eficaç és important:

• Establir comissions.
• Desenvolupar un sistema de comunicació: crear un sistema formal de comunicació amb canals aprovats per tothom.
• Mantenir reunions d’equip: Convocades formalment, amb horari definit i amb un ordre del dia. Registrar els acords, atès que vinculen decisions.
• Afavorir la lliure expressió i la participació de tots els membres de l’equip.
• Definir objectius comuns: han de ser coneguts i compartits per tothom.
• Establir la metodologia a seguir.
• Definir els plans d’actuació: acord sobre els procediments i la distribució de les responsabilitats i de les tasques.
• Establir un sistema d’autoavaluació que permeti analitzar l’eficàcia i l’eficiència del treball i el funcionament de l’equip.

Organització Externa: Coordinació amb Altres Nivells Assistencials

Tant a la Llei general de sanitat com a la normativa que regula l’organització i el funcionament del sistema sanitari, s’hi estableix la necessitat i la importància de la coordinació entre els dos nivells assistencials. Actualment, l’existència de coordinació entre ambdós s’estableix, bàsicament, en l’àrea mèdica, encara que de manera insuficient. Alguns exemples són les interconsultes, les proves diagnòstiques, els comunicats d’alta, etc.

Les estratègies que poden afavorir i desenvolupar la comunicació i la coordinació entre aquests han d’anar dirigides a:

• Aprofundir i desenvolupar el coneixement infermer.
• Introduir l’especificitat del servei infermer en el treball interdisciplinari.
• Consolidar la continuïtat de les cures infermeres mitjançant l’informe de l’alta assistencial, en la qual s’inclogui:
  • L’informe de l’alta mèdica.
  • L’informe de continuïtat de cures infermeres

El Diagnòstic de la Situació de Salut de la Comunitat

El diagnòstic de salut de la comunitat és l’eina indispensable per a la planificació i la programació en salut. El diagnòstic de salut consisteix en la recollida de dades de la comunitat que ens permeten identificar quins són els problemes i les necessitats prioritaris d’una comunitat determinada. Per tant, a partir de les dades que recollim prioritzam els problemes i fem un diagnòstic de la comunitat, la qual cosa ens permet arribar fins als factors que els determinen i poder, així, actuar-hi per intentar modificar-los. En l’anàlisi de la situació de salut de la comunitat hem de tenir en compte una sèrie d’elements conceptuals, com ara el concepte de salut, els determinants de la salut, el mesurament de la salut, el concepte de comunitat o les nocions de problema i de necessitat.